Aragonès, Colau i Collboni, amb el trofeu de la Copa Amèrica de vela, que se celebrarà a Barcelona el 2024. Foto: Martí Rodríguez/ACN
Una inversió de setanta milions d’euros a canvi d’un impacte econòmic de mil milions d’euros. Amb aquestes previsions, la celebració de la Copa Amèrica de vela a Barcelona l’any 2024 sembla un negoci rodó. Però en podem estar tan segurs?
Preguntats per la xifra estratosfèrica de l’impacte econòmic previst, des de l’Ajuntament es remeten a la Generalitat, que al seu torn l’atribueix a l’organització de la Copa Amèrica. També des de Barcelona Global, l’associació d’empreses que ha donat suport a la candidatura de la ciutat per acollir l’esdeveniment, diuen que la dada surt de l’organització. Més enllà de la xifra concreta, qui ha pronosticat un retorn econòmic “espectacular” per a la ciutat ha estat el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni.
Una veu que pot clarificar una mica les coses és la del catedràtic d’Estructura Econòmica per la Universitat de València –ara jubilat– J. Ismael Fernández, expert en estudis d’impacte econòmic, que considera que es tracta, si més no, d’una xifra “inflada”. Recorda que això és el que ja va passar amb les previsions que es feien abans de l’arribada de la competició a la ciutat de València, l’any 2007 (també va acollir l’edició del 2010). Fernández sap del que parla: és autor, juntament amb les professores María Luisa Martí i Rosa Puertas, del treball Anàlisi de l’impacte econòmic de la Copa Amèrica, que valora l’edició del 2007.
Comparacions odioses
Precisament, el pas de la Copa Amèrica de vela per València està sent l’exemple més citat per predir quin serà l’impacte que tindrà a Barcelona. I aquesta comparació no deixa bons auguris. L’alcalde de València, Joan Ribó, deia fa uns dies que la ciutat “encara en paga els deutes”, una afirmació que estan fent servir les veus contràries a la celebració de l’esdeveniment a la capital catalana.
“A València les previsions econòmiques no es van complir”, resumeix Fernández, que va fer enquestes entre els diferents sectors econòmics de la ciutat després de la competició. “L’entramat empresarial local, sobretot les petites i mitjanes empreses, gairebé no se’n va beneficiar”, reconeix. Aquest expert detalla que els equips que competeixen a la Copa Amèrica, que són els que realment tenen capacitat per fer grans despeses a les ciutats que l’acullen i hi passen més temps, hi arriben amb “tot”: transport, alimentació, proveïdors… Això vol dir que acaben gastant molt poc a la seu de l’esdeveniment.
Barcelona, un bon lloc
Sigui com sigui, i si bé Fernández és crític amb la celebració de la Copa a València –creu que la ciutat “hi va perdre la reputació que volia guanyar”–, en el cas de Barcelona té una opinió diferent i és molt més optimista. “Barcelona ja té una bona reputació, és especialista a organitzar grans esdeveniments i rendibilitzar-los i té prou capacitat hotelera”, argumenta, i afegeix que al consistori barceloní no hi ha la corrupció que hi havia a l’Ajuntament de València en el seu moment.
Aquest optimisme és compartit pels sectors econòmics de la ciutat que han de sortir beneficiats de l’acollida de l’esdeveniment. “És una molt bona notícia, sobretot perquè feia la sensació que havíem entrat en una espiral de negativitat, i amb això s’envia el missatge que a Barcelona s’hi poden fer coses”, celebra el director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals. Més enllà de “l’element turístic puntual”, també valora l’aposta per l’anomenada economia blava i, en general, la millora de la imatge de la ciutat que tot plegat suposarà. “Barcelona torna a dir que sí”, sentencia.
Quin model econòmic?
A banda dels dubtes sobre la rendibilitat d’allotjar la competició, hi ha crítiques que posen el focus en el model econòmic que ha de marcar el futur de Barcelona. En aquest sentit, des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, Daniel Pardo qüestiona el retorn “a les lògiques de fer grans esdeveniments amb efectes negatius i que generen riquesa que no es queda a la ciutat”. A més, lamenta que “es destini inversió pública a una iniciativa privada de nul interès per a la ciutadania” i subratlla que la vela és un esport “elitista”. Mentre hi ha qui defensa que esdeveniments com aquest poden accelerar la millora de la ciutat, Pardo rebat que “els avenços no han de venir motivats per això”, sinó que s’han de fer pensant en els veïns.
Sigui com sigui, caldrà esperar al 2024 per veure el resultat d’aquesta nova aventura esportiva a la qual s’ha sumat Barcelona. De moment, només s’ha posat en marxa el compte enrere.
