Un cop ja sabemels resultats de les eleccions basques i gallegues, el focus d’atenció recaurà encaramés sobre Catalunya. El recorregut que s’ha fet fins ara amb el gran encert de fer saber la nostra realitat amigmón provocarà la curiositat de veure com es desenvolupa la campanya a Catalunya. Emsap greu dir que no comencem gaire bé. Veig massa distanciats els partits que estan per un Estat propi.
CiU ha fet un bon camí des de l’Onze de Setembre i s’ha projectat arreu, però s’ha oblidat dels partits sobiranistes de casa. Trobo a faltar situacions d’apropament entre el presidentMas i la resta dels partits sobiranistes, unamicamés d’empatia per part del president. No veig que vaginmassa junts i bé podria passar que les reivindicacions –justes, això sí– de cada partit aigualissin o deixessin sense força el lema de la manifestació de l’Onze de Setembre.
Fixem-nos, per exemple, en el lema que ha triat ICV: “Catalonia is not CiU”. És ben clar que és una reacció, i encara no ha començat la campanya. Comparteixo el que diu ICV, però és un desencert utilitzar-ho coma lema, encara que tingui tota la raó en veure que el procés cap a la sobirania sembla que sigui exclusiu de CiU.Hemd’evitar fer el ridícul. Truqueu- vos i parleu-ne
