Com que ja hem passat a l’etapa d’assimilació de la repressió, ja no ens escandalitza que el jutge de Badalona hagi obligat aquella núvia a treure’s la xapa per la llibertat dels presos polítics. Com tampoc ens posa massa nerviosos l’argument que ha utilitzat per fer-ho: “Este es un organismo público que tiene que dar servicio a todo el mundo y debe ser neutral”.

En primer lloc, noti’s la contradicció. He de servir a tothom, però a tu no et serviré si no amagues qui ets. He de ser neutral, però amb la meva decisió exigeixo que la neutral siguis tu, ciutadana sense drets fonamentals. Sí, les coses van així i aquí manem els de sempre, il·luminada, ningú no us va prometre una Transició fàcil.

Però després hi ha tota la qüestió de l’arbitrarietat barata que destil·la la decisió. Tothom sap que aquest jutge hauria casat amb tota normalitat la parella si un dels dos hagués dut un pin amb la bandera espanyola. Perquè aquella bandera també és una posició política, però és la posició política que el règim considera normal i natural, és l’encertada, la lògica. La neutral. I per això pots casar-te amb un adhesiu del toro d’Osborne i no amb una xapa per la llibertat dels presos polítics. És senzillíssim. Tan senzill com combregar amb les idees correctes. Les idees neutrals.

La bandera espanyola, però, no és l’únic símbol que hauria facilitat la feina al jutge. Aquell home també els hauria casat si ella hagués lluït una xapa amb la Virgen del Rocío. O la Mare de Déu de Núria, és igual. Perquè a diferència de la xapa dels presos, aquelles posicions religioses, en cap cas neutrals, no posen en dubte l’essència del seu estat.

Com tampoc l’hi posaria una xapa blanca en suport al moviment Parlem-Hablemos. O una polsera del Reial Madrid o del Nàstic. O un tatuatge feminista o de la Legión. O uns botons de puny amb la cara del rei gravada. O una xapa de la UGT. El jutge no hauria tingut cap inconvenient en casar-los amb aquelles posicions polítiques a sobre, ni les hauria esmentat. Perquè, tot i no ser-ho, per ell són neutrals. I són neutrals perquè són inofensives. No qüestionen el seu règim ni tot el que ell i les seves institucions representen.

I així podríem anar continuant amb desenes d’exemples de símbols que haurien fet possible el casament sense problemes. La llista seria inacabable.

Lamentablement, però, aquell parell van voler casar-se amb la xapa equivocada. I l’Estat, des de qualsevol dels seus tentacles, no ho perdona. El país on vivim i on ens casem és així. Un país on tens totes les llibertats garantides amb la condició que aquestes llibertats no malmetin la sagrada unitat de la nació. Un país que et permet casar-te com vulguis amb la condició que mai no pretenguis divorciar-te d’ell.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram