Fa anys que Barcelona es va fixar en els entorns de les escoles i va impulsar mesures com la dels camins escolars segurs –amb les catifes grogues que s’han pogut veure als voltants de moltes escoles–, els ecoxamfrans, Escola-Respira i altres actuacions arran del Pla de Barris en les zones més desfavorides. Però per què i com canvia la visió dels entorns escolars amb el programa ‘Protegim les escoles’, la política que està transformant els entorns de les escoles de la ciutat i del nostre districte?

El nom d’aquesta política pionera podria suggerir que és una actuació centrada només en la seguretat dels nens i nenes, però ‘Protegim les escoles’ té dues cares: la protecció de la salut i integritat dels infants i un vessant educatiu.

Va ser a Sant Martí on es va començar a impulsar aquesta iniciativa. A finals del 2019, un nen, l’Hugo, moria atropellat per una moto en baixar a la calçada a través d’uns cotxes aparcats davant l’escola Grèvol. La poca visibilitat i la proximitat a l’escola dels cotxes feia que aquell entorn no fos segur. Tres mesos després, davant la mateixa escola, l’alcaldessa Ada Colau pronunciava la frase que els pares d’aquell nen li havien traslladat com a desig: que mai més un infant mori atropellat a la sortida d’una escola. Allà naixia ‘Protegim les escoles’: se senyalitzava l’escola de forma clara, es reduïa la velocitat, es posaven radars… Però protegir l’escola i els nens va més enllà dels accidents de trànsit. La contaminació també mata i abans ens emmalalteix. La contaminació de l’aire i la contaminació acústica al voltant de l’escola afecten directament la salut dels infants. El soroll dificulta la concentració i provoca irritabilitat, ansietat i nerviosisme. Segons un estudi del centre de recerca IS Global, el soroll redueix la memòria de treball fins a un 11% en relació amb la mitjana, percentatge que arriba al 23% en el cas de la memòria de treball complexa. Hem de sumar aquí l’exposició a la contaminació de l’aire, en gran part produïda pels vehicles de combustió, que afecta de manera directa el desenvolupament neurològic, dificultant accions motores i psíquiques, generant asma, hiperactivitat, falta d’atenció, etc. A més, els contaminants pesants dels vehicles es precipiten als nostres sòls i els infants hi són els més exposats, per la seva alçada.

Les ciutats tenen l’obligació de protegir els seus habitants, especialment els més vulnerables, com els infants. Per aconseguir-ho hem de modificar els espais amb una nova mirada urbanística, canviant models de mobilitat, retornant els espais dels cotxes a les persones i incrementant el verd per capturar CO₂. El programa ‘Protegim les escoles’ és un exemple del model a seguir.

Hem parlat de seguretat i contaminació, però aquesta és només una part del sentit del programa, que també té objectius educatius. Aquí hem de mencionar algú que ha revolucionat la idea de ciutat: Francesco Tonucci (Frato), un pedagog molt reconegut que va crear el concepte de ciutat educadora, ciutat jugable. La gran “revelació” de Frato és que l’escola no és l’únic lloc on els nens aprenen, que no es pot limitar l’aprenentatge d’un nen a unes hores concretes. L’absorció de coneixements, valors i idees és constant i imparable, i ho ha de ser, ja que així s’adapten a la societat. Quan un nen va a l’escola i només veu cotxes i semàfors, aprèn que el carrer és hostil, que ha de tenir cura en passar i que només a l’escola, a casa o a un parc està segur. Però què passa quan conquerim aquests carrers? Quan fem jocs on abans hi havia cotxes? Quan construïm llocs d’estada per a famílies i veïns? Doncs que la concepció varia, els camins passen a ser llocs on estar i relacionar-se, la ciutat passa a ser un lloc amable on aprendre jugant a formar part de la comunitat. Aquest és l’eix vertebrador del tipus d’actuacions que es fan amb el ‘Protegim les escoles’. No n’hi ha prou amb fer que els cotxes no passin: aquell espai ha de ser útil per a l’educació dels infants i la creació de comunitat i per entendre que la ciutat és de tots i totes, que la podem compartir i transformar, perquè és nostra, dels nens també. És la nostra ciutat jugable.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram