Entre l’1 d’octubre de 2017 i avui, rere un referèndum per la independència de Catalunya sufocat amb brutalitat per l’Estat espanyol, el conflicte entre Catalunya i Espanya ha viscut una constant de repressió i desencontres. Repressió en la detenció dels líders del moviment sobiranista en presó preventives que s’allarguen més d’un any mentre es busca el delicte i les proves de què acusar-los, amb multes, reclusions i amenaces per part de l’Estat espanyol a qualsevol guspira de rebel·lia i amb paraules que, en nom del diàleg i el sentit comú, només amagaven la mà de ferro dels governants espanyols envers les aspiracions catalanes. En aquest període, el 21 de desembre de 2017, se celebraven unes eleccions autonòmiques imposades des del govern espanyol, que van donar de nou el triomf a les forces independentistes.

I justament el 21 de desembre de 2018 el govern espanyol decidia celebrar un Consell de Ministres a Barcelona, la capital de Catalunya. Per poder-se reunir, el govern espanyol va necessitar ser envoltat de 9.000 policies, amb una part important de la ciutat presa, literalment, per les forces de seguretat. Aquest aniversari representa, no només unes eleccions imposades sota un estat d’excepció, sinó, a més, la violació dels resultats electorals en no permetre la investidura de tres dels candidats escollits pels ciutadans en unes condicions tan dures. Era un nou capítol de la relació de sotmetiment que l’Estat espanyol aplica a Catalunya.

Entre les decisions del contestat Consell de Ministres, en fets mesurables, es troba la promesa de la inversió de 112 milions d’euros en infraestructures a Catalunya.

Els que patim dia sí, dia també, la càrrega de l’Estat espanyol damunt nostre sabem, per experiència, que és propaganda falsa davant la resposta dels catalans a la presència a la capital de Catalunya, Barcelona, del govern espanyol.

Al llarg del que portem del segle XXI, el dèficit entre el que els catalans paguen en impostos i el que hipotèticament reben en inversions manté un dèficit d’entre el 8 i el 10 per cent del seu PIB, en funció del mètode emprat per calcular-lo. Un mínim de 9.000 milions d’euros (M€) anuals. Ara bé, el càlcul es fa sobre el paper, sense tenir en compte l’execució posterior, que en el cas català no arriba al 50% de mitjana. A la pràctica, dels promesos 112M€ s’invertiran entre 55 i 60M€. Només el desplegament de les forces repressores l’1 d’octubre de 2017 va tenir un cost de 87M€ segons fonts del govern espanyol. Posades una al costat de l’altra reflecteixen la relació colonial que pateix Catalunya.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram