Fer una recopilació dels esdeveniments més importants del passat 2010 no és gens fàcil. Ens podríem preguntar: importants per a qui? Des de quin punt de vista? Per què és clar, hauríem de fixar un criteri: esdeveniments positius, negatius, científics, culturals, socials, econòmics, de tota mena?
Sens dubte un dels més impactants i que gariebé va inaugurar l’any va ser el terratrèmol que el 12 de gener va provocar centenars de milers de morts a Haití i que va col·lapsar el país.
Va ser impactant l’accident d’avió on va morir gran part de la cúpula dirigent de Polònia, i la pujada de partits ultradretans a gran part de països europeus, inclosa casa nostra, en les eleccions a la Generalitat.
També hem tingut fets positius en la millora de les relacions bilaterals d’EEUU i Rússia desprès de signar un acord de reducció d’armaments ofensius. I, com no, el terratrèmol mediàtic de Wikileaks posant en evidència les mentides de la política dels EEUU i molts països, entre ells Espanya.
A Catalunya va ser important que el Parlament votés una Iniciativa Legislativa Popular per l’abolició de les curses de braus, i que el deu de juliol més d’un milió de persones, sota el lema “Som una Nació, nosaltres decidim”, es manifestessin a Barcelona demanant el dret a decidir.
També va ser valuosa per als nacionalistes la victòria de la selecció espanyola de futbol per diferents motius, uns perquè havia guanyat Espanya, els altres perquè havia guanyat Catalunya ja que era evident que el joc de la selecció era el del Barça.
Trista notícia la violència de gènere que, en comptes de remetre, augmenta.
Però sens dubte l’esdeveniment més important i de més transcendència a nivell internacional i particular és la crisi financera. Una crisi que ha posat en evidència qui mana veritablement: els mercats financers. Un poder davant el qual s’agenollen els governs siguin del signe que siguin. Retallades de sou, desaparició de l’ajuda extraordinària per l’atur de 426 euros, jubilació als 65, 67…? I sempre, a darrera de tot, la por com instrument del “tràgala”. Doncs això: si no vols caldo, dues tasses.
Me n’adono que en aquest període d’any estic una mica pessimista, per això prometo que per l’any vinent demanaré una mica més d’optimisme, i tu?
Enrique Collado, president d’Amalgama
