Les jugadores i el cos tècnic del CN Sant Andreu celebren la Champions. Foto: Aniko Kovacs/European Aquatics
Els detalls sempre marquen la diferència. Emociona veure com, just abans que la capitana María Palacio aixequi la primera Champions del club, Nona Pérez (Sabadell, 2003) col·loca a les rajoles de la piscina Papastrateio, al Pireu (Grècia), una gran bandera del CN Sant Andreu i la repassa amb la mà perquè no hi quedi cap plec. És un moment íntim compartit amb la càmera de televisió, les companyes i el cos tècnic. Un gest delicat que expressa amor i agraïment a l’entitat que fa dos anys va fitxar-la i li va oferir un projecte molt interessant.
“Sortir del Sabadell mai és fàcil perquè és un club que aposta sempre pel waterpolo. Va arribar un moment a la meva carrera que guanyar no ho era tot i que sentir-se partícip de què estaves fent era més important. Volia disposar de més minuts i poder ajudar més el meu equip”, se sincera Pérez amb Xavier Agustí a L’Esportiu.
La peça més valuosa
La jugadora saballenenca del CN Sant Andreu ha estat l’MVP, la peça més valuosa de la primera final de Champions de l’equip andreuenc, que guanya el títol en el seu enèsim exercici de resistència, fe i resiliència contra el totpoderós CN Sabadell. El conjunt de David Palma havia alçat les dues últimes copes de la màxima competició continental i al Pireu aspirava a igualar la collita de qui en té més, l’Associazione Sportiva Orizzonte Catania, que n’acumula vuit.
Nona Pérez, MVP de la final de la Champions, va arribar fa dos cursos procedent del Sabadell
A falta de poc més de tres minuts per disputar-se, en concret 2m 54s, l’equip hegemònic europeu i estatal dels darrers anys tenia molt a prop el seu repte: s’imposava per 8-6. Semblava que Mati Ortiz tindria el comiat daurat de la Champions. Mai, però, cal donar per derrotat el CN Sant Andreu, construït per joves amb talent i ganes de créixer i equivocar-se.
Queralt Anton
Esportistes que no abaixen mai els braços fins que el cronòmetre es queda a zero. Un gol d’Ari Ruiz, amb un excel·lent cop de canell, i dues genialitats de Queralt Anton —l’última quan només faltaven 2,4 segons per jugar-se— van canviar el guió de la final i qui sap si del waterpolo europeu dels pròxims anys: triomf per 8-9.
El 3 de maig de 2025 el conjunt andreuenc va donar una lliçó d’enteresa inspiradora. No es va posar nerviós mai, ni quan, per problemes amb el marcador, el matx va començar amb 15 minuts de retard. Ni després amb el 3-0 inicial, amb una Simone van de Kraats que semblava indefensable i havia marcat tots els gols del matx.
Un gol d’Ari Ruiz i dues genialitats de Queralt Anton van canviar el guió d’un gran partit
El CN Sant Andreu tampoc va perdre el nord ni la brúixola perquè trigués cinc minuts i un segon a estrenar-se al marcador, amb un encert llunyà d’Elena Ruiz. El conjunt de Javi Aznar no es va refugiar en excuses quan, poc menys de vuit minuts més tard, ja en el segon període, perdia 5-2 després d’un contraatac de Bea Ortiz. Ni perquè la portera Martina Terré rebés un cop fortuït en l’acció del 7-4 i li sagnés el nas.
Més respostes
De nou, l’equip va trobar respostes en els pitjors moments, i va ser quan va aparèixer Nona Pérez. Els seus tres gols i un altre d’Alba Muñoz van posar el 7-6. La resta és història per al CN Sant Andreu, com el 5 de maig de 2024, la jornada del primer títol del club, la Copa de la Reina a Sabadell i contra l’amfitrió. En aquell moment queia per 8-11 en l’últim període i va imposar-se per 13-12 amb un gol d’Elena Ruiz.
Temporada perfecta?
Després, perdria la final de la Lliga contra el CN Mataró. Aquesta temporada ha aixecat tots els títols en joc (Copa Catalunya, Supercopa d’Espanya, Copa de la Reina i Champions). A la Copa de la Reina també va donar un altre cop sobre la taula davant el CN Sabadell: de l’11-12 al 17-13, amb un parcial de 6-11 en l’últim període.
Quantes vides té el CN Sant Andreu? El club ja està preparant l’assalt a la seva primera Lliga. Seria la temporada perfecta per a un equip que no para de créixer i que mai té excuses ni abaixa els braços.
El CN Sant Andreu es gradua en partits a tot o res i revalida el títol de la Copa de la Reina
