Carmen Andrés ens rep pocs dies després d’haver assumit la regidoria de Sant Andreu. Tot i que reconeix que “mai no deixes de sentir-te regidora del districte al qual t’has entregat tant” –en referència a Nou Barris–, té clar que el repte que té plantejat no deixa temps per a la nostàlgia. És hora de “posar-se les piles”, diu.
Com valora aquests primers dies de feina al capdavant del Districte de Sant Andreu?
Molt positivament. Entomo aquest nou repte amb molta il·lusió, però sóc conscient que al districte hi ha temes complicats que no seran fàcils de resoldre. Alguns requeriran molt diàleg amb els veïns, altres un esforç dels serveis i de les àrees municipals… Però entre tots ho tirarem endavant.
Ha estat fàcil el relleu amb Laia Ortiz?
Sí, la veritat és que ha estat molt fàcil. Haig d’agrair molt a la Laia i a tot l’equip de Barcelona en Comú com ho han fet tot. Han col·laborat al màxim i sempre he tingut la sensació de començar amb bon peu. Venim a tirar endavant els temes des de les esquerres i en col·laboració amb tot el moviment associatiu i veïnal.
L’anterior regidor de CiU va rebre crítiques per no ser veí de Sant Andreu. Vostè tampoc ho és. La preocupa que li pugui passar el mateix?
Bé, espero que no passi. Nou Barris i Sant Andreu són districtes limítrofs i tenen barris amb problemàtiques molt semblants. Som gent treballadora, tenim un teixit associatiu molt implicat i reivindicatiu, una xarxa de petit comerç que està intentant tirar endavant… Hi ha molts elements que podem compartir perfectament. I jo ja em sento gairebé una veïna de Sant Andreu. No hi visc, però l’he trepitjat molt com a veïna de Nou Barris i el conec bé. Hi ha molt intercanvi de vida entre els dos districtes.
Sense anar més lluny, vostè baixa cap a Sant Andreu i Janet Sanz puja cap a Nou Barris.
Sí. De fet, l’altre dia ens vam creuar a Fabra i Puig quan totes dues tornàvem cap a casa. Va ser una sensació curiosa [somriu].
Es deia que el PSC i vostè en particular volien Nou Barris però que Colau no estava disposada a cedir aquest districte i que, per això, finalment s’ha quedat amb Sant Andreu. És així?
No és exactament així. Vam estar d’acord que volíem compartir districtes amb problemàtiques socials importants i on hi ha projectes que vénen de lluny, que nosaltres ja havíem impulsat en el seu moment. I a partir d’aquest criteri vam establir quins districtes podíem assumir. Evidentment, per a una regidora com la Laia, que és de Sant Andreu, el canvi és una pèrdua i li ha costat. I jo l’entenc perfectament, perquè a mi em va passar exactament el mateix a Nou Barris quan va arribar CiU. Mai no deixes de sentir-te regidora del districte al qual t’has entregat tant.
Sigui com sigui, vostè ara és la regidora de Sant Andreu i ja ha dit que coneix bé el districte. Quins són els principals reptes que vol encarar a curt termini?
En primer lloc, impulsar una altra manera de fer les coses i d’enfocar els problemes respecte del mandat anterior. I, dit això, tenim temes molt importants damunt la taula, com tot el que envolta la Sagrera, la necessitat de dotar d’equipaments de proximitat els barris, resoldre el dèficit de places escolars, millorar la mobilitat al poble de Sant Andreu de Palomar, combatre les problemàtiques socials derivades de la fragilitat de moltes famílies als barris de l’eix Besòs… La llista és llarga.
Ho és tant, de llarga, que hi ha veïns que diuen que Sant Andreu és la “ciutat oblidada”.
Aquest sentiment d’abandonament que alguns veïns tenen és el primer que hem de combatre. Els veïns de tots els barris de Sant Andreu s’han de poder sentir barcelonins de primera i jo crec que tota la feina que s’havia fet durant molts anys anava en aquesta línia. Ara bé, és clar que ens hem de posar les piles en aquest sentit.
Qui també els demana que es posin les piles són els veïns de la zona de les antigues Casernes amb els equipaments i habitatge públic pendents. Pot garantir que tot plegat tirarà endavant?
Ara mateix no ho puc garantir, perquè encara he d’analitzar com estan tots els projectes, estudiar-ne la viabilitat i les possibilitats d’execució a tres anys vista, i aleshores tindré els elements necessaris per poder-me pronunciar al respecte. En aquests moments no m’atreveixo a prometre res perquè no vull dir una cosa que després no es pugui complir. El que sí que farem segur és treballar de valent al respecte.
Un altre tema de debat recurrent és el dels legionaris de les antigues casernes. Laia Ortiz va fer una petició fa poc perquè se’ls faci fora. Vostè com ho veu?
El govern ha pres una decisió al respecte i nosaltres la mantindrem. I, per tant, haurem de treballar també amb aquest col·lectiu per fer-ho d’una manera el més raonable i tranquil·la possible i, sobretot, sense que tot plegat tingui cap afectació ni per al districte ni per a la ciutat.
Per tant, vostè és partidària que se’ls faci fora de les casernes.
Repeteixo: és una decisió presa pel govern i la mantindrem.
I pel que fa a l’ampliació de la Maquinista, creu que es pot aturar?
Bé, hi estan havent converses amb els propietaris. Jo crec que és difícil aturar l’ampliació, però sí que es pot parlar que tingui el menor impacte possible i que generi un benefici social. Les converses que s’estan tenint van en aquesta línia i espero que tinguin èxit i prosperin pel bé del districte. Perquè és cert que una extensió comercial com aquesta pot generar moltes pors entre el petit comerç…
El president de l’eix Sant Andreu, Pròsper Puig, es queixava fa poc en una entrevista a Línia Sant Andreu que tenen una mena de ‘Triangle de les Bermudes’: Maquinista, Glòries i Heron City.
[Somriu]. Bé, Heron City, des d’un punt de vista comercial, no acaba de quallar. Però sí que és cert que les Glòries tenen molt èxit i la Maquinista també. Per això li deia… El que hem d’intentar és que, si finalment hi ha una ampliació perquè legalment hi tenen dret, que aquesta tingui el menor impacte possible. I en això treballem.
Puig i els comerciants també reclamen millores en la mobilitat al cor de Sant Andreu de Palomar, un repte que vostè també citava al principi. Què els pot prometre?
El primer que faré és anar-los a veure, conèixer-los i saber quines són les seves principals preocupacions, i a partir d’aquí treballaré per resoldre-les. Pel que fa a la mobilitat en concret, vull destacar que no és un tema que només afecti el comerç, sinó també la resta de veïns i veïnes. En aquest sentit, caldrà conciliar interessos i treballar-ho molt bé.
Parlant de mobilitat, quin futur hi veu a la ferida oberta de la Sagrera, després dels últims episodis?
Bé, més enllà dels últims episodis, jo crec que és molt important el que passarà a les eleccions generals d’aquest diumenge. Per poder desencallar aquest tema, necessitaríem un govern que sigui assertiu en aquesta qüestió i que aposti decididament per la Sagrera i tot el que representa. És un projecte que va molt més enllà del que és simplement l’estació. Girar l’esquena a la Sagrera és girar l’esquena a Barcelona i, en definitiva, al propi estat espanyol.
Canviant de tema, li sembla bé l’okupació dels antics cinemes Lauren o creu que s’han de desallotjar?
Personalment, en les okupacions de locals buits hi veig una part positiva. Generalment ho fan col·lectius que tenen clar que volen fer-hi un projecte amb una transcendència social i això crec que és positiu. Però evidentment hi ha una part negativa: es topa amb una legalitat, amb un dret a la propietat, que legitima el propietari a demanar l’expulsió del col·lectiu. Amb tot, crec que s’han de poder conciliar ambdós interessos.
Com?
Donant solucions a aquest col·lectiu perquè pugui treballar en altres espais o, en el millor dels casos, conciliar l’interès del propietari amb aquest interès social. Estem davant d’un repte que té les seves complicacions i crec que és imprescindible intentar buscar una solució que eviti, per exemple, el que ha passat a Gràcia.
