Al llarg dels darrers anys no hem deixat d’escoltar, des de les instàncies del poder espanyol, la següent afirmació: “El sobiranisme català vol construir nous Estats i fronteres en el moment en què els processos d’integració en estructures supranacionals, com la Unió Europea, és el signe del temps”.

Resulta colpidor acarar aquestes afirmacions amb la realitat de l’Estat espanyol i les seves estructures de poder,  que nega informes de l’ONU sobre els presos polítics catalans o que menysté les decisions preses per organisme  jurisdiccionals  transfronterers, quan això posa en qüestió la justícia pàtria.

El darrer cas ha estat la decisió per part del Tribunal Suprem espanyol de negar a Oriol Junqueras el dret a ser europarlamentari. Per tal d’accedir a aquesta condició calien tres condicions; sortir escollit pels ciutadans, jurar o prometre la Constitució de l’Estat que correspongués i prendre possessió de l’acta de diputat.

Com que la llista d’Oriol Junqueras havia tret més d’un milió de vots, la primera part quedava coberta. Per a la segona, el pres encara no sentenciat (continua en presó preventiva) va demanar permís al Tribunal Suprem que el jutja per anar a jurar la Constitució espanyola al Parlament espanyol, i complir així la segona de les condicions. La resposta va ser no. Segons els jutges, això posaria en irreversible perill les finalitats del procés, ja que implicaria, d’entrada, la pèrdua del control jurisdiccional sobre la mesura cautelar que l’afecta des de l’instant mateix que l’acusat abandonés el territori espanyol per tal d’agafar l’acta de diputat europeu que, amb tots els drets intactes, havia guanyat democràticament.

Fixin-se que el perill no és que deixés d’estar sotmès a control judicial, sinó que aquesta justícia estaria dictada en el marc de la Unió Europea. Què els fa por? Que quedi palesa la manca de garanties a l’Estat espanyol? Que arribat el cas se’l jutgi pels seus fets, i no per les seves idees? Que els testimonis de la fiscalia no puguin mentir amb el vistiplau del tribunal, com ha passat al llarg de la farsa de judici a Espanya?

El recurs retòric a la Unió Europea ha estat un argument llancívol  contra l’independentisme català. Però quan ha de fer-se efectiu, és l’Estat espanyol qui l’arracona.