En l’any de nostre Senyor 2019, l’any en curs en què ens trobem, puc afirmar amb tota certesa que quan parlem de l’ADN, el propòsit no és fer-lo aparèixer per fer menció a l’any que vivim. Quan parlem de l’ADN, generalment, l’associem i el vinculem als casos legals com ho són els assassinats i les herències. Els últims casos han estat els de la recerca de l’ADN del cèlebre pintor Salvador Dalí i el difícil cas policial de la jove desapareguda a Galícia, per identificar el seu cos i verificar la seva identitat.

Segurament, la familiaritat de l’ADN entre nosaltres ens ve donada pel cinema, especialment l’americà, on, si la pel·lícula és bona o entretinguda, hi acostuma a haver sempre un o diversos assassinats amb la posterior investigació dels cossos, la sang, el fetge i la contundent i definitiva prova d’ADN. Tot un clàssic.

Científicament parlant, l’ADN és un àcid complicat des del seu origen etimològic. Amb paraules clares i pròpies, s’hauria de dir que és l’àcid desoxiribonucleic. Curiosament, sobta que per ser una paraula tan llarga no porti cap accent gràfic. Explica’t només per sobre, es tracta d’una molècula portadora de tota la informació genètica que tots els éssers vius som portadors, amb marcades diferències i característiques que les fan úniques a cada ésser. Això és molt important, ja que tots els individus mantenen aquestes característiques de la seva família original, de tal manera que en organismes superiors, com els humans, la informació genètica és transmesa de generació en generació mitjançant els cromosomes. D’aquí neix el seu alt valor genètic que, avui, volem preservar i reclamar a la genètica i l’ADN per la prova de paternitat.

L’ADN apareix per primera vegada gràcies als estudis de la cèl·lula del biòleg suís Johann Friedrich Miescher l’any 1869. Un treball que pretenia aconseguir la separació dels components cel·lulars i saber la missió específica de cadascun d’ells. Així doncs, d’un estudi cel·lular inicial, la humanitat ha aconseguit saber més dels seus orígens i de la seva continuïtat com a espècie, una més entre la gran immensitat d’espècies d’éssers vius que poblem aquest planeta i que algú li va dir com nosaltres encara li continuem dient, generació rere generació: Terra.

A escala particular, confesso que per a mi ha estat i és un estri típic de les pel·lícules americanes, ja que a la realitat, en el meu món real i quan l’he necessitat, no m’han permès accedir-hi. L’any 2011 vaig tenir ocasió de comprovar-ho. El meu vehicle, dins del pàrquing, era salvatgement colpejat a cop de maça fins a rebentar-li el vidre de la porta d’accés lateral. L’explosió de l’impacte devia ser de tal magnitud que els fragments de vidre van provocar ferides a la mà de l’agressor. La seva sang va quedar per diferents parts del mateix vehicle, a terra i a la porta d’accés al pàrquing. De res va servir que amb aquesta evidència es fes la investigació de l’ADN. Em van argumentar que aquesta prova només la podia autoritzar el jutge i només es demanava en casos altament imprescindibles. El meu cas era una broma, clar. No hi havia hagut cap mort i la companyia asseguradora pagaria el vidre.

De res va servir presentar als Mossos l’article del diari ADN de 8/4/2011 on a Hernani (País Basc), per primera vegada, recollien i analitzaven l’ADN de les cagarades de gossos per saber-ne el propietari. – “Ells que facin el que vulguin, la ‘nostra justícia’ no utilitza l’ADN en el cas de les defecacions dels gossos ni en els casos com el de vostè”. Què podia fer jo? Aguantar.

Com s’ha vist, l’ADN ha acabat sent la peça clau per poder posar multes. Va començar Hernani, però ja són un bon nombre de localitats catalanes que han seguit l’exemple basc i han posat fil a l’agulla. Avui, alguns ajuntaments ja ho fan i altres, els que volen posar-ho a la pràctica, començaran aviat.

Des d’aquí dono fe que els gossos de Sant Andreu gaudeixen de bona salut per les cagarades deixades als carrers. Una salut immillorable. I així compleixen amb la dita catalana que diu: “Menja bé i caga fort”, frase dita a la BBC al parlar de l’afició catalana als temes escatològics.