Estem veient l’allau de notícies criminalitzadores sobre els aldarulls del passat 29 de març. Ferma aliança entre el poder i els mitjans controlats pel poder. I ambdós bellugant-se com la titella moguda pels grans capitals i per allò anomenat “mercats” que no són més que els mandamassos de tota la història de la humanitat.

Estem, en realitat, assistint a la deconstrucció d’una societat en la que els treballadors havien avançat uns passos, no gaires, en la millora de les condicions de vida. Tot gràcies a les lluites del passat segle XX de milions dels nostres avantpassats. Ara, no tenen prou en regatejar-nos les pensions, en baixar-nos els sous, en acomiadar-nos i després recontractar-nos a meitat de preu, en treure’ns els ajuts, en atacar l’ensenyament i la sanitat pública, en robar-nos els pisos on vivim al mínim impagament… Sinó que a més, treuen els impostos de successions al rics, s’autoregalen una amnistia fiscal entre amics mentre empaiten als petits empresaris o als treballadors, ens apugen l’IRPF, els valors cadastrals i es reparteixen càrrecs i prebendes en un nepotisme transfronterer que tant es practica aquí com a Madrid o a Sevilla.

No seré jo qui promogui la crema de bens públics, ni l’ús de la violència indiscriminada, però deixin que els hi faci una pregunta: de quina violència estem parlant: del terrorisme del sistema contra el gruix de les persones?, o de la ràbia expressada en fum pels carrers?.

No s’equivoquin: qui sembla la misèria recollirà la ràbia.

Jordi Soler

Ciutat Meridiana