Hi ha qui no es vol mirar al mirall, perquè no li agradaria la imatge reflectida. L’Estat espanyol es posa davant del mirall, com la madrastra de La Blancaneu i pregunta qui és la més maca de totes? El mirall, trucat i al seu servei, li respon reiteradament: La més maca ets tu. Així corren els dies i els anys. Miguel de Cervantes amb El Quixot, a principis del segle XVII, posà el mirall davant la societat del seu temps i en féu una caricatura amb una duríssima crítica social. Ara és Catalunya, que amb el seu contenciós amb l’Estat espanyol, posa també el mirall al davant d’una societat que encara està en altres temps, que no ha evolucionat ni s’ha modernitzat, que no vol mirar per no veure-s’hi lletja. Una societat pretesament democràtica que no vol veure la imatge desagradable de les mancances de l’exercici d’incomplir contínuament les convencions internacionals dels Drets Humans. Algun dia ho haurà de fer, perquè no hi ha escapatòria si vol formar part del club d’estats que compleixen els seus deures democràtics.

Al parc d’atraccions del Tibidabo, hi ha una sala de miralls que reflecteixen les imatges deformades de qui s’hi posa al davant. Potser a la Sala del Tribunal Suprem, també hi ha un mirall que deforma la realitat del que passà l’any 2017 a Catalunya. Tot per a conveniència dels poders fàctics i així poder empresonar a polítics, líders socials, caps de departaments i mossos d’Esquadra. A tots aquells que els fan nosa, per poder continuar en el poder a la seva conveniència