Un pis del Besòs i el Maresme apuntalat. Foto cedida
La transformació i millora del Besòs i el Maresme ha tornat al centre de l’actualitat amb un debat calent sobre la rehabilitació dels pisos del barri. I és que l’oposició municipal va reprovar el 9 d’abril la primera tinenta d’alcaldia Laia Bonet per la gestió del Pla de regeneració urbana del Besòs i el Maresme, arran del risc que les millores per a diversos edificis quedin fora dels fons europeus Next Generation.
Tot i això, el regidor del Districte, David Escudé, ha defensat que la rehabilitació es farà igualment i que és una qüestió “prioritària”. La reprovació, però, que va ser aprovada amb el vot favorable de Junts, Barcelona En Comú -els dos grups impulsors-, PP i Vox i l’abstenció d’ERC, culmina una escalada de tensió política i veïnal que ve de lluny i que ha posat en evidència les dificultats per desplegar un projecte complex i llargament anunciat.
Uns dies abans, Junts i els comuns ja s’havien mostrat crítics amb el govern municipal. “El govern de la ciutat no es pren seriosament la regeneració dels barris de la franja del Besòs”, deia Damià Calvet, des de Junts. Janet Sanz, dels comuns, afegia que el seu partit no entenia que no s’hagués “fet res durant dos anys i que s’estigui marejant les famílies”.
Un pla que no convenç
El Pla de regeneració urbana del Besòs i el Maresme va nèixer d’un acord previ de l’any 2020, quan el govern d’Ada Colau, on també hi havia el PSC, va anunciar el Compromís pel Besòs i el Maresme per planificar la transformació del barri en un termini de 15 anys, que també va rebre el suport d’ERC. La iniciativa es va materialitzar en un acord, un any després, que no va convèncer –ni convenç– els veïns. “És una cortina de fum que no és una solució real i ara estaven deixant morir el projecte a veure si no fèiem soroll”, diu Teresa Pardo, portaveu de l’Associació de Veïns SOS Besòs.
Des de llavors, es va acordar una prova pilot per rehabilitar deu comunitats. La primera actuació concreta es va fer el juliol del 2022, amb l’inici de les obres a la finca del carrer de Messina, 11. Ara, gairebé tres anys després de la primera acció del pla, i amb només una part de les obres en marxa, la situació ha generat un fort malestar entre els veïns. “L’Ajuntament diu que només faran els deu de la prova pilot fins al 2027 i que llavors continuaran amb 38 comunitats més. El problema és que hi ha 200 blocs que necessiten ajuda i els que estan més malament no creiem ni que arribin en peu al 2027. Hi ha un veí, per exemple, que li va caure el sostre del lavabo”, clama la portaveu, que recorda que els bombers fa mesos que apuntalen comunitats i desallotgen veïns perquè el seu edifici es troba “en greu perill d’esfondrar-se”.
Pel que fa als diners del fons Next Generation, segons han denunciat veïns i oposició, sis de les nou finques pendents de la prova pilot no podran accedir finalment a la inversió que finançava l’obra per culpa dels endarreriments. Bonet, per la seva banda, ha respost que “ningú” pot donar lliçons “sobre el passat” i ha assegurat que el projecte continuarà endavant amb pressupostos propis.
Mentrestant, moltes famílies del Besòs i el Maresme continuen vivint en edificis en mal estat i amb la incertesa de si les ajudes arribaran o no a temps. “Tenim un munt de comunitats apuntalades que no veuen una solució a l’horitzó”, conclou Pardo.
Un barri que no aixeca el cap
Més enllà de la situació de molts habitatges, el barri arrossega problemàtiques que també impacten en el seu dia a dia. Un exemple és el comerç, que també viu una situació que no és fàcil. Un exemple és el de la pastisseria Maresma. Quan s’entra a la botiga per preguntar per la situació del barri, la cara de la propietària és d’escepticisme. Ella afirma que al comerç del barri li va fer molt de mal l’obertura del centre comercial Diagonal Mar. “El carrer de darrere nostre, el Maresme, va quedar mort”, afirma. Més enllà de la complicada realitat del petit comerç, la propietària d’aquest negoci també té una mirada històrica que li fa valorar alguns progressos. Si es mira enrere, diu, “el barri ha viscut millores”, i es remunta “als anys 60, quan no hi havia clavegueres”. En paral·lel, i per acabar, afegeix que un dels problemes dels darrers anys és que “la immigració ha quedat concentrada a les zones més pobres”.
