“Caldrà fer molta pedagogia”. Aquestes paraules, fent referència a la superilla del Poblenou, les va pronunciar ara fa dos anys la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, durant la inauguració de la prova pilot d’aquest model de mobilitat urbana.
Han passat dos anys i, tot i aquelles paraules de Vidal, la superilla continua generant opinions enfrontades al barri. Al cap de pocs mesos de la seva implementació van néixer dues entitats: la Plataforma d’Afectats Superilla Poblenou, que considera que l’aposta ha perjudicat al barri, i el Col·lectiu Superilla P9, que en defensa les seves bondats.
“Creiem que aquests dos anys confirmen tot el que hem anat dient. Hi ha una sèrie de problemes de fons, com ara la contaminació als carrers adjacents, l’empitjorament de la mobilitat en aquests mateixos carrers i les pèrdues d’alguns comerços de dins de la superilla, que hi continuen sent”. Aquestes paraules són de Jordi Campins, portaveu de la Plataforma d’Afectats Superilla. De fet, aquesta plataforma té decidit presentar una demanda contra l’Ajuntament perquè sospiten que la implementació de la superilla no es va fer seguint tots els passos legals. De moment han presentat un requeriment al consistori perquè certifici les actuacions administratives fetes.
A l’altra costat hi ha el Col·lectiu Superilla P9, que creu que el projecte ha suposat una important millora per al barri i per a la qualitat de vida dels veïns. “El més important de la superilla és que ha suposat una democratització de l’espai públic”, afirma Sílvia Casorran, vicepresidenta del Col·lectiu Superilla P9. Casorran afegeix que la superilla ha aconseguit “pacificar espais i crear nous usos” i celebra que els veïns i els treballadors de la zona “s’hagin fet seu l’espai”. “Cada dia, per exemple, veiem com les taules de pícnic i les zones de joc estan plenes de gent”, afegeix.
OBRES DE CONSOLIDACIÓ
En paral·lel, l’Ajuntament està fent aquests dies obres als accessos de la superilla per tancar la urbanització definitiva de tot l’espai.
