Garantir l’accés a l’habitatge és garantir un espai de seguretat, de protecció i de dignitat per a moltes famílies. En aquest sentit, doncs, la dificultat per accedir a un habitatge genera desigualtat i pot revertir en un increment de la pobresa, falta d’oportunitats i risc d’exclusió social, fins i tot per a persones que tenint feina veuen com la part destinada a pagar un habitatge és tan elevada que compromet altres necessitats també bàsiques com l’alimentació o els subministraments.

La dificultat per accedir a un habitatge és també un dels principals impediments per a l’emancipació de les persones més joves, fet que endarrereix la possibilitat de desplegar el propi projecte vital. Per això és tan important que totes les administracions s’impliquin en la lluita pel dret a l’habitatge i hi posem les eines i els recursos legals i econòmics necessaris per tal que tothom pugui tenir accés a un habitatge digne. Sense això, difícilment tindran èxit les polítiques públiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió, perquè tenir una llar on sentir-se segur, protegit, on compartir, conviure i des d’on desplegar el propi projecte vital és la peça clau de l’estat del benestar.

Els bancs tenen un deute moral, social i econòmic amb la ciutadania

En aquest sentit, és urgent que totes les administracions treballin per garantir l’accés universal a l’habitatge en general, i a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat en particular. Per això cal l’impuls de polítiques públiques molt diverses, incloent-hi noves regulacions que blindin el dret a l’habitatge i més inversió de recursos públics (sigui per a ajuts directes al lloguer, per afavorir la construcció de nous habitatges protegits en règim de lloguer i titularitat pública indefinida o per a polítiques socials) o el foment de la col·laboració público-privada per incrementar l’oferta d’habitatge assequible. I també exigint a determinats actors no polítics assumir l’enorme part de responsabilitat social i ètica que també tenen en aquesta qüestió, com grans tenidors i bancs.

Els bancs tenen un deute moral, social i econòmic amb la ciutadania des que el 2008 foren rescatats amb diners públics, de tota la ciutadania, després de l’esclat d’una bombolla immobiliària que ells mateixos havien estat alimentant desenfrenadament. El retorn social del rescat bancari del 2008 mai ha existit i és un greuge irresolt i indecent. Davant les actuals circumstàncies de patiment de tantes famílies en situació de vulnerabilitat, la banca, que no ha parat de declarar beneficis milionaris des del rescat, hauria d’estar a l’altura de les circumstàncies i atendre la seva responsabilitat social. No volem més famílies vulnerables expulsades de casa seva sense una alternativa.

El govern municipal té un gran desconeixement del problema de l’infrahabitatge

Dos bons exemples de polítiques públiques que empenyen en la direcció que defensem són les mesures impulsades des del Govern català i el Parlament de Catalunya recentment: la Llei de regulació del preu dels lloguers i la modificació de llei per obligar la Sareb (o banc dolent) a garantir el retorn social del rescat bancari. Ambdues accions pretenen millorar les condicions d’accés a l’habitatge i revertir abusos i greuges. Dues mesures que posen al centre la ciutadania, com ho és també el decret llei urgent per suspendre els desnonaments de grans tenidors a col·lectius vulnerables que no disposin d’una alternativa en forma de lloguer social. Una acció valenta al límit del que permeten les nostres competències en la matèria per compensar la paràlisi d’un govern estatal PSOE-Podemos autoanomenat “el més progressista de la història” però que, davant la situació de crisi generada per la pandèmia, no s’atreveix a decretar una moratòria universal per a totes les persones vulnerables mentre duri la crisi econòmica actual.

Per als republicans, la defensa del dret a l’habitatge és una prioritat i per això des dels nostres espais de governança impulsem i defensem polítiques del tot alineades per assolir aquest objectiu. També a Barcelona, on estem aprofitant totes les escletxes al nostre abast per contribuir a millorar les condicions d’accés a l’habitatge dels nostres conciutadans. En un any i mig de mandat, des d’Esquerra hem impulsat diferents mesures, com la comissió que al llarg de tot el 2020 ha estudiat la idoneïtat de regular els preus dels lloguers de l’habitatge a Barcelona i la seva àrea metropolitana. També hem arrencat el compromís polític del govern municipal per fer unes ordenances que facilitin el trànsit dels habitatges que tenen actualment un ús turístic cap a l’ús residencial, lleials a la funció social que ha de tenir tot habitatge.

Hem demanat un pla de xoc per a l’emergència habitacional que viu Barcelona

Hem denunciat el desconeixement que el govern municipal té de la magnitud que representa el problema de l’infrahabitatge per a molts ciutadans de Barcelona; hem evitat la privatització de solars públics on s’havia de fer habitatge protegit i estem exigint per terra, mar i aire que el govern municipal, que té els mateixos colors polítics que el govern de l’Estat, impulsi la moratòria universal de desnonaments per a totes les persones vulnerables (independentment de la causa d’aquesta vulnerabilitat) mentre duri la crisi.

A més, vam condicionar l’aprovació del pressupost del 2020 a la creació d’un fons de 50 milions d’euros destinat a l’adquisició d’habitatge per al parc d’habitatge públic i social i a reforçar les Oficines d’Habitatge de la ciutat. Unes oficines que ja estaven al límit del col·lapse abans que arribés la pandèmia i que segueixen amb les mateixes mancances que llavors. I, finalment, hem emplaçat a modificar la LEC per tal d’impedir que es puguin acceptar aquelles demandes de desnonaments sense que el demandant acrediti haver ofert un lloguer social a la família vulnerable que pot perdre la llar. També hem demanat un pla de xoc per a l’emergència habitacional que viu Barcelona per tal de proporcionar solucions de reallotjament dignes per a les famílies i sostenibles per al consistori, evitant l’ús crònic de pensions.

Cal dir que, sorprenentment, moltes d’aquestes mesures no han estat rebudes amb cap entusiasme per part del govern municipal. Raons n’hi podrien haver moltes. Però, en tot cas, el nostre objectiu és ser útils als ciutadans i ajudar-los tant com sigui possible, especialment davant una situació de pandèmia com la que estem vivint. Per això no pararem de treballar en la línia, amb la intensitat i amb el compromís republicà amb el qual venim treballant d’ençà que vam guanyar les eleccions municipals a Barcelona el maig del 2019.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram