Alfred Bosch ens rep al seu despatx de l’Ajuntament pocs dies després d’haver presentat amb tots els honors la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona per ERC. Es mostra molt crític amb l’actual govern d’Ada Colau i assegura que la ciutat està desorientada, sense direcció. “Algú ho ha de resoldre”, afirma. Està segur que té opcions de guanyar les eleccions i no sembla preocupar-li massa la possible irrupció de Manuel Valls.
Barcelona s’ha convertit en la capital dels problemes. Són paraules seves. Tan malament veu la ciutat avui dia?
Bé, és que fins i tot allò que funcionava s’ha problematitzat. L’actual govern de la ciutat s’ha dedicat a generar nous problemes. S’ha fet del turisme un problema, quan jo entenc que també és una oportunitat. Una altra cosa és el model turístic, perquè evidentment s’ha de canviar. Barcelona pot decidir si és París o si és Cancun, però això és una altra cosa. També s’ha convertit en un problema el Congrés de Mòbils, quan és una gran sort tenir-lo. Un altre cas és el tramvia. Hi ha apostes del govern municipal que eren estrella i que s’han acabat convertint en un problema gros per a la ciutat. Un altre exemple seria les Glòries.
Podem dir que la història d’ERC amb els Comuns és la història d’un desengany? Van començar bé però han acabat malament.
El que ha passat és que nosaltres no som haters, no odiem, no tenim prejudicis. Vam fer un vot de confiança en un equip que prometia que facilitaria l’accés a l’habitatge, que erradicaria les desigualtats socials… Però la confiança no és eterna, perquè ens devem als ciutadans.
Creu que la ciutadania està desenganyada amb aquest govern?
Sí, crec que sí. Nosaltres ho estem i crec que coincidim amb bona part dels ciutadans, fins i tot amb molts dels que els van donar la seva confiança a les urnes.
És això el que fa que en totes les seves aparicions el veiem molt convençut de les seves possibilitats? Creu que poden guanyar les eleccions?
Això diuen les enquestes i les eleccions que s’han fet últimament. I, si m’ho permeteu, també ho diu el nostre projecte. He mirat el projecte de ciutat de les altres formacions i em costa veure’l. El nostre és molt clar: una capital global de les persones, amb les persones i per a les persones. Una gran ciutat a escala humana i que s’ha fet gran a partir de les persones. El nostre petroli és la gent. La nostra fórmula és aprofitar el talent de la gent, i la ciutat que volem és una capital mundial de grans oportunitats on la dimensió humana es mantingui.
Ara ens parlava de les enquestes, però el 2015 també deien que ERC podia guanyar les eleccions. Per què creu que ara serà diferent?
Tenim cinc regidors. El 2015 vam més que doblar, ja que veníem de dos. Ara no caldria que augmentéssim en la mateixa proporció per guanyar. I la situació ara és diferent, les enquestes són més bones i som una opció forta, amb caràcter. I hem fet d’alternativa a Colau. Hi ha gent que ens situa com els líders de l’oposició. I el fet de tenir un projecte molt marcat i definit, que posa la ciutat per davant, ens dóna moltes possibilitats. Ens sentim forts i notem que connectem molt bé amb l’esperit ciutadà. Les vibracions que tinc són molt positives.
Ara que deia això de posar la ciutat per davant, fa temps que es parla d’una possible candidatura unitària de l’independentisme. També s’hi ha afegit Jordi Graupera. Sembla que vostè no ho acaba de veure amb bons ulls.
Tota iniciativa que provingui de l’independentisme, o d’on sigui, per tal d’ajudar la ciutat i aportar idees, em sembla estimulant. Ara bé, a l’hora de parlar amb altres opcions, per veure si coincidim o no, hem de parlar de ciutat. Ens estem presentant a Barcelona per decidir l’alcaldia i el govern local. Estem obligats a anar amb un projecte de ciutat per davant, perquè si no, no estem parlant clar a la gent. Diguem-ho d’una altra manera…
Endavant.
Interessa més tenir la vara d’alcalde i el poder o servir la gent i millorar la ciutat? Si interessa millorar la ciutat, que és el que jo entenc, aleshores va per davant el projecte. A mi em sembla que dir que hem d’anar a buscar l’alcaldia és posar el carro per davant dels bous. Diga’m quina ciutat vols i jo et diré si ens podem entendre. La ciutat va per davant, em sembla de calaix. Seria un error no fer-ho així. Una altra cosa és explorar vies d’acord amb forces que puguin ser properes, que sempre és positiu.
Amb això ens vol dir que la proposta de Graupera obvia el projecte de ciutat?
És que no estic parlant de la proposta de Graupera, parlo de la nostra. Nosaltres posem la ciutat per davant. A partir d’aquí, hi ha algú més que s’interessi per això? Hi ha algú més que coincideixi amb la Barcelona que vol ERC? Si hi coincideixen, parlem-ne, però sempre a partir d’aquesta proposta.
I amb el seu lideratge?
Bé… No ho sé… Amb el lideratge d’un equip que ha definit una proposta de ciutat. Som els primers que hem triat candidat, tenim equip, formació, projecte, prioritats… Crec que hem definit força bé la Barcelona que volem i anirem per aquí. Precisament, en els últims anys el que hem vist és una falta de direcció. La ciutat està desorientada i algú ho ha de resoldre.
No són els únics que es postulen per fer-ho. Sembla que podrien tenir un rival important, amb el possible candidat estrella Manuel Valls. Com hi pensa fer front?
Barcelona no es pot construir contra una part dels barcelonins, com diu Valls que vol fer. La millor manera per aturar Valls, i tots els que pensen que necessitem ser salvats, és fer un projecte ampli, integrador i que posi les persones per davant de les dèries ideològiques. La millor manera de derrotar qui utilitza la ciutat com a trampolí personal és oferint un projecte col·lectiu. I això és el que farem per aturar el paracaigudisme.
Gairebé és obligatori que comencem a parlar dels temes concrets de ciutat preguntant-li pel tramvia.
Caram, no m’ho esperava! [somriu].
Han dit que no a la connexió amb l’argument que la inversió revertiria en l’operador privat. Però això ha estat interpretat, per exemple per la FAVB o Unim els Tramvies, com una excusa per justificar una posició, diuen, “partidista i estratègica”. Tenen raó?
El que és partidista i electoralista és portar la proposta a votació ara, a un any de les eleccions. També és electoralista portar a votació un protocol, quan no es fa mai, o plantejar-la simplement per fer-se la foto. Perquè la connexió no es farà en aquest mandat, no es posarà ni un raïl, no hi ha temps. No han fet els deures, no hi ha ni el projecte executiu fet.
Ens dóna la sensació que la gent no ho percep així. Fins i tot Greenpeace ha dit que la seva decisió és un bloqueig i no mira per la ciutadania.
Greenpeace es dedica als tramvies?
Suposem que li preocupa la contaminació, que té relació amb el tramvia.
Qui ha bloquejat el tramvia és Ada Colau i el seu govern, perquè durant tres anys només hem vist titulars i grans cimeres. A les Glòries han rescindit el contracte de les obres i ho han deixat tot fet un fangar, quan allà és on ha d’anar l’interconnector perquè el tramvia pugui arribar fins a Francesc Macià. I resulta que la culpa és d’ERC. Quina barra…
Deixem el tramvia però seguim amb temes de mobilitat. Vostè ha parlat d’un nou pla de mobilitat per a la ciutat. Evitaria que s’incompleixin de forma regular els límits de contaminació que marca la UE?
Ajudaria a complir aquests objectius, és clar. Ara bé, hi ha coses amb les quals ens hi hem de posar. Primer, completar la xarxa de transport públic, sobretot de metro. També acabar la xarxa ortogonal de bus. I tenim un problema gros amb Rodalies. La part central de la ciutat està prou coberta i la primera corona de l’àrea metropolitana també, però la segona corona és un drama. Hi ha centenars de milers de persones que no poden entrar i sortir de Barcelona en transport públic perquè no el tenen. Hi ha inversions necessàries des de fa molt de temps, s’ha d’acabar la Sagrera… Hi ha molts fronts oberts i alguns depenen de les autoritats locals. La saturació actual de la ciutat ve de la quantitat de cotxes que entren i surten cada dia.
Un altre dels grans reptes de ciutat és l’habitatge. Colau, abans de governar, semblava que tenia les solucions, però s’ha vist que no era ben bé així. Vostè ha dit que no hi ha varetes màgiques. La gent ha d’acceptar que és un problema que no té una solució fàcil i ràpida?
No hi ha varetes màgiques però s’han de començar a buscar solucions amb determinació. I no és el que hem vist. Amb Colau hem anat enrere, estem en mínims històrics d’inici d’habitatge social. Hem anat als barris i hem comprovat el que està en marxa. No s’arriba als 500 habitatges nous començats durant els tres anys de mandat. Menys que durant el mandat de Trias i els mandats dels socialistes. Estem davant d’un drama de gestió on, fins i tot el projecte estrella, el de l’habitatge, ens ha fet recular.
Vostè com ho faria?
Cal implicar-hi tots els agents perquè ajudin i col·laborin. S’ha de comptar amb el sector privat, amb els propietaris grans i petits, també amb el tema de la rehabilitació. El 98% dels habitatges de Barcelona són privats, i d’aquí plora la criatura en bona part. D’aquí tres o quatre mandats ja arribarem a un nivell d’habitatge públic més europeu, però de moment hem de col·laborar amb els agents principals. També amb el tercer sector i el sector cooperatiu, però els privats són molt importants i tenen ganes de col·laborar. Ara bé, no se’ls fa cas.
Un tema que també té relació amb l’habitatge és el potencial turístic de la ciutat. Ens ha dit que cal tenir clar el model que volem. Quin és el seu?
Barcelona és una de les destinacions preferents mundials i, per tant, podem triar què volem ser. Si volem el millor turisme, el podem tenir. I jo crec que hem de triar un turisme molt cultural. Per exemple, el projecte de l’Hermitage és bo, perquè enfoca la ciutat cap a aquest tipus de turisme. El turisme de diversió ens acaba fent mal. Amb això no dic que la gent de butxaca modesta no pugui venir a Barcelona, però és evident que alguna cosa no s’està fent bé si es pot dormir per 20 euros al centre de la Rambla. No s’està valoritzant la ciutat.
En aquesta línia, una de les seves propostes estrella és fer de Barcelona la capital de la cuina mediterrània. Com es concreta això i quin benefici pot tenir per als barcelonins?
Barcelona ha de ser un destí de cuina i vins de qualitat. Si som un centre de referència de la cuina mediterrània, i a més fem el nostre servei com a capital de Catalunya, a partir d’això també podem anar reorientant el model. Imagineu-vos que la Rambla, en lloc de ser coneguda per paelles prefabricades i vins i sangria de mala qualitat, acaba sent coneguda pel seu nivell cultural (òpera, música clàssica, grans festivals…) i gastronòmic. Si canviem això, estarem canviant la ciutat com a destinació turística.
Una de les seves propostes que ha cridat més l’atenció és la de la Regidoria de les Petites Coses. Què és exactament?
Podem canviar-li el nom? Us dono una exclusiva: Regidoria d’Atenció a les Persones. És a dir, tot allò que entra dins del paraigua d’atenció a les persones. Tant les que són vulnerables i estan en risc d’exclusió com les que no ho estan però que també tenen problemes. Per exemple, el control dels sorolls nocturns; el civisme, que la gent posi les escombraries on toca; que si es fa malbé un banc o es trenca un arbre s’hi posi remei…. Coses que semblen menors però que preocupen a la gent i que s’han de solucionar amb rapidesa. En definitiva, parar atenció a les persones, que de vegades això se’ns perd amb la magnitud de la ciutat.
Què és el primer que farà si es converteix en l’alcalde de Barcelona?
Anar a veure els rivals, aquells que puguin tenir més diferències amb mi, i dir-los que també vull ser el seu alcalde. Perquè ho has de ser de tothom. I, per tant, has d’anar a veure i parlar, sobretot, amb els que pensen diferent de tu. I en aquest aspecte, amb el govern actual també tenim un problema.
