Foto: Eduardo Corria

David Escudé rep Línia Sant Martí quan fa molt pocs mesos que és al capdavant de la regidoria de Sant Martí. Enèrgic en les seves respostes i explicacions, és conscient que assumeix el lideratge d’un districte amb zones benestants però també amb força barris on el dia a dia està marcat per la pobresa i les desigualtats.

Fa pocs dies més de 3.000 veïns del Besòs i el Maresme es van manifestar contra la inseguretat i la pobresa crònica. Sembla que els veïns d’aquests barris estan farts de la situació que viuen. Es veu capaç de revertir-la des del Districte?
Evidentment. I tinc molta motivació. El problema no és actual, ja que no vam sortir bé de la crisi i aquests barris han estat especialment castigats. Hi ha el problema de la seguretat, que l’entenc perfectament, i n’hi ha d’altres de fons que van molt més enllà del que pot fer el regidor. Es parla d’inseguretat, i tenen tota la raó els veïns, però crec que més aviat és un gran incivisme lligat a la inseguretat. Són dos fenòmens que s’acaben confonent però que són diferents. L’incivisme acaba provocant en el veí o veïna la sensació d’inseguretat.

Un dels motius que ha portat els veïns a manifestar-se és la possible obertura d’un centre per a menors migrants. Sembla que tant a vostès com a la Generalitat els està costant encarar la qüestió amb determinació i parlar clar.
No és que es parli clar o no, sinó que s’ha de treballar amb moltíssima discreció. Tothom sap què en penso jo i ho he traslladat als veïns i a les administracions competents.

I què és el que pensa?
Ho sap qui ho ha de saber, però es pot llegir entre línies. El districte no té competències en aquesta matèria, però m’agrada recordar que cal ser discrets perquè parlem de menors d’edat que venen de països on s’estan morint de gana. El que puc dir és que s’està buscant el millor espai per als mateixos joves.

El que vol dir és que instal·lar aquest tipus de centre en un barri on hi ha problemàtiques socials no és la millor idea?
És que no parlem només del Besòs, sinó de Sant Adrià i, en aquest cas, de la Mina. Vostès mateixos s’estan contestant la pregunta. El que passa és que hi ha certa desinformació sobre el tipus d’equipament i tots hem pecat de no explicar-ho. I també hi ha hagut rumorologia malintencionada que ha fet molt mal i alguns mitjans de comunicació inventant-se coses no sé amb quina intenció. Un equipament com aquest necessita un espai amb certa tranquil·litat.

S’està estudiant on fer-lo, doncs.
S’està buscant el lloc. Si hagués passat el que es deia, el centre ja seria al Besòs funcionant, però, com es pot veure, no està en funcionament. Treballem amb la Generalitat per buscar l’espai adequat.

Per tancar aquesta qüestió, creu que en l’oposició veïnal a aquest tipus de centres hi ha un component racista?
Vull pensar que en la majoria de veïns no. És cert que algunes forces polítiques se’n volen aprofitar. De vegades tot plegat respon al fet que la mateixa administració no informa com ho hauria de fer ni fa el seguiment d’aquests joves com s’hauria de fer. En alguns casos s’ha parlat d’inseguretat generada per aquests joves, però establir aquesta relació és un perill.

Pel que fa a la pobresa i a les desigualtats socials, Sant Martí és el districte amb més assentaments. S’està fent prou per combatre aquesta realitat?
Per qüestions legals no podem fer tot el que voldríem, perquè molts solars amb assentaments són de privats i fins que aquests no denuncien, o hi ha una situació que podem detectar a través dels serveis socials, no es pot actuar fins que un jutge no ho ordena. La imatge de pobresa que ofereixen els assentaments no és un bon senyal, però estem fent tot el possible. I des de l’agost fins ara hi ha hagut diversos desallotjaments.

També li volíem parlar del Fòrum. Què s’ha de fer amb aquest espai?
Això és una pregunta que només es pot respondre amb una altra: què hem de fer amb l’estadi Olímpic? [riu]. Més aviat els contestaré com a regidor d’Esports: més esport, entre altres coses. El Fòrum és un espai meravellós que permet fer-hi moltes coses. Jo intentaré que la zona tingui molta vida esportiva i que sigui permeable amb els barris del Besòs i el Maresme i també amb la Verneda i el Front Marítim i Diagonal Mar.

Més esport i prou o més esport i menys concerts? Perquè els festivals de música són la font de la majoria de les queixes veïnals.
De concerts n’hi seguirà havent. Dir que no n’hi haurà seria mentir. Ara bé, una altra cosa és veure quines alternatives hi ha en el cas d’alguns d’aquests festivals. Ha de ser una mica com amb les curses, que n’hem de fer menys però de més qualitat. I l’altre problema del Fòrum és que els veïns no se l’han fet seu i això ho hem de canviar.

Al Fòrum també preocupa la incineradora Tersa, que ha generat protestes per contaminació i males olors. Ara mateix sembla que no hi ha cap sortida viable que pugui satisfer la plataforma veïnal Aire Net.
És un tema que s’escapa una mica del que és el Districte, però vaig preguntar si hi havia algun informe que mostrés algun tipus de perillositat i no és així. D’altra banda, hi ha una denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient i cal veure com acabarà.

“Ja hem fet prou processos participatius; el [email protected] ha estat un model d’èxit”

Parlem d’urbanisme. Al maig es va aprovar una transformació molt ambiciosa de la rambla Prim i el seu entorn. S’ha parlat de 3.000 pisos i una desena d’equipaments. Pot garantir que tirarà endavant aquest projecte?
Desitjo i espero que sí, perquè ja toca. En aquest mandat hi ha actuacions urbanístiques molt importants, com aquesta, la del pont de Santander, on em comprometo al 100%, la de Glòries o la de Pere IV.

Parlant de Glòries, els veïns pressionen perquè es facin els equipaments pendents i l’habitatge social. Es faran aquest mandat?
Tot serà impossible… Però una part molt important del projecte de Glòries, sense tot l’espai que guanyaran els veïns, no s’entendria.

Pel que fa al [email protected], el passat mandat es va presentar un projecte per reorientar la zona. Seguiran amb el projecte o es replantejarà de zero?
Començar de zero no, perquè ja hem fet prou processos participatius i en aquest cas hi va haver un consens prou ampli amb les entitats veïnals i les empreses. El [email protected] ha estat un model d’èxit exportat arreu del món i s’ha vist que d’especulatiu res. Al revés, ha generat llocs de treball. Però 20 anys després cal veure si, amb temes com l’habitatge, s’ha fet suficient. Tot el que sigui repensar, sense desfer, fantàstic.

El resum seria un [email protected] una mica menys per a les empreses i una mica més per als veïns?
Pot ser una definició. Es tracta de trobar un equilibri i millorar un projecte d’èxit. Estem parlant que es va fer una transformació equivalent a 115 illes de l’Eixample i això no hi ha lloc al món que s’hagi fet. És normal que 20 anys després, si és possible, es millori.

En el cas del Poblenou, el turisme genera debat. Hi ha hagut protestes i hi ha entitats que diuen que el barri “està al servei del turisme”. Ho comparteix?
No. Precisament és gràcies a les entitats del Poblenou que no és així.

Les crítiques van adreçades, per exemple, al creixement hoteler.
El Poblenou és un barri atractiu, viu, a prop de la platja… És un reclam. Ara bé, i per això hi ha el pla d’allotjaments turístics, hem d’aconseguir que tot plegat no signifiqui morir d’èxit.

Hi ha gent que diu que ja està passant.
Crec que no, però cal pensar que el Poblenou no és infinit. El turisme és molt important a la ciutat, m’atreviria a dir que imprescindible, però hem de saber distribuir-lo.

Acabem. Els eixos comercials no passen pel seu millor moment. Quina és la seva proposta?
Els eixos comercials són amplificadors i dinamitzadors del territori. N’hi ha que històricament han funcionat i ho segueixen fent i altres, com poden ser el del Besòs i el Maresme, necessiten el suport de la mateixa administració i de la resta d’eixos comercials. Amb això hi treballarem de valent.