L’article que us presento intenta apropar el lector al món de l’art. No és fàcil entendre i valorar l’esforç que els artistes demostren tenir quan han d’elaborar un entramat de tanta complexitat. Us parlo d’obres fetes a base de fils i fibres de tots els colors que els seus autors treballen sempre enfilats a escales, amb casc o sense, equipats amb tots els estris que preveuen necessitar un cop arribin davant del seu espai de treball. Han de saber combinar i distribuir els fils que arriben amb els que surten i el nou rumb de la nova destinació definitiva. Per a mi, aquests artistes es mereixen tot el meu reconeixement i admiració, malgrat que prefereixo que no treballin ni guarneixin la façana de casa meva.
Entre les obres exposades, públiques i completament a la vista, hi trobem veritables peces úniques, de fet, cadascuna d’elles és una obra completament diferent de l’altra. La majoria són en posició horitzontal, però de tant en tant en destaca alguna en posició vertical digna de ser observada.
A diferència d’altres ciutats del món, com Delhi a l’Índia o São Paulo al Brasil, on en aquelles ciutats les obres són aèries, a casa nostra van arran de paret i penjades als edificis, fet que fa que les façanes de les cases i els immobles seleccionats rebin l’impacte de l’artista i l’edifici en resulti afavorit o perjudicat segons el grau de gust i habilitat que tingui l’artista encarregat de l’obra.
De vegades em pregunto quantes companyies estan implicades en aquest negoci de caixes i fils. Per descomptat hi ha les dels fils elèctrics que ens porten l’electricitat a les llars; els fils de telefonia, els normals de tota la vida i els de fibra òptica d’última generació. Tots ells fan possible que circulin milions de watts i megabytes i estiguem connectats al món i al moment històric que ens ha tocat viure en primera persona. No estar connectat a certs contactes socials és no viure en el món real. També és veritat que molta gent, en prou feines sap fer funcionar els telèfons mòbils i tampoc els interessa gaire anar més enllà, tecnològicament parlant.
Tots ells fan possible que circulin milions de watts i megabytes i estiguem connectats al món i al moment històric que ens ha tocat
Un d’aquests últims aparells sense fils que han entrat a casa ha estat el comptador de la llum. Hem perdut la propietat de l’anterior comptador analògic, per haver superat 14 anys d’antiguitat, sense dret a cap mena de bonificació i a partir d’ara pagarem un lloguer a perpetuïtat, un import que multiplicat pels milions de comptadors de lloguer suposa una fortuna milionària d’ingressos a les arques de la companyia de la llum, la que sigui i es digui com es digui. Això suposa la pèrdua de llocs de treball de les persones que feien les lectures, casa per casa. El canvi afecta uns 7000 treballadors a l’àrea de Barcelona i, si tanquem la llum, queda encès un pilot vermell que indica que no som a casa, un avís que capta l’atenció dels lladres…
Persones vinculades al món de la salut constaten que s’atenen gran quantitat de persones que no saben l’origen dels seus mals i malalties, en general de caràcter nerviós, sensibles a l’estrès i l’insomni. S’ha trobat que un dels factors i causa de la malaltia és la proximitat a antenes de captació de wifi i sense fils de telefonia i televisió. La majoria tenen malestar des que es van instal·lar a la façana i terrats del seu edifici caixes plenes de sensors i receptors d’ones potents. De moment ningú s’ha queixat dels microones de les cuines.
Així doncs, estiguem alerta si notem algun símptoma que alteri la nostra sensibilitat. I dit això, contemplem i admirem els quadres urbans bé entramats i penjats a les façanes del barri… i, a volar, però… compte amb els fils!
