En els nostres dies, i des d’una perspectiva internacional, s’avança en el concepte de la descentralització de la gestió. Tant des dels estats en què es deixa enrere la idea d’un estat centralitzat per cedir poder a entitats regionals o municipalistes, com també en el sector empresarial, deslocalitzant la producció de components. Es tracta, doncs, d’un assumpte global fruit d’unes comunicacions cada dia més ràpides i d’unes tecnologies que ho permeten. I també, d’altra banda, d’un increment de les desigualtats a nivell internacional. En el nostre àmbit específic, la descentralització ha de permetre millorar la prestació de serveis i polítiques socials.

Des de fa temps, la gestió urbana de la ciutat de Barcelona ha passat per processos de creació d’unitats més petites de gestió. Si bé en un principi foren els districtes de la ciutat, que han quedat en 10 des dels anys 80, fa pocs anys es va crear una nova divisió de barris, amb la figura del conseller de barri, amb una voluntat d’arribar de forma més efectiva al ciutadà, fomentar-ne la participació, tenir una línia més directa d’interacció amb el govern municipal, etc. De forma paral·lela s’han creat xarxes com la de mercats, la d’eixos comercials, xarxes ciutadanes que permetin la participació, etc. En definitiva, la consolidació d’àrees de treball més dinàmiques. En el món del comerç, aquesta redefinició territorial també és important.

Ho és bàsicament per a alguns assumptes que afecten la gestió diària de Barcelona. Parlem de la gestió del turisme i la seva voluntat de descentralitzar, però també de la concentració d’allotjaments turístics, de l’absència de dades fiables sobre el comerç de la ciutat o de la construcció urbana de les superilles, passant per la desertització comercial d’algunes zones, el blindatge ciutadà davant de les grans superfícies perifèriques o els horaris comercials.

En aquest sentit, cal avançar en un concepte en el qual es treballa des de fa anys, tot i que no hi ha prou voluntat política com per implementar-ho. El dels APEUs, o àrees de Promoció Especial Urbana, o BIDs, Business Improvement Districts. És un concepte que, tot i que ja té molts anys de discussió, no s’ha acabat mai d’implementar per una visió excessivament liberal i poc proteccionista del sector. Cal, tanmateix, dotar els BIDS d’un conjunt de propostes que superi el concepte inicial i que l’adeqüi a la realitat social i urbana dels nostres barris. Cal avançar cap als Eixos Socialment Responsables.

En aquest cas, la implementació d’una àrea d’aquesta magnitud ha de venir acompanyada d’un nou sistema de gestió pública-privat. Un dels elements bàsics que distingeix un eix tradicional o una associació de comerciants d’un APEU és que els comerços i establiments que hi ha en aquest territori, convenientment delimitat, tenen l’obligatorietat de contribuir econòmicament amb una quota que reverteix en el propi entorn. En els eixos i associacions, el fet que la quota sigui voluntària, produeix desequilibris i greuges comparatius, a l’hora d’aprofitar-se d’accions que beneficien el conjunt de comerços, siguin associats o no.

Un altre dels beneficis que han quedat demostrats, a part de la dinamització econòmica, és la capacitat d’extreure dades reals del comerç de la zona en qüestió, dades molt rellevants que des que s’eliminà l’IAE no tenim a la ciutat de Barcelona, i que són un reflex fidedigne del sector, imprescindible per determinar polítiques econòmiques a mitjà o llarg termini. Tot acompanyat d’un catàleg de serveis col·lectius com la neteja, la seguretat, accions de màrqueting i de comunicació, promoció, llums de Nadal i tants altres elements que, d’una forma localitzada, poden gestionar-se molt millor.

Una cogestió pública-privada per a cada àrea permetria, a més, que la part recaptativa del projecte tingués un retorn equitatiu i unes mateixes polítiques aplicables a tota la ciutat, amb el que suposa de radiografia del sector. 

Tanmateix, un dels nous elements amb què cal implementar-ho a Barcelona ha de ser, sens dubte, la Responsabilitat Social Comercial. En aquest sentit fem nostra la idea de la directora de Comerç en reconvertir els BIDs en VIDs, és a dir Valors, Innovació i Desenvolupament. Sens dubte, l’aplicació de les noves àrees de gestió econòmica, es diguin com es diguin, han de venir amb un paquet de mesures socials i d’intervenció en el territori incorporades. Elements com la competitivitat, la cohesió social, la sostenibilitat, la cultura… han de ser inherents a l’aplicació de les àrees i a la seva gestió diària, a través d’accions dirigides. No podem treballar els territoris i la seva activació econòmica sense tenir en compte la seva demografia, els seus problemes ciutadans, l’atur, els joves, la gent gran, la interculturalitat, l’urbanisme, les seves entitats i tants altres factors que decideixen com és el nostre dia a dia, el nostre entorn.

Promoure la corresponsabilitat compartida entre societat civil, empreses i administració ha de ser la fórmula futura per gestionar els nostres barris, eixos o unitats socials de valor compartit.