Un dels actes que s’han organitzat en els darrers temps des de Can Vies. Foto: Twitter (@SomCanVies)
Ja han passat vuit anys, però és impossible oblidar els disturbis que es van viure a Sants i altres punts de la ciutat la darrera vegada que es va intentar desallotjar el centre social autogestionat Can Vies, ocupat des del 1997.
Durant gairebé una setmana del maig del 2014 va ser habitual veure contenidors en flames que tenien el destí de convertir-se en barricades, pancartes reivindicatives –“Can Vies no es toca”–, càrregues policials, cassolades de veïns i la grua que havia d’enderrocar l’edifici de Can Vies cremant. Una part del moviment ocupa i social de la ciutat va deixar molt clar que Can Vies no es tocava.
Aquests fets van tenir lloc durant el govern de l’exalcalde Xavier Trias. Des que la seva successora, l’alcaldessa Ada Colau, va arribar a l’Ajuntament, la possibilitat de desallotjar el centre social va desaparèixer de seguida de l’agenda. Can Vies ha guanyat anys de vida, fins al punt de celebrar, el passat mes de maig, el 25è aniversari amb l’organització de diverses activitats. Sobre el seu futur, fa temps que no se’n parla i segurament no se’n tornarà a parlar fins al pròxim mandat.
Les forces polítiques
Des del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament, amb Janet Sanz al capdavant, i Barcelona En Comú –el partit de Sanz–, tenen la mateixa opinió sobre el futur de l’espai. Parlen, primer de tot, de consens. La solució, afirmen, és arribar a un acord amb la majoria del veïnat i les entitats de Sants. En segon pla –el més important–, recalquen que per arribar a aquesta solució no fa falta enderrocar Can Vies, sempre que es pugui tirar endavant la cobertura de les vies de Sants. “L’edifici no són només quatre parets, sinó que és un referent cultural i polític important i amb un fort component intergeneracional”, assenyalen.
Una opinió gairebé contrària la té el partit que governa amb els comuns, el PSC. Fonts de la formació expliquen que són partidaris d’un canvi radical que transformi l’espai en un equipament municipal. “Tot i ser un símbol per una part petita de la ciutadania, Can Vies no és d’utilitat pública per al conjunt del veïnat”, indiquen.
Pel que fa al punt de vista del principal partit de l’oposició, ERC, parteix d’una crítica que es pot comprovar revisant l’hemeroteca: la falta d’iniciativa del govern municipal envers el tema vuit anys després del darrer conflicte. Sobre el futur de l’edifici, els republicans no especifiquen quin hauria de ser. Però, sigui quin sigui, el portaveu del partit a l’Ajuntament, Jordi Coronas, insisteix en la importància del consens veïnal i de les entitats. “Can Vies és una icona. I cal un consens treballat amb tots els agents implicats, posant les persones al centre”, subratlla.
El veïnat
La idea de posar els veïns al centre del debat sobre el futur urbanístic de la zona on hi ha Can Vies es pot palpar fàcilment en les declaracions d’un integrant del Centre Social de Sants, Jordi Falcó. L’entitat aposta per tornar a elaborar el pla perquè, a banda de Can Vies, també afecta veïns de la zona i, per tant, si es tirés endavant tal com està pensat ara, alguns perdrien casa seva. “Hi ha veïns que demanen des de fa anys redibuixar el pla urbanístic”, diu Falcó.
D’altra banda, està clar que posicionar-se sobre el futur de Can Vies passa també per valorar la convivència entre els seus integrants i el veïnat. Tot i que el PSC alerta que hi ha “problemes de convivència” per “l’incivisme d’alguns dels seus usuaris”, Falcó sosté que “si hi ha problemes” poden sorgir d’algunes activitats “sorolloses”. Però, en aquests casos, afegeix, sempre hi ha solució. “La gent, parlant, sempre s’entén”, conclou.
Els integrants de Can Vies han declinat fer cap declaració per a aquest reportatge.
