Una quarta part de la població de Barcelona és d’origen estranger. Foto: Arxiu

Barcelona és una ciutat cada vegada més diversa. Aquesta és una de les principals conclusions de les noves dades que es desprenen del padró municipal d’aquest 2018 fet públic recentment. I és que per primera vegada la població nascuda a l’estranger ha superat la barrera de les 400.000 persones, una xifra que representa gairebé una quarta part del total del més d’1,6 milions de barcelonins.

Així doncs, el padró també mostra com els veïns nascuts a la ciutat només són el 51% del total. Darrere d’aquest grup hi ha el de les persones d’origen estranger (24,6%), mentre que les nascudes en altres punts de l’Estat són el 17%. Per últim, la gent que té els seus orígens en altres poblacions catalanes representen el 7,4%.

LLATINOAMÈRICA PREDOMINA
Els principals països d’origen dels barcelonins nascuts a l’estranger són, com és habitual, llatinoamericans. En primer lloc hi ha el Perú, amb una mica més de 24.000 persones. En segon i tercer lloc, amb més de 23.000 i amb molt poca diferència entre ells, hi ha l’Argentina i l’Equador. El quart país és Colòmbia i el primer que no és llatinoamericà és el Pakistan, que és cinquè. El primer europeu, Itàlia, és el sisè.

Aquest retrat, però, és força diferent del que queda una vegada es dóna un cop d’ull a les principals nacionalitats, a banda de l’espanyola, de la ciutat. La variació es deu al fet que en els últims anys moltes persones d’origen llatinoamericà s’han nacionalitzat espanyoles. Això provoca que a la llista de les nacionalitats més freqüents la italiana sigui la primera amb 31.500 persones, la xinesa la segona amb una mica més de 20.500 i la pakistanesa la tercera amb més de 19.200. La població de nacionalitat estrangera, doncs, supera per primera vegada les 300.000 persones i equival al 18,5% del total.

DIVERSITAT ABSOLUTA
Una altra de les característiques principals d’aquest retrat sociològic és que la població estrangera de Barcelona és extraordinàriament diversa, ja que cap col·lectiu nacional arriba, ni de bon tros, a representar el 2% del total. Al mateix temps, tota aquesta població està bastant repartida pels diferents districtes i barris. 

Des de l’Ajuntament afirmen que aquest augment de la població estrangera a la ciutat que s’ha experimentat en els dos últims anys es deu als “fluxos migratoris vinculats a la millora de la situació econòmica i a les oportunitats d’ocupació que ofereix la ciutat”, així com a “l’increment de sol·licitants d’asil i refugiats que estan arribant”.

25 ANYS DE TRANSFORMACIÓ
Qualsevol persona que compari la Barcelona de fa 25 anys amb l’actual veurà dues ciutats completament diferents. Fins ben bé entrats els anys 90 la població estrangera representava un 2% o menys del total. Durant la primera dècada del segle XXI es va produir el gran salt, ja que es va passar del 5% al 18,5%. A partir del 2010, amb l’esclat de la crisi econòmica, el creixement es va frenar, mentre que a partir del 2015 va començar un nou increment de la població estrangera.

MÉS DONES QUE HOMES
El padró d’aquest any 2018 també deixa una altra xifra rellevant relacionada amb la població barcelonina d’origen estranger. Per primer cop hi ha més dones de nacionalitat estrangera (151.249) que homes (150.377) i la seva mitjana d’edat és de 33,6 anys, molt inferior als 46,3 anys de mitjana d’edat de la població femenina de nacionalitat espanyola.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram