L’alcaldessa Ada Colau ens rep a l’Ajuntament a mig matí. Ja ha començat la campanya electoral i és hora de passar comptes. “No vam dir que acabaríem amb els desnonaments”, afirma quan parlem d’habitatge. Al llarg d’una hora de conversa intensa –amb Colau les converses sempre són intenses– hi ha temps per contraposar xifres amb discursos, expectatives amb resultats. I, és clar, el balanç depèn sempre de qui el fa. D’entrada, l’alcaldessa té clar que “la ciutat està millor en molts aspectes centrals”. Repassem-los.

Recentment ha denunciat una “campanya d’ERC, PSC, PDeCAT i Cs per fer fora la gent comuna de les institucions”. Els representants i els votants d’aquests partits no són gent comuna?
És clar que sí. El que passa és que els partits tradicionals han estat molt habituats a repartir-se les institucions. En canvi, amb els canvis polítics dels últims anys, hem aparegut noves formacions on gent que no havíem estat a les institucions hem pogut entrar-hi i demostrar que es podia gestionar millor i fer moltes coses que ells deien que no es podien fer. I això és el que els molesta.

En el darrer Baròmetre, un 40% dels veïns suspenia la seva gestió i un 60% deia que la ciutat ha empitjorat l’últim any. Com ho valora?
També hi ha altres parts del Baròmetre que valoren bé la gestió de l’Ajuntament. El més important en un període electoral és cenyir-nos a les dades. I jo estic molt orgullosa de la gestió d’aquests quatre anys, perquè podem dir que, sens dubte, la ciutat està millor en molts aspectes centrals.

Quins?
En matèria econòmica, per exemple. Malgrat que hem passat un dels períodes institucionals més difícils de la història de la democràcia, ha disminuït l’atur a la ciutat i tenim menys deute que mai, mentre la inversió ha augmentat 900 milions d’euros. També ha augmentat la despesa social, hem fet l’oferta pública de feina més gran de la història de la democràcia d’aquest Ajuntament amb més de 2.000 noves places convocades, hem atret noves inversions molt importants, com per exemple una de 1.700 milions d’euros per als pròxims set anys per haver estat escollits capital europea de la mobilitat…

Tot això és fruit de la gestió del seu govern o també es deu a la recuperació econòmica?
Sempre hi ha una explicació múltiple. En una ciutat com Barcelona, el mèrit és del seu teixit productiu, de l’ecosistema científic i investigador, també de les polítiques de l’Ajuntament… I de la situació econòmica, però relativament. Altres administracions ho han fet força pitjor en el mateix període. La diferència de gestió, si compares l’Ajuntament i la Generalitat, és abismal.

El seu balanç contrasta amb el que fan els seus adversaris. Ernest Maragall deia en una entrevista a Línia que vostè va generar tantes expectatives que era difícil correspondre-les. Ho comparteix?
En part sí i en part no. Soc la primera que vaig dir que sentia molt la responsabilitat pel que nosaltres representàvem. És evident que no es poden resoldre tots els grans problemes que afecten una ciutat en un sol mandat i hi ha moltes coses que no són competència municipal. Tot i això, i molts deien que enfonsaríem l’Ajuntament, tots els indicadors econòmics han millorat. Hem demostrat que es podien fer polítiques innovadores i valentes que no s’havien fet mai.

“Ens ha tocat un període difícil i crispat que no desitjo a ningú”

Si fem un repàs a les promeses que feien fa quatre anys, deien que volien “una ciutat sense desnonaments”.
Sí, però no vam dir que nosaltres acabaríem amb els desnonaments. Vam dir que faríem l’impossible per acabar amb els desnonaments i hem fet coses que no s’havien fet mai, com ara una unitat especial que no existia que n’ha aturat més de 6.000.

Segons l’Observatori DESC, els llançaments han disminuït en aquests quatre anys però les xifres encara són altes. Quatre anys després, hi continua havent emergència habitacional a Barcelona?
Sí, continua havent-hi emergència habitacional i és un dels principals reptes d’aquesta ciutat i de totes les grans ciutats. Barcelona és l’administració de l’estat que està fent més política d’habitatge, però no és suficient perquè hi ha competències d’altres nivells. Per això hem liderat la petició de regulació dels lloguers, però el PSOE no ha complert el seu compromís. També s’ha d’actuar des de l’àmbit europeu, perquè el problema també és a Madrid, París, Londres…

Des del sector diuen que no està demostrat que el control dels lloguers hagi estat una mesura efectiva a ciutats com París o Berlín.
El que cal és posar mecanismes de control, i no només indicadors, perquè aquests mateixos indicadors es compleixin. I, si no és així, sancionar. El PSOE, però, no vol posar sancions. El que no pot ser és que hi hagi grans especuladors que facin enormes beneficis expulsant els veïns amb pujades de preus abusives.

Carme Trilla, la presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, diu que el mercat s’autoregula quan els preus del lloguer són molt alts.
En un mercat normal sí, però estem en un mercat global. Som una ciutat global. El nostre sòl és una inversió segura perquè som una ciutat d’èxit, però hi ha d’haver una regulació per garantir que no hi hagi una deriva especulativa amb l’habitatge. Sempre hi ha demanda internacional.

La Cambra de la Propietat Urbana diu que la inversió internacional només representa el 15%.
Bé, és un 15% que té un impacte molt gran. I si no que ho diguin als veïns i veïnes de tots els blocs afectats, que en tenim comptabilitzats desenes.

Seguint amb xifres, fa quatre anys es queixava que els lloguers rondessin els 700 euros i ara arriben als 930 euros de mitjana. Què més es pot fer?
Hem de demanar que qui hi té més competències directes actuï o ens doni les competències. Més enllà de la regulació, l’Ajuntament, insisteixo, ha fet moltes coses que no es feien, com per exemple posar la maquinària al màxim rendiment per fer el parc d’habitatge social que no van fer els governs anteriors durant 40 anys. Ens vam trobar amb un parc de poc més de 6.000 habitatges de lloguer social i el mandat que ve es doblarà.

Collboni deia també a Línia que durant l’última etapa socialista se’n van fer 4.000 i en aquest mandat no s’arribarà als 800.
Això és fals. Comptabilitza molts habitatges que feia la Generalitat i jo només parlo de l’Ajuntament, perquè la Generalitat ens ha deixat, literalment, abandonats. És responsable del 60% del Consorci de l’Habitatge de Barcelona i ara mateix té dues promocions en marxa i nosaltres en tenim 72. És abismal la no assumpció de responsabilitats. Hi ha una deixadesa de funcions absoluta. I els habitatges que diu Collboni es feien en règim de propietat privada i, per tant, avui no els tenim perquè s’han privatitzat. Això és una aberració que es va fer en mandats socialistes.

Ha tornat a implicar-se personalment en algun cas de desnonament, tal com va fer a Nou Barris el primer dia de ser alcaldessa?
Evidentment no es poden aturar individualment els desnonaments de la ciutat. Hem fet una feinada espectacular al respecte, com ara crear la unitat que no existia per fer una mediació cas a cas, la qual ha acompanyat més de 6.000 famílies. Després hi ha hagut casos concrets on he pogut fer alguna gestió. He tingut converses amb entitats financeres.

Ha tornat a mitjançar personalment en algun cas, per tant.
No he anat físicament a la porta d’un habitatge però hi he intercedit quan ha pogut ser útil parlar amb una propietat o entitat financera.

Ha trucat a propietaris directament?
Regularment no, perquè ho fa l’equip d’habitatge. Però hi ha hagut casos puntuals més complexos. Sobretot negociacions amb entitats financeres per reconduir els desnonaments cap a aquestes negociacions.

Expectatives, en desnonaments, se’n van generar…
Les expectatives són sempre molt grans i mai no es pot complir amb el 100% del que es voldria. Tot i això, estic orgullosa que en altres temes clau, com en pobresa energètica, hem evitat talls a 16.000 famílies i hem creat un operador energètic municipal i metropolità que és una alternativa a Endesa. Això ens deien que era impossible i s’ha fet.

Però aquest operador energètic es basa en la planta de Sant Adrià de Besòs, on es cremen residus, no?
Aquí hi ha una confusió. Nosaltres hem creat una comercialitzadora que compra energia 100% verda al mercat energètic i la distribueix sense generar benefici.

En tot cas, hi ha molt pocs ciutadans que hi puguin accedir.
Bé, hem fet una primera fase on la ciutat s’autoabasteix i ja no depèn de l’oligopoli. I la segona fase, que va començar al gener, pot arribar a 20.000 famílies. En els dos primers mesos hem arribat a 1.000 famílies i anem creixent a poc a poc. I, deixant de banda això, amb el tema immobiliari hem duplicat ajuts al lloguer, hem obligat els privats a fer un 30% d’habitatge assequible, hem multat els fons voltor per enviar un missatge directe i claríssim que no són benvinguts… I ha funcionat, perquè hem aconseguit que la inversió immobiliària internacional que és especulativa hagi baixat. Estic molt orgullosa que els voltors no vegin la ciutat tan atractiva com abans.

“No vam dir que acabaríem amb els desnonaments”

Per tant, tornant a les crítiques dels seus rivals, suposem que no compartirà el que ens deia Joaquim Forn que no s’han de prometre coses que no es poden complir.
El nostre programa té un altíssim nivell de compliment. Una altra cosa és que algunes mesures no han estat gaire ràpides, altres necessiten dos mandats, altres s’han de negociar amb altres administracions… I segur que hi ha coses que no hem fet prou bé, que podríem haver fet millor. Per exemple, sempre hem reconegut que amb la cultura, que és un tema molt important per a la ciutat, no vam començar bé. Però al final del mandat hem rectificat.

En seguretat les xifres no són bones. Què s’ha fet malament?
Em sembla important dir que Barcelona, segons els rànquings internacionals, és una de les ciutats més segures del món. Tenim un problema específic de furts, que és un delicte lleu. És important situar-ho. També hem tingut un problema de narcotràfic, que el tenim bastant acotat. Amb els furts tenim un problema en dos aspectes. En primer lloc, falten Mossos d’Esquadra, perquè des del 2009 Barcelona no en té de nous. Falta presència policial i nosaltres hem creat 600 places de la Guàrdia Urbana. En segon lloc, hi ha un tema judicial. La Guàrdia Urbana ha incrementat les detencions un 17% però els detinguts entren al jutjat, paguen una multa i surten perquè ara no es considera la reincidència. Estem parlant amb jutjats, fiscalia… Busquem maneres que s’apliqui el delicte continuat, perquè una cosa és la petita delinqüència i una altra és que vinguin grups organitzats.

Però aquesta legislació és la mateixa a Barcelona que Madrid, on també governa l’esquerra, i allà els delictes només van créixer un 1% el primer semestre de l’any passat.
A Madrid tenen un índex de criminalitat més preocupant que el nostre en altres temes. I la situació dels furts és igual a Barcelona que a tot Catalunya, perquè falten Mossos. No hem de fer batalla política d’això, hem de seure i parlar. Però porto tres consellers d’Interior i cada vegada que hi ha un canvi és algú que s’ha de situar. Amb l’últim conseller, només arribar ens vam reunir i sobre els narcopisos va dir que no feia falta més policia. Després va reconèixer que sí que en feia falta.

Pel que fa al top manta, arribem al final del mandat i el problema segueix.
Hem fet avenços i s’han de valorar. Aquí hi ha el problema, que no és municipal, de les mercaderies falsificades. Es mouen contenidors i contenidors que arriben pel Port o per carretera i que van a grans magatzems de l’àrea metropolitana. Després hi ha la gestió municipal de l’espai públic. Hem seguit actuant i hem augmentat la confiscació de productes. I s’han fet intervencions cada setmana, fins i tot anant més enllà del que ens toca, com a plaça Catalunya, on hi havia un tema de seguretat que és competència de la Generalitat. Vam liderar-ho nosaltres una altra vegada.

En el cas de plaça Catalunya, es va fer una actuació que segurament hauria estat difícil de veure a l’inici del mandat…
Li tocava a la Generalitat i ho vam liderar nosaltres. Sempre ho hem fet, no només des d’un punt de vista de l’espai públic, sinó, seguint les recomanacions del Síndic, treballant la part social, cosa que abans no es feia. Aquesta és la gran diferència. Durant el nostre mandat, més de 100 persones que feien venda ambulant ara treballen en empreses i han pogut regularitzar la seva situació. La Generalitat hauria d’estar fent molt més, sobretot en plans d’educació. I l’Estat hauria d’assumir que hi hagi permisos de treball temporals.

Pel que fa als comerciants, amb top manta inclòs però també en altres qüestions, el sector ha denunciat que aquest Ajuntament no se l’ha acabat de creure.
Aquí assumeixo que el primer any de mandat hi va haver una manca d’interlocució per diversos motius. Érem nous, havíem de situar-nos i érem un govern en minoria. Això ho he parlat amb ells. Crec, però, que hem millorat, tant en el seu moment amb el pacte amb el PSC com en el tram final del mandat. I els comerciants han reconegut que la comunicació ha estat molt més fluida i hem anat avançant en molts temes.

Sí, ens diuen que s’ha intentat millorar.
La nostra política amb el comerç de proximitat ha estat clara i inequívoca des del primer dia. Un dels primers conflictes que ens vam trobar va ser que per silenci administratiu s’aprovaven ampliacions comercials pèssimes amb un impacte terrible per al comerç de proximitat. Aleshores Convergència i Unió va mirar cap a una altra banda i va permetre l’ampliació de l’Heron City, de la Maquinista, de grans superfícies al passeig de Gràcia, com ara el Zara… Nosaltres vam fer un protocol perquè no tornés a passar. D’altra banda, en mercats s’ha fet més inversió que mai en reformes.

El turisme és un altre dels grans debats. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va dir a l’Ara que “no hauríem de tenir turisme creuerista perquè és com una plaga de llagostes: devora l’espai públic i se’n va”. Ho subscriu?
L’expressió potser és massa contundent, però s’ha d’entendre que és la regidora de Ciutat Vella, que suporta el gruix de la pressió turística. Ella veu el patiment de la ciutadania amb l’impacte i els efectes col·laterals d’un turisme que hem anat regulant i ordenant. El turisme és positiu i ens encanta que ens visitin.

Ella deia que no volia creuers.
No és que no vulguem visitants o turistes, però s’ha de fer de manera endreçada i sostenible. El que ens vam trobar quan vam arribar era el caos, la llei de la selva. Hi havia milers d’apartaments turístics il·legals i avui no se’n parla. Era el gran escàndol. S’ha fet molta feina, n’hem tancat prop de 5.000, hem fet inspeccions, hem posat multes innovadores que han estat un referent per a altres ciutats, hem aprovat un pla especial d’allotjaments turístics que ens van dir que seria la fi del món i hem fet un acord amb el Port pels creuers per deixar clar que no es pot créixer més perquè hi ha un límit.

Parlant de Gala Pin, finalment ha decidit fer un pas al costat i no tornar-se a presentar. Quan a nivell nacional Xavier Domènech va plegar vostè va dir que també s’ho havia plantejat. Amb quins ànims afronta la campanya?
El meu comentari, i el que ha explicat la Gala Pin, són per intentar mostrar la humanitat de la política. De vegades sembla que hàgim de ser robots, però som persones. Ens ha tocat un període polític molt difícil i crispat amb situacions d’excepcionalitat que no les desitjo a ningú. Ha estat un mandat molt dur amb la DUI, el 155, l’atemptat, les manifestacions… Hi ha hagut situacions dures i, com que ets humana, et planteges: segur que tenint dos fills petits he de ser aquí en primera línia? Però en cap moment m’he penedit de ser alcaldessa. Tot el contrari. Tinc moltes ganes de fer un segon mandat.

“És evident que no es poden resoldre tots els problemes amb un sol mandat”

On feien balanç de govern era al web ‘Barcelona en progrés’, que han hagut de tancar. Fa quatre anys criticava l’alcalde Trias per barrejar la institució i el partit en campanya. Ara sembla que li passa a vostè…
No… Hem actuat sempre segons la normativa. S’ha d’informar sobre les polítiques que es fan, però si s’obre un període electoral i no es pot informar sobre aquestes polítiques, doncs ho acatem.

En el cas del Pla de Barris, l’oposició diu que s’ha executat només el 6%, vostès el 67% i els ciutadans no entenen res. En què quedem?
Parlin amb els ciutadans de Bon Pastor, la Marina, la Trinitat o Zona Nord a veure si noten el Pla de Barris i veuran com sí que el noten. El 6% només fa referència a la inversió en construcció, però hi ha moltes altres inversions: reforç a les escoles amb programes culturals, d’educació… També hi ha coses iniciades que són més lentes del que voldríem per dinàmiques burocràtiques. Però cal seguir lluitant contra la desigualtat.

Ha obert un canal a Youtube on els mitjans no sortim gaire ben parats. Tan malament ho fem?
No… [Somriu]. Em referia sobretot al debat polític. Habitualment l’agenda política i mediàtica prioritza molt uns temes per sobre de molts altres que a la gent li interessen. Això ho he comprovat amb les trobades veïnals que he anat fent. Hi ha un dia a dia plural i amb molts més temes.

Al llarg de l’entrevista ha criticat molt la Generalitat i també l’Estat. Aquests quatre anys li han servit per constatar que des de l’Ajuntament no es pot fer tot el que es proposava?
Et trobes amb límits que no coneixies i algunes qüestions tenen competències múltiples. Però això no vol dir que sigui motiu per no actuar. Nosaltres no deixem de fer el que cal fer.

Colau, a Alamany

“És transfuguisme clàssic i em sorprèn que ho faci per Barcelona”

ERC ha incorporat Elisenda Alamany de número 2. Què n’opina d’aquest moviment?
No em sorprèn, perquè sabíem des de fa molts mesos que havia pres la decisió de passar-se a ERC. Això és legítim. Però crec que no ho ha fet bé, perquè de facto ho ha fet ocupant un escó per la nostra formació. És transfuguisme clàssic. Com a decisió personal té dret a fer aquest pas, però m’ha sorprès que ho faci per Barcelona. No l’he sentit mai parlar de la ciutat ni l’he vist participar en cap iniciativa barcelonina. Desconec quin projecte de ciutat pot tenir.

Hi ha hagut crítiques molt dures des del seu partit cap a ella, com per exemple les d’Eloi Badia o Gala Pin. Hi ha un cert ressentiment?
Bé… El transfuguisme és lleig en general. Ha passat a totes les formacions polítiques. Sempre hi ha algú que decideix prioritzar les seves aspiracions personals per damunt de les col·lectives i pren determinades decisions. És lleig perquè desprestigia la política.