Sap greu que ens faci més por el coronavirus que no pas els mitjans que ho infecten tot de sensacionalisme. El que està passant aquests dies ens hauria de remoure les entranyes. Hem vist de tot, i aquest tot inclou, majoritàriament, la part més pobra, barata i irresponsable del periodisme.

Titulars penosament catastrofistes, un “minuto y resultado” dantesc amb cada nou infectat al món, corresponsals exhibint mascaretes inútils. I, sobretot, desinformació. Desinformació i circ. Hem arribat a veure periodistes que, des d’un aeroport, informaven dels vols que acabaven d’aterrar procedents d’Itàlia. Compte que n’ha arribat un de Roma. Ja són aquí.

El compte de Twitter que parodia la malaltia està exercint una veritable funció de distensió social

Paradoxes de la vida, qui aquests dies ens està tornant a donar una lliçó és Twitter. Tant que el crucifiquem, tant que l’acusem d’accentuar les pitjors maldats de l’ésser humà, i al final és ell, l’home panxut aquest de la barra del bar, qui està aconseguint despullar de dramatisme tota l’alarma que els mitjans han anat fabricant.

El compte de Twitter que parodia la malaltia, amb centenars de milers de seguidors en poques hores, està exercint una veritable funció de distensió social. Inconscientment o no, revesteix d’humor i normalitat una aparent apocalipsi i calma ments angoixades. I, amb ell, tots els altres comptes que han anat apareixent per parodiar altres malalties i enfotre’s de la situació.

Vaja, que resulta que són quatre il·luminats els que ens estan fent més digerible tota aquesta gran muntanya d’exageracions i clics. Quatre degenerats que, segons aquell, havien de fer un mal tremendo, i que avui són els que ens estan salvant una micona de tanta degeneració informativa. La vida -la que queda- té aquestes coses.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram