González, durant la seva presentació. Foto: Álvaro Martín/UE Sant Andreu
Hores abans de la seva presentació —feta el passat 4 de juny— i després de l’anunci oficial del club, Natxo González (Vitòria, 1966) ja havia actualitzat la seva descripció al compte d’Instagram: “Entrenador de futbol professional de la UE Sant Andreu”. Una il·lusió que va transmetre des del primer moment a la sala de premsa. 14 anys després, el tècnic basc i l’entitat andreuenca tornen a unir forces. L’objectiu és un secret de domini públic: l’ascens a Primera RFEF i, probablement, amb un bitllet directe, com a campió de grup.
González dirigirà un equip que debutarà el pròxim 7 de setembre visitant el CE Andratx i que tancarà el campionat contra el Barbastro el 3 de maig de 2026 al Narcís Sala. Serà un grup amb molts canvis, perquè, fins ara, el club ha fet fins a 11 fixatges.
Quatre centrals
Quatre de les cares noves són centrals: Hudson Thomas Davis Chynoweth (l’Escala), Javi Gómez (Elche Ilicitano), Carlos Blanco (CD Alcoyano) i Luis Martínez de Quel, que procedeix de l’RB Linense i viurà la seva segona etapa a la UE Sant Andreu. Completen les novetats els migcampistes Sergi Garcia (Sestao River) i Noel Carbonell (CE Europa); els extrems Alexis Garcia (UCAM Murcia i amb passat a la UESA) i Pau Salvans (UE Olot); els davanters Guillem Naranjo (Lleida CF) i Armand Vallès (Penya Deportiva); i el porter Raúl García-Alejo (Atlético Sanluqueño).
A més, el club ha renovat el migcampista Pau Darbra, el capità Albertito García, el lateral esquerre Lucas Viña i el davanter Max Marcet. Hi ha cinc futbolistes amb contracte vigent: Jordi Méndez, Pablo Santiago, Dani Torices, Sergi Serrano i Marcos Mendes. El capítol de baixes és nombrós. N’hi ha 16: Marc Jurado, Yeray Izquierdo, Àlex Iglesias, Sergi Vives, Biel Vicens, Toni Paredes, Ernest Forgas, Saturday Erimuya, el capità Josu Rodríguez —després de vuit temporades i 272 partits disputats—, Sergio Castillo, Guille Torres, Adri Garcia, Antonio Pelegrín, Víctor Aliaga, Eric Mourin i Nil Torreguitart.
“Una sensació bonica”
És fascinant la capacitat que tenen algunes persones per a compartir allò que senten des de la senzillesa i amb la descripció d’escenes i emocions tan precises que sembla que siguin nostres. No hi va haver ni un sol moment en què no li brillessin els ulls, durant la seva presentació, a González, que signa per a un curs, amb dos més d’opcionals. El seu ajudant serà Jaume Delgado, que fins fa unes setmanes era el primer entrenador del CE l’Hospitalet.
“A veure com puc explicar una mica les meves sensacions i el que visc en aquest moment… He vist els carrers, l’Ajuntament, la gent a la Rambla… I quan he començat a albirar el temple… Ostres, és una sensació bonica”, es va sincerar. I va ser quan va assenyalar el seu fill, present a la sala. El 2011, quan la família va marxar de Sant Andreu, era un marrec de cinc anys. Ara ja en té 19.
“Quan em van trucar, no ho vaig dubtar. M’il·lusiona aquest projecte”, confessa l’entrenador vitorià. Foto: Álvaro Martin/UESA
Transparència
El nou entrenador de la UE Sant Andreu també va voler ser transparent a l’hora d’explicar com va prendre la decisió de tornar a dirigir el primer equip i substituir Xavi Molist, que ha marxat amb un ascens a Segona RFEF i quatre play-offs disputats. Just abans, González va explicar una anècdota prou simbòlica que ja deixava clara la seva motivació per afrontar el projecte. “Jo crec que mai he plorat al futbol com el que vaig plorar a l’Estadio El Toralín”, va assegurar. Es referia a l’agònica tanda de penals —se’n van llançar 18— contra la Sociedad Deportiva Ponferradina, el dia que podien haver pujat a Segona Divisió. A la repesca, i a la ronda final, van perdre amb polèmica contra el Barça B, denominat ara Barça Atlètic.
“Per això, quan em van trucar, no ho vaig dubtar: és la Unió Esportiva Sant Andreu. M’il·lusiona aquest projecte. És un projecte ambiciós que vull començar com més aviat millor. I tant de bo hi pugui estar el temps de la primera etapa, perquè seria un bon senyal”, va enraonar el vitorià.
“Anem agafats de la mà”
Se sent “millor tècnic” que quan va marxar i es declara un enamorat del camí, el procés i el dia a dia. “A l’afició li demano que tots anem agafats de la mà. Segur que hi haurà alguna caiguda i alguna relliscada que no arribarà a ser caiguda, i hem de continuar agafats de la mà. Junts serem més forts”, va reivindicar.
Els precedents de González a la UESA són notables. La seva primera experiència va ser prolífica, amb un ascens a Segona Divisió B, un campionat de Segona Divisió B —i, per tant, un play-off d’ascens a la categoria de plata, el mencionat contra la Sociedad Deportiva Ponferradina i el Barça Atlètic; el curs anterior n’havien jugat un altre—, i la primera Copa de Catalunya del club, a la Ràpita, i després de superar el Barça i l’RCD Espanyol.
Ha dirigit el Deportivo Alavés B i el Deportivo Alavés, el Reus Deportiu, el Real Club Deportivo de La Coruña, el Málaga Club de Fútbol, la UD Logroñés i la Sociedad Deportiva Amorebieta, i a l’elit, el CD Tondela portuguès i el Club Bolívar bolivià. González acumula tres ascensos a Segona Divisió B i dos a Segona Divisió. I treballarà de valent per sumar el sisè al club que no ha oblidat mai: la UE Sant Andreu.
