La Dr. Eva Ferrer, especialista en la Unitat de Medicina de l’Esport a l’Hospital Clínic-Sant Joan de Déu Barcelona. Foto: Toni Delgado
“No té cap sentit que la menstruació pugui ser un tabú perquè és un moment de la nostra fisiologia. Un signe vital i de salut”, defensa la Dra. Eva Ferrer (Barcelona, 1973), especialista en la Unitat de Medicina de l’Esport de l’Hospital Clínic-Sant Joan de Déu, i en Salut Femenina i Esport al Barça Innovation Hub.
Les esportistes conviuen dins i fora del vestidor, i comparteixen moments extrems abans, durant i després de la competició. En principi, sembla un entorn ideal perquè s’hi puguin trencar tabús com aquest.
Ho és sobretot ara. Durant molts anys, per vergonya, desconeixement o altres motius era una informació que no es compartia sovint. Les esportistes conviuen i viuen amb els seus cossos, i ajuda molt que entre iguals, entre companyes, puguin explicar-se les coses. Si la dona no té la regla i no és perquè està embarassada, hi ha algun element del cos que no funciona. Si no ho comuniquem i no ho compartim, potser estem amagant un problema de salut.
Cal treballar-ho des de la base.
És vital que la vergonya es trenqui des de petites i aquesta és una premissa de l’Hospital Sant Joan de Déu i de la unitat conjunta amb l’Hospital Clínic. Volem que les nenes puguin viure amb normalitat la regla i ajudar-les a entendre que han de poder parlar-ne amb naturalitat amb els pares i mares, i que entre elles també es poden ajudar molt, com vaig comprovar en una xerrada que vaig fer a un grup de noies que practiquen dansa.
Què hi vas veure?
Les més petites no tenien la regla, i les més grans, sí. Va haver-hi un moment en què les més grans van explicar les petites què era una copa menstrual, una compresa i un tampó. No vaig haver de fer-ho jo. Adeu, vergonya. Em va encantar com ho van fer. Com s’ha de fer, amb naturalitat. A vegades ens trobem amb famílies que no han hagut d’explicar aquestes coses a les seves filles perquè entre les amigues s’ho han explicat tot. Estan normalitzant situacions normals. L’esport, com comentaves abans, és un bon entorn per trencar tabús. Afortunadament, les noies cada cop el practiquen més des de la infància i això facilita moltes coses, i és salut.
L’acompanyament és un element fonamental.
I la família és la primera que ha de tenir aquesta informació per poder acompanyar la nena en les necessitats que tingui. Som una societat multicultural i per a algunes cultures la regla continua sent una mica tabú. És important que la regla es normalitzi des de la formació a l’escola perquè es vegi com el que més: un fet natural. I cal fer-ho amb un llenguatge senzill i accessible, també als clubs esportius.
“Volem que les nenes puguin viure amb normalitat la regla”, defensa la Dr. Ferrer
Perquè en puguin parlar amb l’entrenador o entrenadora.
Si les nenes més joves se senten còmodes i no tenen vergonya de parlar sobre la menstruació amb l’entrenador o entrenadora, els tècnics també podran fer-ho amb elles i també preguntar-li com es troben. Es tracta que elles se sentin còmodes si algun dia tenen la necessitat de parlar-ne.
Fa poques setmanes la Real Sociedad va presentar uns nous pantalons curts blancs amb una franja blava a l’entrecuix per a les seves futbolistes.
I fa temps que les jugadores de la selecció anglesa van reivindicar que no volien jugar amb pantalons blancs i ara en porten de blaus quan ho fan amb la samarreta blanca. Són bones notícies. Aquests canvis s’acaben incorporant dins de la normalitat i la gent ja no els veu estranys, sinó normals. És com que hi hagi un tallatge d’home i un altre de dona. És així: ja no hi penses.
Són canvis necessaris i lògics que ajuden a normalitzar una circumstància fisiològica. Hi ajudaria també que els anuncis de tampons i compreses fossin més reals?
Si no l’has vist, et recomano que busquis la fantàstica campanya Run like a girl. Té una història molt potent al darrere i mai diries que t’estan venent una compresa, que no deixa de ser una solució a un fet natural com la menstruació. Aquests anuncis arribarien a més públic si ens presentessin situacions quotidianes. Al cap i a la fi, parlen d’una realitat que a les dones ens acompanya durant 40 anys, fins a la menopausa. És part del nostre dia a dia i insisteixo: és un signe vital i de salut. Significa que l’eix ovàric, un eix hormonal, està funcionant bé.
Els testimonis d’esportistes que parlen sobre la regla són vitals.
Cada cop n’hi ha més i de molts esports diferents. Recordo un reportatge en què 10 esportistes explicaven que no es trobaven bé durant la regla. Cal deixar clar que ni totes les esportistes tenen molèsties ni totes es troben fatal ni totes han d’anar medicades. N’hi ha que no se n’assabenten. Així que és necessari tractar i valorar cada cas individualment. Si un dia una esportista té un dolor que no la deixa entrenar, no és cap excusa, i cal que el cos tècnic ho entengui.
“Cada dona és un món i passa el cicle menstrual amb característiques pròpies”, destaca
Entenc que preguntar-te per com afecta el cicle menstrual a les esportistes seria massa genèric. No hi ha una resposta única.
Sí. Perquè cada dona és un món i passa el cicle menstrual amb característiques pròpies. El cicle menstrual, però, no hauria de ser un impediment per practicar esport o activitat física. Fer-ho millora la simptomatologia de molèsties bàsiques. Si hi ha dolor, cal tractar-lo amb un professional perquè trobi quin n’és l’origen. Si no pots controlar aquests dolors, és difícil que puguis rendir, independentment de si ets professional o amateur. Una cosa és el rendiment i una altra, la simptomatologia. Cal diferenciar tots dos conceptes.
Què són els estrògens i la progesterona?
Són hormones femenines i fan una coreografia, ballen, al llarg del cicle menstrual. En unes fases unes pugen i en les altres, baixen. El que ens diu la teoria és que durant la primera fase, la fase fol·licular, que va des de l’inici de la menstruació i fins al moment de l’ovulació i que és quan els estrògens són més alts, és quan podem treure millor rendiment al treball de força. I després de l’ovulació i fins a la següent menstruació —fase lútia—, quan és més alta la progesterona, la resistència.
Al llarg de la història des de la medicina, i com passa en altres àmbits, s’ha agafat l’home com a única referència. Des del Barça Innovation Hub, l’àrea d’innovació, investigació científica i formació del club, esteu fent un gran estudi amb algunes futbolistes per saber com la regla les afecta físicament.
Ha estat un llarg camí respondre certes preguntes, perquè molts estudis es feien com si homes i dones fossin iguals. Des del Barça Innovation Hub fa molt de temps que recollim el cicle menstrual de les futbolistes. Busquem el seu perfil hormonal i volem conèixer com són aquelles hormones que van fluctuant al llarg del cicle. En la primera fase de l’estudi hem descobert que les mostres de saliva són un bon mètode per al seguiment del cicle menstrual en dones que en tinguin de regulars. Hem de trobar-ne un altre o uns altres per a la resta de realitats. Ja hem encetat la segona fase.
Hi ha més risc de lesió durant el cicle menstrual?
És important ressaltar que el risc de lesió mai té un únic factor, sinó molts. La menstruació és un factor més, com podria ser un canvi de calçat, que aquell dia no s’ha menjat bé o que ha plogut i la pista de terra batuda està dura. Així que hem d’estudiar quina és la relació entre el perfil hormonal de l’esportista, el cicle menstrual, el rendiment i la taxa de lesions.
