La imatge de Rajoy a escala internacional cada vegada s’està enfonsant més. I com més s’enfonsi, més crèdit guanyaran els moviments que s’enfronten a l’establisment espanyol. Entre ells, el moviment sobiranista català. Amb el final del colonialisme, els territoris colonitzats es van enriquir i van prosperar, en alliberar-se de la sangonera que els xuclava la saba vital. Per evitar els bombardejos de la premsa -i sobretot de la població que ja fa mesos que s’està mobilitzant-, Mariano Rajoy s’amaga al refugi antiperiodistes i anticiutadans. No fa cap soroll. Dia rere dia calla i s’amaga. Com Hitler durant els últims mesos. (Ves quina paradoxa, ells, els del PP, tan aficionats a fer aquesta mena de desafortunades comparatives en relació al pacífic moviment independentista català). Clar que Hitler, abans d’haver de patir ser eliminat per l’enemic, va acabar amb la seva vida. Rajoy ho hauria de fer (i parlem de la vida política, és clar), però no és fàcil que ho faci, perquè es veu que el poder enganxa tant en un lloc corrupte com Espanya, que ni totes les filtracions del cas Bárcenas ho aconseguiran. Esperarà a que arribi l’enemic -la justícia, o fins i tot la Unió Europea-.

I si per casualitat no arriba, doncs no s’haurà suïcidat en va. I sempre pot seguir, naturalment. Recorden allò de “unos hilillos de plastilina” del cas Prestige? Doncs allò ja era el preludi de tot això d’avui.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram