Colau va guanyar les eleccions el 24 de maig del 2015 després d’una intensa campanya i ha culminat el primer any de mandat pactant amb el PSC. Foto: Arxiu

365 dies passen volant. Això és el que deu pensar l’alcaldessa Ada Colau quan mira enrere ara que s’ha complert el primer any del seu mandat. Bé, tècnicament es complirà el 13 de juny, que és quan va prendre possessió, però tothom ha fixat l’efemèride en el 24 de maig, el dia d’aquelles eleccions municipals que van sacsejar tantes ciutats de l’estat, Barcelona inclosa.

Fins i tot la mateixa Colau també ja ho ha celebrat acompanyada dels seus en una jornada festiva al parc de l’Estació del Nord dissabte 28 de maig. Un dia que va permetre a BComú commemorar amb millor regust de boca una efemèride que institucionalment i políticament parlant ha coincidit amb la signatura de l’acord de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat, a Gràcia. Dos fets complexos i difícils de digerir per la formació de Colau, que fa un any titllava el PSC de “màfia” i donava suport explícit als okupes de Can Vies, a Sants, quan ara ha de fer equilibris per acontentar tant el col·lectiu gracienc com la policia, sense gaire èxit, per cert. De fet, el primer ja els veu establishment i la segona –o com a mínim els seus sindicats– ha tensat notablement la relació amb el govern municipal.

Enrere queda aquella presa de possessió retransmesa davant la multitud que va omplir la plaça de Sant Jaume i aquell primer dia simbòlic de treball antidesnonaments a Nou Barris. “Sóc la mateixa”, reivindica ara Colau després de 365 dies de mandat, admetent però que governar l’Ajuntament li ha comportat més d’una contradicció i que voler canviar la ciutat amb 11 regidors –ara 15– resulta molt més complicat del que podia semblar al principi.

Tot i això, Colau ja ha complert promeses electorals, com la moratòria hotelera, les actuacions de memòria històrica i de revisió del nomenclàtor, la limitació de sous –si bé oficiosament–, l’impuls de la connexió del tramvia per la Diagonal –tot i que amb pocs suports–, el pla de xoc i el pla de barris recentment presentat i també ha capitalitzat el suport als refugiats. Ara bé, queda feina pendent: millorar els processos participatius –crítica de la FAVB–, resoldre la crisi enquistada dels manters, seguir combatent els desnonaments –que no s’han aturat–, cuidar la relació amb els comerciants, resoldre el conflicte amb TMB… I, portes del consistori endins, redreçar la relació amb l’oposició i sobretot amb CiU, amb la qual l’enfrontament és sistemàtic.

Sigui com sigui, potser l’èxit més gran de Colau d’aquest primer any és haver consolidat el seu projecte. Ja ningú dubta que hi ha BComú per estona. L’ombra inicial de la moció de censura queda lluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que, durant tres anys més, segur.

 

El debat sobre el turisme
guanya pes al districte

Un any de govern de Barcelona en Comú al Districte és suficient per fer el primer balanç. El turisme és una de les qüestions més vives que afecten Sant Martí, especialment el Poblenou. L’hotel previst a la Torre Agbar, com d’altres, tirarà endavant però les zones més turístiques del districte, tal com ha quedat establert al Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), no podran acollir noves places d’allotjament turístic si prèviament no en tanquen.

També relacionat amb el turisme, el Poblenou viu la polèmica de les terrasses dels bars i restaurants. Tot i la nova regulació del Districte, el debat segueix viu amb disparitat d’opinions.

Sense marxar del Poblenou, el Districte va anunciar a finals d’any la compra de l’església de Sant Bernat Calbó a l’Arquebisbat. El pròxim pas serà la construcció d’un edifici nou per convertir-lo en un equipament municipal. Un parell de mesos més tard, el protagonisme es va desplaçar cap a la Flor de Maig, que va haver de ser desallotjada per risc d’esfondrament.

Pel que fa a l’urbanisme i la mobilitat, el Poblenou és la zona escollida per l’Ajuntament per posar en marxa les superilles i la reforma de Pere IV ja ha començat, mentre que la unió del Tramvia per la Diagonal, tot i les recances de l’oposició, és el projecte estrella de Colau. Aquí cal afegir-hi el Pla de Barris, que començarà pel Besòs i el Maresme i que vol incidir en educació, habitatge i ocupació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram