Concentració en suport a Ángel Hernández, que l’abril de 2019 va ajudar a morir la seva dona malalta terminal, María José Carrasco. Foto: Laura Fíguls / ACN

L’abril de l’any passat, la història de María José Carrasco i Ángel Hernández va commocionar milers de persones. Ella patia esclerosi múltiple des de feia 30 anys i estava en fase terminal, i ell, obeint els desitjos de la seva dona, la va ajudar a morir. Aquest cas va reobrir l’etern debat sobre l’eutanàsia a l’estat espanyol, on encara avui es castiga amb penes de presó.

Amb l’objectiu de despenalitzar el suïcidi assistit i defensar el dret de les persones malaltes a escollir la seva mort, l’any 1984 es va crear l’associació pel Dret a Morir Dignament de Catalunya (DMD-CAT). Des d’aleshores, l’entitat funciona gràcies a voluntaris que es divideixen en diversos grups de treball, com ara Educació o Incidència política i social. Tal com explica a aquest mitjà la presidenta de l’associació, Isabel Alonso, també ofereixen atenció a la ciutadania i tenen un equip d’assessorament personalitzat per a casos més avançats.

Així, la seu de l’entitat a Barcelona, ubicada al Portal de l’Àngel, va atendre 847 demandes d’informació i 108 peticions d’assessorament personalitzat durant el 2018 (últimes dades disponibles). “La gent se sol posar en contacte amb nosaltres perquè no troba solucions, ja que la llei no permet l’opció que desitgen, però de vegades també ho fan perquè el seu equip mèdic no coneix bé els seus drets i no els està respectant”, lamenta Alonso.

CONVENI AMB LA DIPUTACIÓ
Però els integrants de DMD a Catalunya no estan sols en la seva lluita. El mes de gener, l’associació ha ampliat el conveni de col·laboració que ja tenia amb la Diputació de Barcelona. Segons Alonso, fins ara, l’acord s’havia centrat en la formació del personal de la Diputació en aquesta qüestió, però amb la recent ampliació s’ha fet un pas més per “fomentar la cultura de la mort digna entre la ciutadania”. Arran d’això, estan treballant per organitzar xerrades i exposicions que es moguin per biblioteques i altres equipaments de la Diputació. “L’objectiu és trencar el tabú que envolta la mort i començar a parlar de com volem morir”, afirma la presidenta de l’entitat.

Isabel Alonso: “Sovint els equips mèdics no coneixen bé els drets dels pacients”

A banda, el reforç del conveni també ha de servir per promoure el Document de Voluntats Anticipades (DVA), que permet a qualsevol persona major d’edat, encara que no estigui malalta, deixar per escrit quines cures accepta rebre si algun dia pateix una malaltia intractable que li impedeixi expressar-se. A Catalunya, aquesta eina és legal des del 2000, però es fa servir molt poc: “Només un 1% de la població catalana redacta el DVA, mentre que la xifra als Estats Units és del 33%”, detalla Alonso. Per a ella, les dades responen al desconeixement i a la por a parlar de la mort, i creu que la situació milloraria si es fessin campanyes institucionals, com es fan amb altres problemes de gran impacte social. “La gent ha de conèixer el seu dret a morir dignament”, reivindica.

MOTIUS PER A L’ESPERANÇA
Després de més de 30 anys perseguint la seva meta des de l’associació, ara s’obre un nou horitzó per als activistes a favor de la mort digna. Amb el govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem, la llei de l’eutanàsia sembla més a prop que mai. De fet, en el pacte que van presentar tots dos partits després de les darreres eleccions generals apareixia com un dels 10 punts programàtics principals.

“Estem molt esperançats”, admet la presidenta davant d’aquest escenari, i recorda que encara està pendent de discussió la proposta de llei de despenalització de l’eutanàsia que el Parlament va traslladar al Congrés el mes de juny. En aquest sentit, reconeix que a nivell català han rebut més suport que no pas a nivell estatal.

Pel que fa al suport ciutadà, l’estiu passat es van entregar al Congrés més d’un milió de signatures que demanaven despenalitzar el suïcidi assistit. En la mateixa línia, Ángel Hernández va posar en marxa una altra recollida de signatures la nit del 10 de novembre, un cop es van conèixer els resultats dels comicis, perquè la de l’eutanàsia fos la primera llei que s’aprovés durant la nova legislatura. De moment, la petició ja acumula prop de 300.000 suports. Si aquesta demanda es fa realitat abans del 3 d’abril, Hernández haurà complert la promesa d’aconseguir un canvi abans del primer aniversari de la mort de la seva dona.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram