A fora plou i a dins també. La porta s’obre i ella comença a tremolar. El got d’aigua rellisca trencant-se en mil trossets on veu reflectida la por. Sent com avança pel passadís l’olor agre de beguda. Les petjades són cada cop més sonores. Només obrir la porta de la cuina, li pregunta si li ha comprat l’escuma d’afaitar. La dona fa un esforç perquè la veu li surti del coll i li respon que no se n’ha recordat. Ell li crida que no serveix per a res. Amb la mà dura, fa un cop a la taula i llença el dinar a terra. Ella s’ajup per recollir la destrossa i ell ho aprofita per llançar-se-li a sobre, agafar-la pels cabells i amenaçar-la dient-li que mai més es torni a oblidar de les seves comandes.

I així la llar en mans del maltractador es converteix en un camí ple de mines a punt d’esclatar. Elements domèstics convertits en armes llancívoles i punxants. La casa ha deixat de ser un lloc acollidor i segur per transformar-se en un infern on l’home violent llança els plats a terra, posa les mans al coll o a la cara, crida, insulta… deixant les seves empremtes fora i dins del cos de la dona.

L’article 1 de la llei de violència de gènere assenyala que la violència de gènere no és un problema que afecta només l’àmbit privat, sinó que també es manifesta públicament com el símbol més inhumà de la desigualtat existent a la nostra societat. Una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser dones, per ser considerades pels seus agressors faltes dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió.

L’educació és l’eina primordial en la prevenció de la violència de gènere perquè és l’única que pot canviar les ments dels éssers humans. Cal introduir en les nostres escoles el valor de la igualtat entre sexes i el rebuig decidit a la violència de gènere i a qualsevol forma de violència física o psicològica. Si tenim en compte que l’escola és un dels contextos de socialització més importants per a la creació de la pròpia identitat, dels nostres ideals i objectius, s’ha de treballar perquè des del professorat, les famílies i el propi alumnat s’informi de qualsevol forma de violència que es pugui detectar per tal de poder frenar-la i aturar-la.

Des del terra la dona mira cap al passadís fosc i allunyat, sent el seu cos i els seus peus dèbils i cansats, però sap que si aconsegueix aixecar-se i córrer podrà fugir de l’infern. Enrere quedaran la culpabilitat, la vergonya, la indefensió, la intimidació, les amenaces, les tristeses, la solitud… Podrà salvar-se i volar. Ser una dona lliure, sense pors, respectada i feliç. A fora fa sol i a dins també.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram