D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Anna Navarro, Dolors Sabater, Lara Díez i Laia Palau. Fotos: cedida, arxiu, Marc Soler i FIBA

“Si hagués estat un home, ho hauria tingut més fàcil i tot hauria anat més ràpid”. Ho diu Anna Navarro, la dona més influent del món en tecnologia del 2020 segons la revista Analytics Insight, però també la dramaturga, directora de teatre i actriu Lara Díez. I ho podrien dir tantes altres dones de tot arreu.

Darrere d’aquesta realitat hi ha el concepte del sostre de vidre, la barrera invisible que impedeix o dificulta l’ascens de les dones en la seva carrera professional. Si bé encara queda molt per trencar-lo, el cert és que cada cop té més esquerdes gràcies a dones d’àmbits tan diferents com l’esport, la política, la cultura i la tecnologia.

EL 2% DE SILICON VALLEY
“A Silicon Valley, les dones amb càrrecs executius som el 2%”. Anna Navarro, coneguda professionalment com Anna N. Schlegel, forma part d’aquest reduït grup: és la vicepresidenta de NetApp, empresa líder en emmagatzematge de dades. Ara, molt sovint la posen d’exemple quan es parla de trencar el sostre de vidre, però el procés per arribar fins aquí no ha estat precisament un camí de roses.

“Has de ser súper forta mentalment perquè et diuen de tot”, assegura aquesta catalana nascuda el 1968, que viu a Califòrnia des de fa uns trenta anys. Al principi, molts companys no se la prenien seriosament i només li preguntaven per la seva procedència, el seu accent i poca cosa més. “Has de dir: «Creus que no ho podré fer? Doncs ara ho faré tres vegades més ben fet»”, sentencia. Des que té una bona posició al sector, Navarro no ha deixat de treballar per obrir portes a més dones i, quan ha calgut, s’ha discutit amb companys que han contractat un home on hi podria haver anat una dona.

“A les corporacions no hi ha diversitat”, lamenta Navarro, que explica que, a la cúpula de les empreses, normalment hi ha molts homes i potser una dona blanca, mentre que a baix és on hi ha les persones racialitzades. I és que no podem oblidar que el sostre de vidre és encara més gruixut si, per exemple, no ets blanca, ets trans o ets de classe baixa.

Navarro combina la seva feina amb la tasca que fa des de cinc ONGs, una d’elles, Women in Localization, dedicada a fomentar el lideratge femení formant dones per ser directives. “La vam impulsar tres dones i ara en som més de 6.000”, afirma orgullosa.

LIDERATGES QÜESTIONATS
Ser dona i accedir a un càrrec de poder implica, molts cops, suportar la desconfiança de qui creu que no mereixes ser on ets. Qui ho sap prou bé és Dolors Sabater, candidata a la presidència de la Generalitat per la CUP-Guanyem i exalcaldessa de Badalona.

Mentre va liderar el govern municipal, es va trobar amb homes que li deien com havia de fer la seva feina, des de càrrecs de l’administració fins a líders de la societat civil. “Es pensaven que seria feble i manejable, i els va sorprendre que actués amb fermesa, sobretot en àmbits associats als homes, com la seguretat o l’urbanisme”, recorda Sabater.

D’altra banda, l’exalcaldessa de Badalona assenyala també que, a l’hora de criticar una dona política, “s’arriba a un nivell d’agressivitat i de desqualificació pitjor que el que pateixen els homes”.

ESCRIT I DIRIGIT PER… UN HOME
Lara Díez també s’ha trobat amb companys que han intentat menystenir la seva feina com a dramaturga i directora, argumentant que “ara et contracten més pel fet de ser dona”, cosa que no és certa. “Fins ara, hem viscut en un món escrit i dirigit per homes. Hi ha més actrius que actors, però la majoria de directors són homes i els papers són majoritàriament masculins”, apunta Díez, que recorda que la ficció té la capacitat de normalitzar determinats comportaments i situacions.

Precisament, el teatre català es troba en un moment clau per fer fora el “masclisme normalitzat” –en paraules de Díez– d’institucions com l’Institut del Teatre de Barcelona o l’Aula de Teatre de Lleida. “Espero que això sigui imparable”, diu amoïnada pel tema però esperançada pel canvi.

“SUPERA PAU GASOL”
La capitana de la selecció espanyola de bàsquet i de l’Uni Girona, Laia Palau, té 12 medalles internacionals. Per a la majoria de mitjans, la manera d’explicar-ho és dir que “supera Pau Gasol”. “No m’interessa que em comparin amb els homes”, reconeix Palau, tot i que admet que “són els coneguts”. Creu que això podria canviar si s’apostés més pels equips femenins.

Més enllà del reconeixement, Palau recorda que el problema és que el bàsquet femení “té menys recursos i pitjor estructura”. “El futur ideal seria no haver de recalcar el gènere i dir simplement que soc atleta, però de moment hem de seguir visibilitzant l’esport femení”, conclou.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram