Soc defensora de la idea que afirma que la millor forma de conèixer un barri és, simplement, passejar-hi acompanyant els seus veïns i veïnes, quelcom que els polítics sovint correm el risc d’oblidar. Al Besòs-Maresme fa temps que hi som, i hem pogut veure i escoltar, de primera mà, els problemes que la zona arrossega des de fa ja massa temps.

La Consol va néixer al barri. Descriu un dels elements més problemàtics: la foscor que porten les nits a causa d’un enllumenat públic del tot insuficient. Un fet que, si li afegim la manca de manteniment de l’espai públic, incrementa la sensació d’inseguretat.

L’Enrique, per la seva banda, viu al Besòs-Maresme des de fa 43 anys. Ens explica els greus problemes que molts edificis tenen al barri. Ens recorda la plaga de l’aluminosi, que afecta uns 1.700 pisos de 37 edificis. L’envelliment dels habitatges ha generat que bona part dels habitants de la zona visquin amb unes condicions que, dit de forma suau, tenen molt marge de millora.

El Besòs-Maresme és un barri que arrossega problemàtiques estructurals des de fa dècades, i que compta amb un dels índexs de renda familiar disponible més baixos de la ciutat. La zona pateix sobreenvelliment de la seva població, un alt índex d’atur i un elevat absentisme escolar, fets que repercuteixen en poques oportunitats laborals per als joves i també per a les dones.

Mentre altres barris propers es beneficiaven de transformacions urbanístiques com les de Diagonal Mar, el Besòs-Maresme es deteriorava, empitjorant clarament les condicions de vida d’un veïnat que des de fa anys va decidir alçar la veu. Un crit de denúncia i atipament davant fenòmens com les ocupacions il·legals d’habitatges per part de màfies o la pèrdua d’activitat productiva de la zona, que ha provocat l’abandonament de molts locals i naus.

Vivim temps excepcionals. La pandèmia i els seus efectes han afegit encara més elements d’incertesa i de canvi a una societat que ja des del 2008 viu convulsament i en constant crisi. I és en aquest context complicat quan les administracions públiques han de donar el millor de si mateixes per oferir respostes a la ciutadania. Arromangant-se, donant exemple, sent ambicioses i proposant solucions.

També és necessari que ho faci l’Ajuntament de Barcelona. El govern Colau-Collboni recentment va presentar la nova ronda d’inversions del Pla de Barris. Una mesura que ens va portar el de sempre amb els darrers equips de govern de comuns i socialistes: molt bones intencions però poca ambició, poca concreció, recursos insuficients i una nul·la visió estratègica de ciutat.

La transformació del Besòs-Maresme no pot esperar més. El barri necessita l’empenta de la institució a través del Compromís Besòs-Maresme proposat per Esquerra, aprovat el darrer plenari, i que fixa les bases per a la renovació total del barri.

Un pla que, en 15 anys, aspira a transformar d’acord amb cinc línies d’acció el Besòs-Maresme i la resta de l’Eix Besòs. La construcció d’habitatge de lloguer social; la millora dels punts foscos i de l’espai públic en general al barri; l’establiment d’ajuts per a la rehabilitació d’edificis i la rehabilitació energètica; la posada en marxa de mesures de reactivació econòmica i d’inserció sociolaboral i, per últim, la confecció d’un pla de seguretat específic per a la zona.

És hora de ser valents. No valen vacil·lacions ni mesures tímides o més promeses incomplertes. És moment d’aprofitar el potencial de la zona i treballar per a la reconversió i perquè el compromís de l’Ajuntament i tota la ciutat amb el barri del Besòs-Maresme sigui una realitat aquest mandat. Territori d’esperança i de futur que pot convertir-se en viver de les millors idees i perspectives de recuperació per a tota Barcelona.

per Elisenda Alamany, regidora d’ERC adscrita al districte de Sant Martí i consellera metropolitana