L’acampada a plaça Catalu-nya té molta cura de la neteja i, si al conseller Puig li preocupava la seva salubritat, només havia d’oferir l’ajuda dels serveis de neteja. Si també li preocupava un hipotètic conflicte entre seguidors del Barça i acampats, només calia que posés un cordó policial per protegir els acampats. Tampoc pot dir que vam ser violents, perquè l’assemblea havia decidit fer resistència pacífica i tothom es va deixar pegar sense respondre perquè no es pogués manipular l’opinió pública. Això només per esmentar algunes de les mentides de la persona que treballa per garantir la seguretat de tots.
El senyor Felip Puig, polític experimentat, demostra que no ha entès res de tot plegat, o potser ho ha entès massa bé. Ell mateix representa perquè els indignats exigim canvis profunds. Ell és un exemple dels governants que ens menteixen perquè acceptem coses de cara a aconseguir objectius econòmics i socials que no ens exposen obertament. I no és un exemple aïllat, en tenim molts.
En Trias deia entendre els indignats i el dia després de guanyar les eleccions ja demanava un desallotjament exprés. L’Hereu s’autoproclamava indignat també, i ara no piula sobre el tema. En contrapartida, vaig veure, a la concentració de repulsa a les càrregues policials, un dels alcaldables que era coherent, que havia proclamat en període preelectoral compartir la protesta indignada i sentir-se interpel·lat pel moviment com a polític que és.
També està bé adonar-se que no tots els polítics són iguals. De totes maneres, per canviar la societat hem de prendre la iniciativa des de baix. L’experiència d’aquesta mobilització ens està ensenyant que l’esperança i el treball seran decisius per impulsar els canvis que necessitem.
Jordi Oriola
Barcelona

PUIG COM EXEMPLE
L’acampada a plaça Catalu-nya té molta cura de la neteja i, si al conseller Puig li preocupava la seva salubritat, només havia d’oferir l’ajuda dels serveis de neteja. Si també li preocupava un hipotètic conflicte entre seguidors del Barça i acampats, només calia que posés un cordó policial per protegir els acampats. Tampoc pot dir que vam ser violents, perquè l’assemblea havia decidit fer resistència pacífica i tothom es va deixar pegar sense respondre perquè no es pogués manipular l’opinió pública. Això només per esmentar algunes de les mentides de la persona que treballa per garantir la seguretat de tots. El senyor Felip Puig, polític experimentat, demostra que no ha entès res de tot plegat, o potser ho ha entès massa bé. Ell mateix representa perquè els indignats exigim canvis profunds. Ell és un exemple dels governants que ens menteixen perquè acceptem coses de cara a aconseguir objectius econòmics i socials que no ens exposen obertament. I no és un exemple aïllat, en tenim molts. En Trias deia entendre els indignats i el dia després de guanyar les eleccions ja demanava un desallotjament exprés. L’Hereu s’autoproclamava indignat també, i ara no piula sobre el tema. En contrapartida, vaig veure, a la concentració de repulsa a les càrregues policials, un dels alcaldables que era coherent, que havia proclamat en període preelectoral compartir la protesta indignada i sentir-se interpel·lat pel moviment com a polític que és. També està bé adonar-se que no tots els polítics són iguals. De totes maneres, per canviar la societat hem de prendre la iniciativa des de baix. L’experiència d’aquesta mobilització ens està ensenyant que l’esperança i el treball seran decisius per impulsar els canvis que necessitem.

Jordi Oriola Barcelona