El català és la llengua minoritària entre els joves als deu districtes de Barceloba. Foto: ACN/Natàlia Segura
El debat entre els que diuen que el castellà està discriminat a Barcelona, i al conjunt de Catalunya, i els que diuen que el català està desapareixent a la ciutat continua a l’ordre del dia. La realitat, tal com mostren les dades, és que l’ús del català entre els joves de Barcelona continua caient. Només el 28,4% del jovent el té com a llengua habitual, segons la darrera Enquesta de la Joventut, elaborada amb dades del 2020. El 2015, en canvi, la xifra era del 35,6%.
Analitzant la situació per districtes, a cap dels deu el català es posiciona com a llengua més parlada pels veïns d’entre 15 i 34 anys. Nou Barris és on l’ús de la llengua catalana entre els joves és més residual: només un 5,1% la fan servir de forma habitual. A l’altre extrem hi ha Sarrià-Sant Gervasi, on el 44,9% dels joves parlen el català habitualment. Però tampoc aquí el català s’imposa al castellà, idioma usual del 50,4% del jovent.
L’Ajuntament reacciona
Conscient de la mala salut del català a la ciutat, l’Ajuntament està impulsant diverses mesures per posar-hi remei en col·laboració amb la Generalitat.
Els esforços s’estan centrant en el foment de la llengua entre els més joves. Tal com explica la sociòloga de la UAB i coordinadora de les accions que durà a terme el consistori, Marta Rovira, l’objectiu és “crear referents dels formats culturals amb què s’expressen els joves i que siguin en català”. Algunes de les propostes són portar influencers catalanoparlants als instituts o crear uns Jocs Florals Digitals amb concursos de mems o de vídeos de TikTok: “Ens hem d’adaptar al mercat”.
La iniciativa del govern municipal, però, no només serà enfocada a aquest col·lectiu, sinó que s’està treballant en una proposta que toqui tots els àmbits i edats: esport, oci, ciència, empresa, turisme, etc. Per a fer-ho, l’Ajuntament ha creat un grup d’experts en diferents àmbits socials, a més de comptar amb diverses entitats, per fer un recull de propostes –com les ja mencionades– que es posaran en comú per decidir quines són les millors i “entrin al pacte de la llengua”, afirma Rovira.
Diagnòstic de la situació
Més enllà de les mesures que puguin arribar, la realitat és que les dades de l’Enquesta de Joventut situen el català com la llengua subordinada als districtes de Barcelona. Però, quina és la interpretació dels experts?
Rovira explica que les dades “s’han de contextualitzar” perquè els números parlen de la llengua més habitual: “No vol dir que les persones només utilitzin el castellà o el català”. Continua dient que en el cas dels joves és molt habitual fluctuar d’una llengua a l’altra i que, per exemple, en el cas de la població major de 65 anys, hi ha un 30% que no fa servir el català. Teòricament, la generació de joves és la que més competències té de català, però que no es reflecteix en l’ús habitual on domina el castellà. És aquesta la preocupació dels catalanoparlants.
“Les dades indiquen que la situació del català és crítica, però no irreversible”
En aquest sentit, Rovira afirma que “la situació és crítica, però no irreversible”. I és que l’Enquesta de Joventut es va ampliar fins als 35 anys, provocant que hi hagi resultats que barregen perfils de joves molt diferents. Aquesta variació de perfils és la que desemboca en dades desfavorables pel català, ja que una persona migrada a Catalunya que faci dos anys que viu a Barcelona és probable que no tingui el català com a llengua habitual.
Per la seva banda, des de la Plataforma per la Llengua, afirmen que les dades són preocupants, però que no els sorprenen per l’evolució que havien tingut. El secretari de la Plataforma, Francesc Marco, celebra que l’Ajuntament hagi pres mesures, però demana que siguin efectives: “És important que siguin conscients de la situació, però és clau que les apliquin de pressa”. Marco afegeix que la col·laboració entre entitats i l’administració és vital i que “nosaltres sempre tindrem la mà estesa per treballar”. Així i tot, remarca que les mesures que apliqui l’Ajuntament són complementàries a totes les iniciatives que la Plataforma ja fa temps que fa.
Marco conclou dient que el pla lingüístic ha d’actuar “amb màxima incidència” als districtes on les dades són més preocupants, però coincideix amb Rovira que la situació és reversible: “Abans buscàvem competència lingüística i ara que la tenim ens hem adonat que necessitem convertir el català en eina social”.
