Neus Munté, candidata del PDeCAT a l’alcaldia, ens rep setmanes després d’haver guanyat les primàries del seu partit. Assegura que li agradaria una candidatura unitària independentista, però afegeix que “encara és aviat”. Reivindica el seu projecte i avança que hi haurà renovació a les files demòcrates: “Les cares noves sempre són necessàries en tota etapa que comença”. I critica Colau i el seu govern, al qual retreu que “durant els primers anys va incentivar un discurs antiturístic”.

Autocomplaent i sense un bri de crítica. Així diu que va ser el balanç que va fer Colau dels seus tres anys de mandat. Quin és el que en fa vostè?
Vaig dir això del seu discurs perquè em va semblar excessivament optimista, a banda d’apropiar-se d’iniciatives que van néixer en l’anterior mandat o que tenen altres protagonistes, com el sector empresarial. Hagués preferit un discurs que valorés el potencial de la ciutat i que es marqués un repte per a la pròxima legislatura, que ha de passar per tenir més consens polític i social.

Li hem sentit dir que les úniques coses que funcionen a la ciutat les va començar Trias. Tan malament ho està fent Colau?
Valoro la feina feta durant l’etapa Trias perquè sovint ens oblidem que era el moment de la crisi i que hi havia un Ajuntament fragmentat. Colau ha tingut un discurs extremadament acomplexat amb determinades qüestions, com ara la seguretat. També va fer moltes promeses sobre habitatge que no s’han pogut complir, ja que va creure que tot depenia de l’Ajuntament. Hi ha hagut mancances de gestió i una excessiva ideologia.

Sigui com sigui, hi ha enquestes que apunten que Colau podria tornar a guanyar les eleccions.
No menystinc cap enquesta ni cap tendència, però estic parlant amb molta gent i conec molts sectors que es manifesten clarament decebuts amb la gestió de Colau. Si jo hagués de fer la meva enquesta particular, no trobaria per enlloc que hi hagi un ambient procliu a què pugui revalidar la seva victòria.

Segons les mateixes enquestes, vostès ho tindrien complicat per guanyar les eleccions, amb la pujada d’ERC, la possible irrupció de Manuel Valls…
No sabem si Manuel Valls serà candidat o no… De moment no ho és. El que sí que mostren les enquestes és un escenari que crec que serà real: el de la fragmentació. I això em porta a treballar per la màxima unitat dels partits sobiranistes perquè no es pugui tornar a repetir el que va passar fa tres anys.

Ara que treu el tema de la unitat, parlem de la possible candidatura unitària independentista… Fa poc Alfred Bosch ens deia que no ho acaba de veure clar. Ell defensa que s’ha de posar per davant un projecte de ciutat.
Jo també reivindico un projecte de ciutat, amb aspectes en els quals podem coincidir plenament amb Bosch, com ara la capitalitat de Barcelona. Estic d’acord amb ell que l’alcaldia ha de ser per millorar la ciutat, per fer polítiques públiques i per defensar els drets i les llibertats, que en aquests moments es troben força en entredit. Amb Bosch n’hem parlat i en continuarem parlant.

Com han anat les converses?
Bé. Molt cordials i molt correctes. N’estic contenta.

Però apunten cap a la llista unitària?
És molt aviat per dir-ho, però en tot cas som molt honestos l’un amb l’altre posant sobre la taula els nostres plantejaments. En el meu cas, també el desig de poder treballar conjuntament. Ara bé, és veritat que hi ha diferents maneres d’aproximar-se a aquesta unitat.

No cal que sigui amb una candidatura unitària?
A mi m’agradaria. Jo defenso les candidatures unitàries. Pertanyo a un partit que les ha defensat des de fa molts anys. En tot cas, queda temps i podem continuar treballant per aproximar-nos, fent sempre compatible aquesta idea amb el projecte de ciutat, que és importantíssim.

