En poc temps, en el món de la política, estan havent-hi uns moviments que no tenen parangó. En una societat com l’espanyola, immobilista per si mateixa, ha abdicat el rei, el senyor Pérez Rubalcaba i per reducció a l’espai català el senyor Pere Navarro i els senyors del PP, que estan fossilitzats i no mouen peça, tot i que també els mourà l’onada del tsunami.
No crec en les casualitats i penso que tot plegat és una moguda pensada i preparada amb temps, consultant a les altes instàncies espanyoles, ja siguin els “poders fàctics”, els dos partits de la majoria parlamentària, els econòmics, militars i religiosos. La monarquia penja d’un fil, els partits clàssics han patit una rebolcada a les eleccions europees, i els moviments socials empenyen de valent per aconseguir canviar la política econòmica i social dels governs que manen, siguin del color que siguin, a Espanya i a les autonomies. Discursos delirants de com es pot ser republicà i donar suport a la monarquia, de com amb l’escut de la Constitució i les lleis vigents continuar deixant-ho tot com està de malament, de pensar que un canvi de cromos dels borbons servirà per desviar l’atenció dels problemes existents.
Cal fer un reset i iniciar la construcció d’un nou model de societat que doni resposta als reptes actuals de la nostra societat sense marejar més la perdiu. Per acabar, em jugo un pèsol que amb motiu de la proclamació del rei Felip VI de Borbó hi haurà una amnistia per als delinqüents, especialment per als membres dels partits polítics que han donat suport a l’abdicació del rei, menys els de terrorisme. Temps al temps.
per Jordi Lleal
