Foto: Ajuntament
L’última masia que va funcionar com a tal a la ciutat, Can Verdaguer, al barri de Porta, és des de fa anys un centre cívic, un espai de referència cultural per als veïns i les entitats, tant del barri com del districte de Nou Barris. Can Verdaguer també dona suport actiu als artistes emergents i, des de fa una dècada i mitja, organitza el Concurs de Còmic de Nou Barris.
PATRIMONI DE LA CIUTAT
Des de la seva construcció, al segle XVI, va pertànyer a la família de Berenguer Verdaguer i, segons sembla, va ser reconstruïda després de la Guerra de Successió, l’any 1714. Entre els anys 1858 i 1931 l’edifici va patir un procés de reformes que van servir perquè es convertís en el que és actualment.
Durant els darrers 100 anys, els masovers van ser la família Samsó, que cultivava farratge per al bestiar i productes d’horta, sobretot verdures, que venia al Mercat de Sant Andreu. Eren terres molt fèrtils, ja que la masia es va construir en una zona plena de torrents que baixaven de Collserola.
Finalment, l’any 1987 se’n va urbanitzar l’entorn i la masia va perdre els terrenys de cultiu. Va continuar com a residència dels masovers fins que l’Ajuntament la va adquirir, l’any 2006, per convertir-la en un equipament per al barri de Porta. La rehabilitació de l’edifici es va fer respectant els elements originals, de manera que els seus usuaris gaudeixen d’unes instal·lacions modernes, però que alhora són un exemple del patrimoni i de la història de la ciutat.
Un dels trets més emblemàtics de la masia de Can Verdaguer són els seus dos rellotges de sol. Un a la part dreta de la façana principal, per sobre del portal d’arc de mig punt adovellat. L’altre, en una façana lateral, al costat d’on avui dia hi ha la terrassa de la cafeteria del centre cívic. També és característic d’aquesta masia el jardí posterior, on es conserva una font ornamental i la palmera més alta de Barcelona i de la Península, amb 27 metres d’altura i 110 anys de vida. Del seu passat rural també se’n conserva la premsa de vi, que es pot veure a l’exterior de l’edifici.
Com ha passat amb tots els equipaments culturals de la ciutat, Can Verdaguer treballa per recuperar una certa normalitat i ha pogut tornar a programar algunes de les seves activitats de forma presencial.