Perquè una candidatura unitària pogués prosperar, algú l’hauria de liderar. Bosch defensa el seu lideratge. En el seu cas, és una condició irrenunciable la d’encapçalar la llista?
Crec que el plantejament de Bosch, i que jo comparteixo, és molt legítim, atès que jo també he estat escollida pel meu partit en unes primàries. Dit això, les circumstàncies en les quals ens trobem des de fa temps ensenyen que en determinats moments cal prendre decisions que inicialment no es consideraven. Si parlem d’assumir un lideratge, en els darrers mesos i anys hem vist que hi ha hagut molta generositat.

Els famosos passos al costat.
Jo defenso la meva candidatura. De moment és molt aviat per obrir noves portes, però també és agosarat tancar-les totes. Jo em presento per ser alcaldessa, però el context i la necessitat de posar-nos d’acord acabarà determinant quina decisió s’ha de prendre. I si aquesta decisió implica generositat per part de tots, hi haurà de ser.

Vostè estaria disposada a fer unes primàries obertes, tal com demana Jordi Graupera? Recentment s’han reunit…
En la trobada, que va ser molt cordial i positiva, Graupera ens va explicar el seu plantejament i jo vaig poder fer-li algunes preguntes. En tot cas, crec que la seva proposta comença la casa per la teulada. Hem d’analitzar primer què volem.

En això coincideix amb el que diu Bosch.
[Somriu] Perfecte! Hem de compartir molt el que volem des del punt de vista de ciutat i, en tot cas, de les primàries només en puc dir coses bones, però hem de desvincular una cosa de l’altra. Amb Graupera coincidim en la necessitat d’anar junts, o al màxim de junts possible, perquè la victòria d’un alcalde o alcaldessa independentista sigui factible. Però fer-ho dependre gairebé tot d’unes primàries obertes no ajuda que ens aproximem. I queden moltes coses per discutir sobre el funcionament de les primàries que ell planteja.

I el moviment de Ferran Mascarell com el veu?
Mascarell és una persona que conec molt. És molt interessant, molt culte i té Barcelona al cap. Pot fer aportacions interessants a la futura governabilitat de Barcelona.

El veuria com un possible cap de llista de la candidatura unitària?
El veig com una persona que pot aportar molt, no m’atreviria a dir si com a cap de llista o no.

De consens, ens referim. Perquè si vostè no cedeix, Bosch tampoc i han d’anar junts, algú hauran de trobar.
Persona de consens, segur, i persona que té coses molt interessants a dir sobre Barcelona també. Però la diferència és que estem parlant d’uns candidats escollits pels seus partits i d’altres que s’estan aglutinant entorn de diferents idees o estructures amb qui tenim la responsabilitat de parlar.

Acabi havent-hi candidatura unitària o no, quina llista té al cap? Pensem en els actuals regidors del PDeCAT, per exemple. Creu que alguns haurien de fer un pas al costat perquè puguin entrar cares noves?
Les cares noves sempre són necessàries en tota etapa que comença. Dit això, el conjunt de la llista, en termes del PDeCAT, ha de passar per un debat que farem per aprovar un reglament sobre la seva confecció. És una altra novetat, a banda de les primàries. Segurament hi haurà l’excepció d’uns pocs llocs, ja que és comprensible que el cap de llista pugui disposar d’uns mínims llocs per ubicar-hi persones que consideri que poden enriquir la candidatura. Però tot ha de passar per un debat obert amb els associats.

Ha parlat de noms que els triarà la cap de llista.
Més que noms, perfils.

Pensa en perfils que vindran de fora o que ja són al partit?
A mi les aportacions de persones independents m’atrauen moltíssim.

Una certa renovació es veurà, per tant.
És que crec que forma part d’allò que toca quan es comença qualsevol nova etapa. És imprescindible.

Joaquim Forn, el qual Trias havia triat com el seu possible successor, ara és a la presó. Pot tenir algun paper en el seu projecte?
Tant de bo el pugui tenir. Si Forn no es trobés injustament a la presó, molt probablement seria ell el que seria aquí responent aquestes preguntes. Té totes les portes obertes per poder participar i dir-hi la seva, ell ho sap. Però també hem d’entendre que la seva situació personal és de molta duresa, tot i que m’encantaria que pogués reforçar el nostre projecte amb condicions de normalitat i llibertat.

