El paper dels voluntaris és clau durant el Gran Recapte. Foto: Banc dels Aliments

La conjuntura econòmica ha experimentat una millora en els darrers temps. Això, però, no significa, ni de bon tros, que hagin desaparegut problemàtiques socials que ja hi eren abans de la crisi i que, amb l’arribada de la recessió, van créixer de forma preocupant. Una d’aquestes és la pobresa alimentària que pateixen alguns ciutadans barcelonins.

Tot i que no existeixen gaires dades sobre aquesta problemàtica, si es fa un cop d’ull a les estadístiques de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, es pot veure com l’entitat ha atès en els darrers anys un nombre important de persones de la ciutat. Concretament, el 2011 van ser 44.110; el 2012, 45.931; el 2013, 47.080; el 2014, 43.642 i l’any passat 36.528. Aquí també cal destacar que en els dos darrers anys la xifra ha patit una reducció notable, en consonància amb la millora de les xifres macroeconòmiques del país.

Aquesta bona notícia es confirma si es mira la xifra de famílies que Càritas ha ajudat amb aliments en els últims anys, ja que es va passar de les 1.119 ateses el 2011 a les 899 de l’any passat. Tot i aquesta tendència positiva, la lluita contra la pobresa i el malbaratament alimentari, juntament amb la contribució a l’exercici del dret a una alimentació suficient i saludable per a tothom, és un repte que, malauradament, continua pendent a dia d’avui.

EL GRAN RECAPTE
A Barcelona, el Banc dels Aliments, gràcies a la seva tasca solidària, és un actor fonamental per mitigar els efectes d’aquest tipus de pobresa, que fa referència a la situació que pateixen persones en risc d’exclusió social que no poden tenir accés a una alimentació suficient i nutritivament adequada.

Aquest cap de setmana se celebrarà una nova edició del Gran Recapte, en la campanya de difusió del qual ha participat aquesta publicació. Al conjunt del Barcelonès hi haurà uns 630 punts de recollida d’aliments. La cap de campanya del Gran Recapte, Sabine Hindersin, explica a aquesta publicació que, un any més, “està quedant demostrat que la gent és molt solidària i té una actitud excel·lent”. En els últims dies, des del Banc dels Aliments s’havia fet una crida per recordar que faltaven 6.500 voluntaris al conjunt de Catalunya, però Hindersin explica que la qüestió ja està resolta. “La gent desperta una mica tard, però respon i això ens fa sentir orgullosos”, afegeix.

La importància d’aquest esdeveniment queda demostrada en la següent dada: dels 484 quilograms d’aliments que una persona consumeix durant un any, en el cas de les que reben ajuda del Banc dels Aliments, l’entitat els proporciona 102 quilograms. És a dir, gairebé una quarta part. “És una mala notícia que un projecte que va sorgir per lluitar contra el malbaratament hagi acabat servint per ajudar a cobrir una necessitat bàsica, però ara mateix és molt necessari”, reflexiona Hindersen. Per últim, la cap de campanya del Gran Recapte, tot i les xifres que indiquen que les persones ateses pel Banc dels Aliments han anat disminuint en els darrers anys, remarca que “no s’ha d’abaixar la guàrdia perquè la realitat de molta gent encara és molt dura”.

VISIÓ CRÍTICA
El model del Gran Recapte també desperta crítiques entre alguns moviments socials. Un exemple és l’informe ‘Ja volem el pa sencer’, al capdavant del qual hi ha l’ambientòleg i activista Guillem Tendero. L’informe considera que es ven a la població un model de solidaritat basat a fer una compra al supermercat un dia a l’any.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram