L’absència de turistes a la ciutat ha fet caure en picat la facturació de les empreses del sector. Foto: Mar Vila / ACN

“Horrible”. Així ha estat la temporada d’estiu per al sector turístic segons el director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals. Ho va dir a finals d’agost en una entrevista a l’ACN, on també va reclamar un rescat per al turisme com el que es va fer a la banca en la darrera crisi econòmica.

Qui comparteix “absolutament” aquesta petició és el president de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), Enrique Alcántara, que afirma que els empresaris estan fent “autèntics miracles” per mantenir els llocs de treball. “Les empreses estan facturant el 5% del que facturaven normalment”, diu Alcántara en declaracions a aquest mitjà, i alerta del “drama social enorme que s’aproxima i que l’Estat no està veient”.

Deixant els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTOs) a banda, el president d’Apartur recorda que les empreses sí que estan fent front al pagament de la quota de la Seguretat Social dels treballadors i a altres despeses que no podran continuar assumint si la situació del sector no millora. A més, admet que l’esperança de recuperar l’activitat a l’estiu –completament esvaïda pels rebrots de coronavirus que van començar a sorgir el mes de juliol– va suposar un sobrecost en molts casos. “Algunes empreses van reincorporar personal a principis d’estiu i al final no hi ha hagut temporada”, explica Alcántara.

DEIXAR DE VIURE DEL TURISME
“Drama” també és la paraula que ha escollit el portaveu de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), Daniel Pardo, per referir-se a la realitat actual del sector. Una situació donada, en part, per un problema que l’entitat assenyala des de fa anys: la dependència del turisme. “Aquest era el perill del monocultiu turístic: és un sector massa volàtil”, apunta Pardo. Per això creu que “no té sentit intentar tornar a l’escenari anterior, és impossible i no és desitjable”, i que “un rescat del turisme seria llençar els diners”.

La comissionada de Promoció de l’ocupació i polítiques contra la precarietat de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, reconeix el “pes evident” que té el turisme tant a la ciutat com a tot l’Estat. “És un sector que mou molta mà d’obra; per això, en una situació com aquesta, hi ha molta gent afectada”, afegeix. La solució? “Diversificar l’economia”, diuen tant Pardo com Gil, que assegura que això ja estava damunt la taula abans de la pandèmia. De fet, fins i tot Alcántara comparteix en certa manera aquesta anàlisi: “Com més sectors potents tingui la ciutat, millor”, afirma, però també recorda que “aquest canvi no es pot fer en un any, requereix una dècada”.

Tot i que, tal com diu Pardo, “no hi ha fórmules màgiques”, sí que hi ha mecanismes per pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus. Des de l’Ajuntament s’ha posat en marxa un pla de xoc per a l’ocupació que inclou ajudes a les empreses per mantenir els llocs de treball i per a la contractació. Segons Gil, també planteja oferir acompanyament als treballadors afectats, ajudant-los a “certificar les seves capacitats, com ara l’experiència en atenció al públic o el domini d’idiomes”, per poder-los reorientar cap a altres sectors.

En paral·lel, el turisme a Barcelona –tot i estar pràcticament aturat i sense certeses sobre el seu futur immediat– no desapareixerà: “Tenim molta capacitat de resiliència, hem sobreviscut a tot”, diu, convençut, Alcántara. Però, per a Gil, això no vol dir necessàriament tornar al model que hi havia fins ara: ”És un bon moment per repensar el turisme i fer-lo sostenible”, conclou.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram