Són comestibles, els anglesos aprecien molt les seves propietats i les tenen incloses en la seva dieta habitual, no com a taronges pròpiament, sinó que ells les prenen en forma de melmelada. Per distingir-la d’altres melmelades, la de taronja agre li diuen “marmalade” i totes les altres les posen en un sol mot i les anomenen “jams”. A Sant Andreu les trobem “on the rocks”.
Va ser en un documental a la televisió que vàrem tenir ocasió de veure com una empresa de Sevilla, amb la col·laboració de l’Ajuntament, convertia la decoració temporal d’aquest arbre i el seu fruit en un pròsper negoci amb un gran i notori èxit. Es dediquen a l’elaboració de melmelades de taronges agres. Naturalment, el principal país comprador del seu producte és el Regne Unit.
Nosaltres, a Sant Andreu tenim una bona plantació d’aquests mateixos arbres productors de taronges agres a alguns carrers. Quan és època de recol·lecció del fruit no el recull ningú i a poc a poc, taronja a taronja, cauen pel seu propi pes i, al meu entendre, és quan es veu que s’ha perdut la vitamina C, la més preuada de les taronges, i comença l’espectacle de les petites taques de color taronja a terra.
Llavors, l’espectacle és a dues bandes, vull dir que en alguns carrers hi ha un doble perill. Per una banda, la possible relliscada, si bades i xafes una taronja, i, per l’altra, les dificultats del terreny.
Ja sabem que mai no plou al gust de tots, però a la nostra parcel·la ningú ens va preguntar quins arbres s’hi plantarien ni el tipus de terra que s’hi posaria.
La veritat és que a la vista queda l’evidència: uns arbres dels quals no traiem cap profit. Altres anys hem tingut collites espectaculars, avui els arbres tenen les fulles seques i les taronges malaltes. La nostra actual producció agrícola quedarà desfeta sobre la calçada entre els rocs llançats des del camió que van anar quedant posats, sense cap refinament ni cura, pels carrers. Sabien, els qui els van fer posar així, com costa caminar per aquests carrers, especialment quan cal arrossegar el carro de la compra, el cotxet de les criatures o cadires de rodes? És fàcil tòrcer els turmells de la gent gran o qualsevol persona si s’entrebanca amb les llambordes que sobresurten unes més que les altres. Per acabar, coneixien els sotracs de les bicicletes i el soroll que fan cotxes i motos que transiten sobre aquest empedrat?
Tot plegat, fatal. Tot per un mal projecte que a la pràctica ningú reivindica i que personalment crec que caldria revisar i comptar amb el veïnat de cara a una nova plantació d’arbres, així com considerar el tipus de paviment on plantar-los.
