La FAVB i l’Associació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana van exigir el passat dilluns 7 de gener explicacions a Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell, perquè durant un desnonament en un bloc de l’avinguda Rasos de Peguera d’aquest barri de Nou Barris del passat divendres 4 va deixar tres menors d’edat a l’interior d’un pis que va quedar tapiat.
La federació, representada per la seva presidenta, Ana Menéndez, i l’entitat veïnal, a través del seu president Filiberto Bravo, van comparèixer a la seu de la FAVB per reclamar que s’investiguin les responsabilitats després d’un episodi que van considerar de “matonisme immobiliari”.
De fet, després d’aquesta compareixença, les dues entitats van emetre un comunicat conjunt denunciant que “la mala pràctica dels operaris, que haurien d’haver comprovat si havia algú al pis abans de canviar la porta, va posar en risc la vida dels menors durant unes hores”. La mare dels menors no era al pis, i havia deixat el fill més gran, de 16 anys, a càrrec dels seus germans de 5 i 12, que durant unes 12 hores no van poder sortir del domicili per la porta, ja que a sobre s’hi havia col·locat una planxa metàl·lica. Quan la dona va tornar de treballar va veure com tampoc podia accedir a l’interior del pis i, aleshores, va trucar a l’associació de veïns, que va ser des d’on es van fer les gestions amb la policia i els bombers, els quals van haver d’intervenir per obrir la porta.
Així, l’AV i la FAVB van assegurar que seguiran “pressionant fins que s’aclareixin els fets” i van anunciar que posaran una denúncia a la Fiscalia de Menors “per si aquesta acció dels operaris, i de manera indirecta també del Banc Sabadell i Solvia, és constitutiva de delicte per posar en risc la vida dels menors”.
Tot i això, al text les dues parts van voler valorar positivament que “l’Ajuntament hagi negociat un lloguer social per a la veïna afectada i els seus fills”, tot i que consideren que això és “un rentat de cara de Solvia, que té centenars de pisos buits a tota la ciutat, i que no els cedeix a l’Ajuntament”. Finalment, les entitats van preguntar-se “què passarà amb les desenes de famílies que patiran la mateixa situació, però que no tindran ressò mediàtic per tenir els fills a l’escola”.
“SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA SOCIAL”
El text acaba denunciant que l’habitatge “segueix sent un dels problemes del model capitalista de la ciutat”, ja que es contempla com “un privilegi fora de l’abast de la classe treballadora” i no com un dret, i considera que fets així “demostren la voluntat especulativa amb què bancs i fons voltor gestionen els seus parcs de pisos, allunyats de la situació d’emergència social que converteix l’habitatge en un luxe”.
