“Any d’obres a Barcelona”: per què tantes a finals del mandat?

Com diu la dita, qui avisa no és traïdor. I no es pot dir que el govern municipal de Barcelona no hagi avisat. En una sessió del ple de l’Ajuntament de finals de gener, l’alcaldessa Ada Colau afirmava que el 2022 seria un any de “reformes” que generarien “molèsties i dificultats”.

Colau afegia que totes les obres que viurà la capital catalana valdran la pena “perquè el 2023 estrenarem ciutat”. En el mateix ple, l’alcaldessa assenyalava que “es pot compartir més o menys aquest model, però el que no es pot dir és que Barcelona no té projecte”. “El 2022 serà un any d’obres a Barcelona”, sentenciava.

No són poques les reformes que es duran a terme els pròxims mesos. De fet, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, resumia les més importants en una entrevista al programa Bàsics de beteve i, en la mateixa línia que Colau, deia que la ciutat “s’està refent per ser millor”. “És com quan fas obres a casa teva: saps que tindràs uns mesos que seran complicats, però que exigeixen paciència”, argumentava Sanz per afegir que el govern demana “empatia i es disculpa per avançat per un canvi que serà per a millor”.

En aquest sentit, entre els canvis que destacava la tinenta d’alcaldia hi ha la unió del Tramvia. Les obres d’aquesta infraestructura van començar a principis de març i duraran 21 mesos. La previsió és que la unió sigui una realitat a finals del 2023 o a principis del 2024.

Les obres, en xifres

El nombre de projectes que han arrencat el darrer any no deixa lloc a dubtes. Tal com ha pogut comprovar el diari Línia, en només els quatre primers mesos del 2022 l’Ajuntament i els organismes que en depenen han posat en marxa 144 projectes d’obra. En tot el 2021 se’n van iniciar 301, el 2020 n’eren 142, el 2019 en van ser 290 i el 2018, any previ a les eleccions, 263.

Amb tot, l’increment d’obres d’enguany s’aprecia en les valorades en més de 10 milions d’euros, és a dir, les que marquen el model de ciutat que té el consistori. Aquí es veu l’enorme concentració d’obres que viurà enguany la capital catalana.

Segons la pàgina de contractació pública de la Generalitat de Catalunya, des del 2018 l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat 17 obres amb un cost superior als 10 milions d’euros. D’aquestes, vuit s’han licitat el 2022. Juntament amb les obres del Tramvia, en aquest grup de projectes hi trobem la construcció de pisos socials i de nous equipaments de barri.

Electoralisme?

Moltes obres que s’engeguen avui s’acabaran abans de les pròximes eleccions municipals. Això podria fer canviar la percepció dels votants respecte dels partits que governen Barcelona de cara a les urnes. La mateixa Janet Sanz reconeixia que “arribarem a les eleccions amb algunes d’aquestes obres acabades”, però negava que fos per “un tema electoral”.

“Nosaltres ens vam presentar a les eleccions per transformar la ciutat, i totes les obres formen part d’un model de ciutat on voler i poder viure, perquè després de la pandèmia molta gent s’ha plantejat si volia seguir a Barcelona”, explicava Sanz.

També és cert que, històricament, l’any abans de les eleccions els ajuntaments tiren endavant els seus projectes més ambiciosos. Això, lluny de tenir a veure amb els comicis, està relacionat amb el fet que les iniciatives més costoses requereixen uns processos llargs fins a arribar-se a materialitzar. Així, els projectes que es pensen a principis del mandat s’acostumen a fer al quart any.

Si a més hi afegim que la pandèmia i el confinament han pogut endarrerir alguns projectes, parlar d’electoralisme pot ser controvertit. Ara bé, hi ha qui veu amb suspicàcia que, després de set anys al govern, els comuns –amb els seus socis del PSC, perquè han governat junts durant molts d’aquests anys– no hagin tingut altres moments per posar en marxa els seus projectes més icònics.

Des de Junts, per exemple, el conseller municipal i portaveu del partit a l’Eixample, Albert Cerrillo, afirma que “l’alcaldessa necessita vendre algun projecte i ho està intentant fer al final del mandat”. Per a ell, els tres últims anys han estat temps “perdut” i ara s’estan fent “de pressa i corrents” projectes que s’havien anat ajornant.

Per la seva banda, i en una línia similar, Jordi Castellana, d’ERC, considera que “quan deixes els deures per a darrera hora s’acaba generant un caos”. “La Via Laietana o les Rambles ja haurien d’estar en fase de finalització i no a l’inici de les obres”, apunta el republicà. Així mateix, Castellana afirma que el govern municipal ha decidit “concentrar tota la inversió al centre de la ciutat mentre manté abandonats el Carmel, la Teixonera, el Besòs o la Marina”.

Sigui com sigui, si els comuns i el PSC no volen que els seus plans els suposin un tret al peu de cara a les eleccions, caldrà que facin bones les recomanacions de la Sindicatura de Barcelona.

Sense entrar a valorar si es tracta o no d’electoralisme, el 7 d’abril, en una entrevista a TVE, David Bondia, el síndic de la ciutat, demanava que, si com deia Ada Colau aquest és un any d’obres, s’informi de “les repercussions que poden tenir”. “La ciutadania vol veure si totes aquestes obres que tindrem d’ara fins al 2023 afectaran la seva vida”, deia Bondia.

Les crítiques

Des de la ciutadania també hi ha qui està en contra de les obres que impulsa el consistori. Si ens centrem en la unió del Tramvia, veiem com molts veïns estan molestos per les successives obres que han de viure. Als voltants del passeig de Sant Joan, per exemple, ja fa més d’un any que estan patint les obres del col·lector d’aigües que passa per la Diagonal. Si se sumen els 14 mesos que ha durat aquesta obra als 21 que duraran els arranjaments per a la unió del Tramvia, és comprensible el malestar veïnal. Gairebé tres anys amb sorolls i problemes de mobilitat.

Per la seva banda, l’oposició al govern municipal critica els plans del consistori. Al mateix ple en què l’alcaldessa anunciava que el 2022 seria un any d’obres, el líder d’ERC, Ernest Maragall, afirmava que “hi haurà algunes obres, però no hi ha projecte”. Per la seva banda, Elsa Artadi, de Junts, considerava que “tots els problemes que [Colau] venia a solucionar s’han agreujat”.