Foto: Ajuntament

El pantà de Vallvidrera es va dissenyar l’any 1865 com un projecte hidràulic ambiciós, obra de l’enginyer Elies Rogent. La seva raó de ser era fer arribar aigua potable fins al municipi de Sarrià, aleshores una vila independent.

Funcionaria fins a finals del segle XIX, però amb el pas dels anys, com ha passat amb molts altres espais, es va quedar aturat. El Patronat de Collserola, però, va voler recuperar aquest indret, que ja no és un punt d’abastiment d’aigua, sinó que s’obre a tothom com un lloc d’esbarjo i com un espai natural per a famílies i passejants. Un lloc ideal per desconnectar de la rutina i retrobar-se amb la natura.

Una de les millors maneres d’arribar fins al pantà és des de la plaça de la Mina Grott i el camí del pantà, a tocar de l’estació Baixador de Vallvidrera dels FGC. La Mina Grott és el túnel de gairebé un quilòmetre que es va construir per connectar el pantà amb Sarrià quan funcionava com a proveïdor d’aigua, però més tard, quan va quedar en desús, es va convertir en un camí pel qual els barcelonins pujaven per gaudir de la natura de Collserola. Ara la gruta està tancada, però es pot seguir un camí paral·lel entre els arbres fins a arribar a l’anomenada casa rosada, que antigament era la casa del vigilant del pantà i que ha estat restaurada pel Patronat de Collserola.

La Casa del guarda del pantà de Vallvidrera acull l’Espai d’interpretació del pantà, que mostra la història d’aquesta construcció i la riquesa patrimonial i faunística d’un indret sorprenentment encara força desconegut.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram