De tot el devessall de noticies d’escàndols que dia rera dia ens bombardegen, de que en la política, en la vida de persones conegudes i entitats públiques o privades no hi ha un pam de net. Ja fa mesos que s’han disparat les alarmes senyalant que a molts llocs s’està calant foc. Hi ha estrategs que ho tenen ben estudiat. Com ho fan?
El primer pas és saber a qui es vol fer mal i preparar l’estratègia adequada.
El segon pas és buscar la informació pels mitjans que calguin, enxampant als que estan en fals, agències de detectius, serveis d’espionatge, comprant voluntats de confidents, infiltrats, etc.
El tercer pas és esperar el moment just i adequat als propis interessos per fer-ho saber, triant amb cura a quins mitjans es passen i amb quin ritme es fan les entregues dels documents inculpatoris presumiblement confidencials.
El quart pas és, una vegada filtrada la notícia als mitjans de comunicació, iniciar el procés clàssic de desmentiments, rèpliques, contra rèpliques, creuament d’acusacions i altres formes d’anar allargant la polèmica. Finalment, el cinquè pas és esperar a veure passar pel davant de la porta de casa el “cadàver” de l’enemic polític.
Epíleg: el que no se sap mai és si realment se’n beneficia el que ha maquinat l’escàndol o en treuen profit d’altres. Està per veure.
Per Jordi Lleal / Aparellador
