M’agrada molt la música. Escolto especialment grups i cantants tant britànics com americans. Tanmateix, al meu cotxe sonen Blaumut o Joan Dausà. He anat a un munt de concerts del Quique González i segueixo el treball d’altres músics espanyols. Llegeixo a Haruki Murakami, Paul Auster, Douglas Coupland, Nick Hornby, Jonathan Safran Foer i Chuck Palahniuk. Intento també, de tant en tant, llegir novel·les en anglès per això que no es rovelli allò que m’ha costat aprendre com a estudiant. Alguns dels meus llibres preferits estan escrits originalment en castellà: Beatriz y los cuerpos celestes, Abierto toda la noche o Cuatro amigos.
M’agrada molt la ciutat de Madrid. La seva oferta museística és impressionant i el seu cel infinit resulta captivador. Toledo, Sevilla o Còrdova treuen l’alè amb la seva bellesa. Hi ha diversos llocs que m’han enamorat: la vall de Glen Coe a Escòcia, l’illa canària de la Gomera, les platges de Puerto Rico i Cotlliure al sud de França. Això sí, només viuria a tres ciutats: París, Nova York i Barcelona. Sóc fan de la meva ciutat i de Catalunya. Crec que la meva nació és simplement sensacional. Aterrar a El Prat és saber que ets a casa, que pertanys a aquest lloc i que és on vols morir d’aquí a molts anys.
Què dir de la paella, de la truita amb patates o dels bocates de calamars. Però també m’encanta el sushi, el sashimi, els nachos con guacamole, les fajitas i el fuet de la Garrotxa.
El meu pare va néixer a Aragó i la meva mare a Catalunya. He viatjat per Espanya, per Europa i per Amèrica. He vist llocs meravellosos i altres que no ho són tant. He gaudit de persones molt semblants a mi i també, algunes vegades, molt diferents. He impartit classe a estudiants catalans, andalusos, canaris, bascos, gallecs, valencians, islandesos, mexicans, argentins, holandesos, anglesos, austríacs, belgues…
En definitiva, no tinc problema amb la meva identitat. No sóc un heroi. Sóc com milions de catalans. Sóc la barreja de fenicis, grecs, romans o musulmans. De Ronald McDonald i Starbucks. De Peugeot i Seat. De TV3 i TVE. De RAC1 i la Ser. De la Liga BBVA i de la Champions. Sóc fill de la barreja, de l’aculturització, de la globalització, d’una societat sobreconnectada addicta a la novetat.
I sóc d’esquerres, tot i que comprenc les limitacions de la política amb un poder cada vegada menys petit davant del capital. I, també, sóc independentista. Però no per defensar la meva identitat, ja que com he dit sóc la barreja de 3.000 anys de cultura. Sóc independentista per dignitat. Perquè de la meva identitat ja m’encarrego jo, com a adult i com a ciutadà lliure. I no necessito que ningú m’espanyolitzi a cop de Wert. Ja ho faré jo si ho considero interessant.
per Alexandre Ribes (@alexsocietat)