Vostè no ha fet mai política municipal. Creu que això pot perjudicar el seu projecte?
És cert que estrictament no he fet mai política municipal, però tant des de la UGT com des del Govern sempre he tingut una relació molt intensa amb el món municipal. Reconec que no tinc experiència municipal, però sí que en tinc de govern. I ja estic trepitjant molt la ciutat.

Un dels grans temes de ciutat és el tramvia. Vostè ha dit que aposta pel bus elèctric. La FAVB o Unim Els Tramvies, per exemple, no ho veuen així. Tindrà en compte la seva opinió?
Sí, i voldré parlar amb ells, per descomptat. El projecte de la unió del tramvia ha quedat bloquejat políticament i està cremat, atès que la gestió ha estat molt erràtica. Escoltaré tothom i també traslladaré el meu punt de vista. Crec que hi ha maneres més sostenibles econòmicament i mediambiental que no passen només pel tramvia. La ideologia també ha estat massa present en aquest debat i el que vull és recuperar els consensos.

En el cas de l’habitatge, hi ha un gran consens en què és un dels principals reptes. Lloguers cars, gent jove amb problemes per trobar pis, desnonaments… Si vostè és alcaldessa, aconseguirà millorar el que ha fet Colau?
La primera lliçó que tots podem extreure de la gestió de Colau és que hem de ser molt conscients de quines són les competències de l’Ajuntament. Les polítiques d’habitatge són polítiques a mitjà i llarg termini i, per tant, no es pot funcionar a cop de titular com va fer l’alcaldessa. Ella va basar el seu discurs com a candidata a dir que milloraria el que creia que no s’havia fet bé, però ara tot el que podrà exhibir al final del mandat és el que va començar Trias. Jo prometré allò que estigui convençuda que es pot dur a terme. Crec que cal una gestió molt més rigorosa de la que s’ha fet fins ara.

Una qüestió que té a veure amb l’habitatge és el turisme. És imprescindible per a l’economia de la ciutat però té efectes negatius i el rebuig d’una part dels veïns. Es veu capaç de trobar un equilibri que deixi tothom satisfet?
Sí. El primer que hem de fer és analitzar perquè es produeixen determinades accions de rebuig i fer molta pedagogia. Hem d’explicar molt bé la importància que té el turisme, però també aïllar aquestes externalitats negatives i resoldre-les. I vèncer les resistències que hi pot haver, que no són majoritàries però que també depenen molt del to i de la relació que l’Ajuntament mantingui amb el món del turisme.

Amb això vol dir que part d’aquest rebuig pot tenir relació amb la forma d’actuar de l’actual govern municipal?
Sí, els ho diré ras i curt: durant els primers anys del mandat es va incentivar un discurs antiturístic de manera clara. Després s’ha anat rebaixant. Sentia fa pocs dies l’alcaldessa defensant el turisme com una oportunitat per a Barcelona dins d’un ordre i una regulació. Bé, aquest és el discurs que el PDeCAT ha mantingut sempre. L’hemeroteca, però, és molt tossuda.

Si arriba a l’alcaldia, veurem un partit amb polítiques més d’esquerres? Vostè ja ha deixat clar que defensa un salari mínim de ciutat, per exemple.
Hi estic totalment a favor. De fet, és una proposta de Trias que no va tenir temps d’implementar. No sé si el que vull fer és d’esquerres o no tan d’esquerres. En tot cas, vull que la ciutat i tot el seu potencial acompanyin les persones que tenen més dificultats. Barcelona ha de ser inclusiva amb tothom, però en aquests moments hi ha moltes mancances socials. A Colau li reconec que ha mantingut uns nivells d’inversió social molt importants, però ha treballat des de la desconfiança amb el tercer sector social, que crec que és un aliat imprescindible.

Què és el primer que farà si es converteix en alcaldessa?
Identificar quins són els temes de ciutat que requereixen un acord ampli i convocar la resta de partits per posar-nos a treballar.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram