La cuina fantasma que ha obert a Sant Gervasi-Galvany i les obres de la que s’estava fent a les Corts. Fotos: Blanca Blai (ACN) i cedida

El nom dark kitchen, que en català i de forma literal es traduiria com a cuina fosca, no transmet de primeres una imatge gaire positiva, més aviat d’una cosa una mica subterrània. Estem parlant, però, de les també anomenades cuines fantasma (un altre nom que pot provocar algunes reserves) o restaurants virtuals. Un negoci que ja fa alguns anys que existeix però que amb la pandèmia ha viscut un esclat i que consisteix en unes cuines, normalment d’unes dimensions importants, on es fa menjar per repartir, en la majoria d’ocasions a través de grans plataformes com Glovo o Deliveroo.

A Barcelona, des de fa uns mesos, dos nous projectes per fer macrocuines han generat titulars per l’oposició veïnal que ha aflorat en alguns barris. És el cas de la Verneda i la Pau (Sant Martí) i de les Corts, on se n’havien començat a construir dues. En el primer cas, la mobilització veïnal contra el projecte, que inclou 20 cuines, va començar tant bon punt les obres es van posar en marxa i al cap de poc naixia la plataforma Veïns Afectats per Cuines Fantasma per articular, en l’àmbit de ciutat, una oposició contra aquests negocis.

“Tenim molt clar que la nostra oposició és total. No volem que es faci un projecte d’aquest estil i dimensions al mig d’un barri amb tot d’edificis al voltant”, afirma Verónica Soto, portaveu de Veïns Afectats per Cuines Fantasma.

REGULACIÓ MUNICIPAL
Precisament, la forta oposició veïnal és el que va provocar que el passat 26 de març l’Ajuntament anunciés la suspensió, durant un any, de totes les noves llicències d’activitat de les cuines fantasma. Durant aquest any el consistori analitzarà com regular aquest tipus de negocis per tal d’aprovar una normativa clara. Els projectes de les Corts i Sant Martí també entren en la suspensió. En el cas de les Corts, la construcció ja estava aturada perquè s’estaven fent unes obres per a les quals no hi havia el permís, mentre que en el cas de Sant Martí les obres podran continuar, però un cop s’acabin no es donarà la llicència d’activitat.

La decisió va arribar després que l’oposició també hagués demanat feia setmanes al govern municipal com pensava regular aquests negocis. Segons el tinent d’alcalde d’Economia, Jaume Collboni, la ciutat està oberta a nous models de negoci, però és necessari regular les cuines fantasma perquè, a banda de les molèsties que puguin generar als veïns, també podrien suposar “el toc final” per a molts bars i restaurants. Des de Veïns Afectats per Cuines Fantasma celebren la decisió, es mostren “molt satisfets” i asseguren que, “quan hi ha voluntat de corregir errors, el govern municipal no només té capacitat per fer-ho, sinó que té l’obligació de fer-ho”.

Mentre aquesta nova normativa no arriba, l’oposició veïnal seguirà, tal com deixa clar Anna Ramon, la presidenta de l’Associació de Veïns Camp Nou, que lidera la protesta contra la macrocuina del carrer Felipe de Paz. “Van començar a fer obres d’amagat aprofitant la pandèmia i, a sobre, fent coses per a les quals no tenien permís”, afirma Ramon. Aquesta veïna explica que fa unes setmanes un representant de Cooklane –l’empresa és la mateixa que en el cas de Sant Martí– es va voler reunir amb ella per donar-li explicacions sobre el projecte, que és el més gran que hi ha projectat, ja que inclou 40 cuines. “Li vaig dir que no perquè no tenim res a parlar. Tenim molt clar que no volem les cuines perquè una cosa així ha d’anar en un polígon industrial i no en un barri residencial”, diu. Aquesta publicació ha intentat posar-se en contacte amb Cooklane, però no ha obtingut resposta per part de l’empresa.

N’OBRA UNA ALTRA
Mentre el debat sobre les cuines fantasma és més viu que mai, a mitjans de març, pocs dies abans de la suspensió de llicències per part del consistori, en va obrir una altra al barri de Sant Gervasi-Galvany, a la travessera de Gràcia. De fet, ni l’Ajuntament sap amb precisió –podrien ser al voltant d’una desena– quants negocis d’aquest perfil hi ha a la ciutat, però a la llista ja se n’hi pot afegir un més, tot i que no estem parlant de les dimensions que s’havien projectat a Sant Martí i les Corts.

La de Sant Gervasi-Galvany l’ha obert l’empresa francesa Not so Dark (No tan fosc) precisament perquè no els agrada la denominació dark kitchen. Té capacitat per fer 2.000 àpats diaris i fa distribució per a sis marques virtuals de menjar. “Des del principi ens vam adonar d’errors que no havíem de repetir en els nous locals; el primer error que vam cometre va ser no pensar en els veïns i en la part urbanística”, explica a l’ACN Clément Benoit, cofundador de la companyia.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram