Risc de gentrificació?

L’estació de l’AVE de la Sagrera és un clar exemple del que pot passar en diferents esferes de la vida molt dispars, com l’amor o la política: les coses no sempre acaben sent com s’espera en un principi. Primer de tot, per l’historial de retards que acumula. Mentre la idea inicial era inaugurar-la el 2004, les obres no es van començar fins al 2010 i, avui dia, si tot va bé no es preveu que acabin fins al 2026. Segon, perquè una infraestructura que aparentment ha de suposar progrés per al barri podria alhora perjudicar els seus veïns i comerciants.

Aquestes possibles conseqüències es llegeixen entre les paraules del president de l’associació de comerciants Sagrera Activa Comerç (SAAC), Enric Gil. Des del seu punt de vista, si els establiments que s’instal·laran a l’interior de l’estació fan la competència al comerç de proximitat i acaparen l’atenció dels passatgers, el futur pinta negre per a aquest. Tal com recalca, “una petita cafeteria, un restaurant i un quiosc seria correcte, però si es fa una Maquinista 2 els passatgers no sortiran a l’exterior”. Aquest pensament pessimista, afirma, és fruit del que ha passat amb l’intercanviador de Rodalies i diverses línies de metro de l’estació de la Sagrera. “Diuen que atrau moltíssimes persones al dia, però si no surten, què hi guanyem?”, es pregunta.

Una altra veu preocupada és la del president de l’Associació de Veïns de la Sagrera, Jaume Matas. Perquè el projecte sigui bo, assenyala, és essencial que es faci “en clau de barri” i que els canvis que hi pugui haver vagin acompanyats de nous equipaments i de noves zones verdes. En cas contrari, diu, pot ser equivalent a tenir un convidat incòmode a casa. Un exemple, alerta, seria que l’estació s’omplís de “grans cadenes” d’alimentació, roba o restauració. “Es vulgui o no, això faria patir el comerç de proximitat o l’obligaria a reciclar-se”, diu amb por a que la futura infraestructura es tradueixi en gentrificació.

“Marxar o resistir”

L’efecte del qual parla Matas el confirma la investigadora de la Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats (ICREA) i de l’Institut de Ciència i Teconologia Ambientals (ICTA), Isabelle Anguelovski. “Hi ha risc de gentrificació. És veritat que l’impacte pot ser més baix que el que tindrien altres barris perquè no està al centre de la ciutat, però pot passar perquè no està lluny i està ben connectat”, sosté.

Davant d’aquest escenari, l’experta projecta tres de les conseqüències que es poden viure. Per una banda, indica, que comerços vinculats al turisme reemplacin els de “tota la vida”. Per l’altra, que es facin “residències de luxe” on visquin estudiants que no s’integren al barri. O, per últim, que augmentin els preus del sòl i dels lloguers. En aquests casos, els veïns podran escollir dues opcions en funció del tipus de barri en què vulguin viure i de la riquesa de les seves butxaques. “Marxar o resistir”, subratlla.

Per parlar d’aquests canvis immobiliaris, però, és més adequat parlar amb present perquè ja han començat. Tal com indica Matas, està venint a viure a la Sagrera gent d’altres zones de Barcelona i, a més, ja s’han construït uns quants pisos de promoció nova. “Es calcula que en els pròxims anys hi hagi al voltant de 1.000 habitatges nous”, recalca i afegeix: “S’està creant un barri paral·lel al de sempre, on hi ha un tipus de veí que potser no fa vida aquí i només ve a dormir”, apunta sobre una realitat que es veu reflectida en l’evolució dels preus dels lloguers de la Sagrera, tot i el descens actual provocat per la pandèmia. Segons dades de l’Ajuntament, mentre que el 2016 el preu mitjà era 680 euros, el 2019 el preu ja es va enfilar als 820 euros. És a dir, en tres anys el preu mitjà va augmentar en 140 euros. Actualment, el preu mitjà és una mica més baix, ja que és de 775 euros.

Solucions?

Una de les constants de la Sagrera dels darrers anys han estat les obres –l’intercanviador del metro i de Rodalies, el carril bici de l’avinguda Meridiana o l’AVE–. Totes elles, segons Gil, han fet abaixar les vendes d’una bona part del comerç, i és per això que la percepció entre els comerciants és que quan s’acabi l’AVE “la cosa anirà a millor”. Per part seva, però, no pot evitar ser pessimista. L’experiència de l’intercanviador, insisteix, fa que no pugui veure el futur amb bons ulls.

Pot ser que, com preveu Gil, part del comerç no pugui remuntar en els pròxims anys. Però si, per exemple, l’Ajuntament impulsa mesures contra la gentrificació, pot haver-hi esperança. Algunes d’elles, apunta Anguelovski, podrien ser donar suport al comerç local, crear espais i activitats per al veïnat perquè encara sentint seu el barri, construir pisos de protecció oficial i limitar el nombre d’hotels o d’edificis nous, entre altres. O, el que és el mateix, fer tot el possible perquè la Sagrera no corri la mateixa mala sort que altres zones: perdre el veïnat i l’essència de sempre.