Una forma de fer un front de resistència, amb tots aquells als que la neurosi espanyolista vol apartar del seu camí, seria promoure un Centre de Defensa de Represaliats per l’aparell de l’Estat espanyol, contra els ciutadans, en aquest cas especialment dels artistes. Pallassos, ninotaires, rapers, titellaires, escriptors i poetes, cineastes, actors i per extensió totes aquelles persones que es veuen immerses en les represàlies de fiscals i jutges. El PP s’ha desbocat del tot, ho ha pogut fer perquè compta amb la complicitat del PSOE i Ciudadanos, que a l’hora de defensar la Democràcia es fan l’orni, perquè per sobre de tot s’ha de defensar la unitat de la pàtria, sigui com sigui i amb els mitjans que convingui. Les darreres conteses de fraus acadèmics de la Universitat Juan Carlos I, amb les demostrades accions de corrupció a totes bandes, és entendre Espanya “com el teu cortijo”, a Catalunya diem “com el teu jardí”, amb el trist espectacle d’uns i altres, acusant-se amb allò de: “i tu més”. És pensar que hi pots fer el que vols sense necessitat de donar explicacions a ningú i ja veurem en les pròximes eleccions quin càstig tindran a les urnes. Ho vaticino i m’hi jugo un pèsol: cap. Amb la lloada Transició es va covar l’ou de la serp. Només cal veure els parentius i lligams d’interessos que hi ha entre tota la caterva de càrrecs públics i privats de les altes jerarquies de l’Estat.

No hi ha remei, en legítima defensa, marxem!

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram