Hi ha una paraula que en els darrers temps, especialment als estius, sobrevola Barcelona i emergeix en el debat públic i mediàtic que genera la ciutat: turisme. Es tracta d’un fenomen que sembla que continua creixent, tal com s’ha conegut recentment amb la xifra rècord de turistes, avançada per El Periódico, que s’han allotjat en hotels de la ciutat entre el juliol i l’agost, la qual s’ha enfilat fins a l’1,7 milions.
L’arribada massiva de turistes a l’estiu té una doble cara. D’una banda és una injecció per a l’economia de Barcelona, però de l’altra també contribueix a tensar aquells ‘punts calents’ de la ciutat on la pressió turística és més elevada. “Ha estat el pitjor estiu. Hi ha hagut creixement turístic, cosa que provoca que les causes negatives, com ara la proliferació de pisos turístics, la saturació de la via pública, una pitjor mobilitat… hagin augmentat”. Aquesta és la valoració de Daniel Pardo, membre de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. Pardo conclou que “un any més, la deriva turística de la ciutat ha crescut”.
En la mateixa línia de Pardo es mou José Mansilla, de la plataforma Ens Plantem, del barri del Poblenou, que també s’oposa a l’actual model turístic de la ciutat. Mansilla, sobretot, insisteix que “sovint es posa el focus en la convivència entre els turistes i els veïns especialment a l’estiu, però aquest no és el problema, ni de bon tros, principal”, afegint que “del que cal parlar és dels canvis que provoca el turisme a nivell de preus, de l’habitatge, del comerç…”.
Aquesta convivència a la qual fa referència Mansilla, però, també és complicada segons alguns veïns que viuen en les zones més condensades turísticament. Sol Ruiz, presidenta de l’Associació de Veïns del Casc Antic, explica que aquest agost ha notat com “ha augmentat la programació d’actes dels hotels a les terrasses”. “A nivell personal puc dir que ha estat un agost horrorós i som diversos els veïns que ens queixem del soroll que es genera en aquestes terrasses”.
Precisament, el sector hoteler és un dels grans beneficiats que Barcelona sigui una de les capitals europees i mundials del turisme. Enguany, a l’espera del tancament de la temporada estiuenca, l’ocupació hotelera ha estat del 89%, una xifra molt similar a la de l’any passat, tot i que lleugerament superior. Són unes dades molt bones per al sector, que tot i la moratòria hotelera de l’Ajuntament ha aconseguit superar en un punt percentual la previsió d’ocupació que va fer fa més d’un mes, malgrat que en aquell moment ja va alertar que es podria acabar creixement més i arribar a xifres “històriques”.
En paral·lel a les bones xifres que presenta el sector hoteler, n’hi ha, però, unes altres de més problemàtiques. Són les dels pisos turístics il·legals, que representen el 40% del total d’aquests tipus de pisos. La dada, publicada pel diari El País, surt d’un informe encarregat per l’Ajuntament que quantifica per primera vegada quina és la realitat d’aquest fenomen: a la ciutat hi ha 15.881 pisos turístics, dels quals 9.606 tenen llicència i 6.275 no.
PLA ESTRATÈGIC
Enmig de tot aquest debat, l’Ajuntament ha presentat un avançament del Pla Estratègic de Turisme 2020, el qual té previst presentar definitivament el gener de l’any que ve.
Durant la presentació, el regidor de Turisme, Agustí Colom, va dir que un dels reptes més importants que té la ciutat és l’equilibri entre residents i turistes. “Sabem que Barcelona és una ciutat turística, però ha de ser compatible amb la població resident”. En la mateixa direcció es va moure Albert Arias, director del Pla Estratègic de Turisme, que va insistir en la necessitat de “deixar de pensar en clau turística i pensar realment en quina ciutat volem”.
