La capitana María Palacio alça la segona Copa de la Reina del club. Foto: Guiem Sánchez i Rafa Babot (RFEN Aquatics)
“Per molt que em mori i torni a néixer, cremaria set vides per tornar-te a conèixer. Puc perdre mil batalles, si guanyem junts la guerra”, canta Buhos a “Mil batalles”. Aquesta va ser una de les cançons que el CN Sant Andreu va triar ahir a Instagram per acompanyar el moment en què la capitana María Palacio alçava la segona Copa de la Reina del club, a la piscina Son Hugo, a Palma (Mallorca) i després de vèncer per 17-13 el totpoderós CN Sabadell, amb un parcial de 6-1 en l’últim període. Després de la Copa Catalunya i la Supercopa d’Espanya, és el tercer títol de la temporada per a un grup humà i esportiu extraordinari.
El conjunt de Javier Aznar viu el millor moment de la seva història. De fet, fins fa poc més de 10 mesos, fins el 5 de maig de 2024, no havia aixecat cap trofeu. Ho va fer per 13-12, a Can Llong, a casa del mateix rival, l’equip hegemònic des del 2000. Un CN Sabadell que sembla que hagi trobat la seva kriptonita.
El dia abans de l’inici de la Copa de 2024, Aznar compartia una bona estona amb Línia Sant Andreu. En un moment de la conversa li va canviar el to de veu, quan va començar a enraonar sobre els dies definitius, sobre els partits “a tot o res”. “Són partits que t’exigeixen una pressió encara més gran i que s’han de guanyar independentment de com juguis i que et donen una classificació o un títol. Són molt complicats perquè no tenim jugadores molt experimentades”, compartia l’entrenador madrileny. L’equip, que era líder de la Lliga, estava començant a afrontar partits així: havia superat el CN Terrassa, per classificar-se per la Final a Quatre de la Champions, i, després de perdre les semifinals contra el CN Sabadell, havia guanyat la medalla de bronze contra el CN Mataró.
El que va veure i viure en aquella Copa de Sabadell de 2024 va demostrar-li a Aznar que l’equip estava creixent a un ritme increïble. Només cal recordar que van guanyar el títol contra l’amfitrió després de remuntar-li un 8-11 en l’últim període amb un gol d’Elena Ruiz (13-12).
Pocs dies després, el CN Sant Andreu batria el CN Sabadell en les semifinals d’una Lliga, competiria el primer partit de la final contra el CN Mataró (8-10) i no tindria cap opció al segon matx (10-4). “No hem estat a l’altura. Ens hem bloquejat i el Mataró ha fet una final meravellosa”, reconeixia Aznar, a L’Esportiu.
Segur que el cop del 31 de maig de 2024 va ser una lliçó clau per a l’equip, que aquesta temporada ha alçat tots els títols ja resolts. El primer, la Copa Catalunya, el passat 29 de setembre i a Mataró, quan va superar per 7-12 el CN Terrassa a la final. A semifinals havia batut per 15-16, a la tanda de penals, un CN Sabadell que ha guanyat el conjunt andreuenc els dos partits de Lliga regular (10-15 en la primera jornada de Lliga, el 12 d’octubre, i, als penals, per 15-14, el passat 30 de gener, en la 12a).
El segon títol de la temporada per al CN Sant Andreu va arribar a la Supercopa d’Espanya, amb un clar triomf contra el CN Mataró per 5-10. Un matx que dominava 2-7 al final del tercer període. Una història molt diferent de la que l’equip va escriure ahir contra el CN Sabadell a la final de la Copa de la Reina de Palma, a Mallorca.
Un matx que va començar un quart d’hora més tard del previst perquè la Reina Letizia va arribar més tard i, fins que no hi fos a la piscina Son Hugo, no podien començar els prolegòmens del partit. Martina Terré, que va ser nomenada millor portera una estona després, esperava amb els braços encreuats i molt concentrada. Un temps d’espera que va fer que la retransmissió —ni Teledeporte ni Esport 3 van oferir en directe el matx, que es va poder seguir a RTVE Play i a 3Cat— donés importància al públic. Dues noies ho aprofitaven per moure una cartolina taronja amb un missatge clar: “Martina, m’encantaria tenir el teu casquet de record”.
Inici complicat i remuntada
Després de l’esprint inicial, es va guardar un minut de silenci per la mort d’Òscar Rey, exjugador de CN Manresa i CN Sabadell. El CN Sant Andreu va començar amb molts nervis i complicant-se la vida contra un CN Sabadell que estava portant el matx al seu terreny: dominava per 3-6, després d’aprofitar tres de les seves quatre superioritats i amb una Bea Ortiz excel·lent. És la millor jugadora del món i ha estat la màxima golejadora de la Copa amb 13 gols.
El grup andreuenc ha après a patir i gestionar els moments més delicats, i Nona Pérez, Paula Crespí —nomenada MVP— i Paula Camus —un dels dos fixatges del curs, l’altre és Natasha Trojan, la segona portera— van col·locar el 6-6.
Crespí i Ariadna Ruiz, que acabarien amb 4 i 5 gols, respectivament, van liderar un equip que tampoc no va abaixar els braços quan el CN Sabadell es va distanciar un altre cop per 9-11, amb gols de Paula Leitón i Irene González. En l’últim quart, el CN Sant Andreu va controlar millor la pressió i el joc, i Elena Ruiz, molt ben defensada durant el matx, va fer un 15-12 ja definitiu, a falta de 3m 42s. El parcial de 6-1 en els últims vuit minuts va ser prou eloqüent i ni Bea Ortiz va poder escriure un gir de guió. El CN Sant Andreu va revalidar el títol de Copa i la capitana María Palacio va rebre la Copa de mans de la Reina Letizia.
“Ha estat una final molt dura i molt complicada en què hem hagut de patir fins al final. I victòries així es gaudeixen molt més. Estic molt content per les jugadores, que crec que han fet un gran esforç i han cregut fins al final, i per la gent que ha vingut a veure’ns. N’ha vingut molta! Espero que s’emportin un gran regal d’aquesta final. I també estic molt content pel cos tècnic, perquè penquem bastant”, concloïa, rialler, Aznar. Sens dubte, el seu CN Sant Andreu s’ha graduat en els partits a tot o res.
