Esquerra i dreta mai no han estat una realitat política. Ja en el XVIII fou un conveni dels il·lustrats per tal de configurar les corts en la Revolució Francesa. Ara que ningú es cregui d’esquerres o de dretes, i molt menys davant la corrupció del PP o els interessos del PSOE o de Cs.
Fora millor, que no Millo, que la política estigués en mans de tres factors, de bones persones, de bons coneixements i de bona experiència. I no em titlleu d’utòpic, però prefereixo les bones persones que no pas els enfadats de Cs, els bons coneixements que no pas les ideologies socialistes i la bona experiència que no pas la corrupció del PP. En fi, esdevenir un bon ciutadà, no pas de Cs, fora un bon objectiu humà. Malauradament Cs, més amb ideologies que no pas amb fets, hi està posant massa pals a les rodes. Cs veu el catalanisme com l’enemic d’Espanya mentre la història diu tot el contrari; Cs ara exigeix unes eleccions nacionals quan criticava les catalanes per malbaratament de recursos; Cs proclama que cal fer fora el PP quan el va recolzar sabent de la seva corrupció; Cs critica el populisme de Podemos però ell està fent el mateix amb els unionistes; Cs condemna els nacionalistes catalans però ell vol esdevenir el més nacionalista espanyol; Cs, junt amb el PSOE, vol una moció de censura antiPP però ell és antisocialista; i Cs diu estar prop del treballador però defensa clarament els grans capitals. Conclusió? Doncs que Cs, i mal els pesi als currantes que els voten, és un partit ansiós de poder i a favor de la patronal, antisocialista i oportunista. En fi, que aprofita l’anticatalanisme per fer por i predicar les seves ideologies, tot i que aquestes no siguin certes. És obvi que Cs repeteix la història com en Lerroux a inicis del segle XX. Però ara la pregunta és òbvia, qui és el corrupte, el corruptor PP o el còmplice Cs? O potser ambdós? A veure si el Rivera de Cs esdevindrà un altre Primo de R.
